Saturday, November 6, 2010

A missa a London


Sona a frívol, a pedant, estúpid, malversador... com li vulgueu dir, però és cert i no em fa vergonya dir-ho. Què hi farem.
Cap de setmana a London amb un grup d'amics. Dos dies plujosos, dies de passeig per la ciutat disfrutant de l'entorn, conversant, rient, menjant, mirant... no dóna per massa un cap de setmana!
Diumenge al matí hi havia la intenció de visitar la Westminster Abbey. Com que sempre hi ha cua i l'entrada no és pas barata, vam decidir anar a l'ofici matinal de les 10. Cantava The Choir of Westminster Abbey. Quin ordre! Quina organització! No tourists! No! We go to the service! i t'anaven guiant fins al banc, sense deixar cap lloc buit. Tres quarts d'hora d'ofici cantat, practicant reading i listenig i entenent-ho tot, avesats com estem, per l'eduació rebuda, al vocabulari religiós. Fins i tot vaig entendre el sermó de la capellana (es deu dir així?) que com que era el dia internacional de la protecció dels animals, versava sobre el que és moral o no en el tracte que els humans donem als animals; i feia un repàs de les parts de la bíblia on es tracta el tema. Es notava que ho tenia preparat, parlava de manera clara, precisa i ben entonada.
Acabada la funció religiosa, a prendre cafè a la cafeteria del claustre. Sempre ho he trobat una mica irreverent això de menjar i beure a les esglésies; de petita em deien que era pecat i m'ha quedat.
A fora plovia i la temperatura era baixa. Ara tocava anar a un famós mercat al carrer de diumenge al matí. "Et passaràs el matí sota la pluja en un metcat d'andròmines on no compraràs res i et posaràs de mal humor? Ni parlar-ne! Sabeu que? que jo em quedo a missa d'11!"
Que bonic! Com si fos una anglesa autèntica, seguint la missa amb el llibret i els cants.
A combregar, no, un excés de comèdia per la meva part i no calia. Ara bé, un matí aprofitat, relaxat, bo per a l'esperit.

Follow by Email