Ja ha acabat de comptar! (repetició)

CAPÍTOL XIII

El quart planeta era el del polític de despatx. Aquest home estava tan ocupat que ni aixecà el cap en arribar el petit príncep.

- Bon dia –digué-. Teniu el cigarret apagat!

- Tres i dos fan cinc. Cinc i set dotze [...] no tinc temps de tornar-lo a encendre! Això fa... tres-cents mil quatre-cents vint-i-un.

- Tres-cents mil què?

- Encara ets aquí? Tres-cents-mil... no ho sé. Tinc feina jo! Sóc un home seriós, no m’entretinc amb foteses! Dos i cinc fan set...

- Tres-cents mil què? –va repetir el petit príncep que mai no havia renunciat a una pregunta quan l’havia posseïda.

El polític va aixecar el cap:

- Fa trenta anys que habito en aquest planeta i només he deixat la feina tres vegades. La primera per causa de salut, la segona per errors en uns comptes i la tercera, aquesta! No tinc temps d’entretenir-me, jo. Sóc un home seriós... Tres-cents mil...

- Mil què?

El polític veié que no hi havia esperança de pau:

- Milers d’aquestes coses de les eleccions.

- Vots?

- No, persones, persones que voten. Sóc una persona seriosa, jo!

- Ja! I què en fas de tantes persones?

- Que què en faig?

- Sí.

- Res. Les controlo.

- Controles les persones?

- Sí.

- Però... ja n’hi ha d’altres que controlen!

- Sí, però no ho fan tan bé com jo!

- Molts controlen els vots. Jo també controlo els militants un a un, les persones.

- I per a què et serveix aquest control?

- Per a col·locar les persones en els llocs adequats per tal de controlar!

- I per a què et serveix posar aquestes persones a controlar?

- Per a tenir més poder, i poder controlar més.

Aquest, digué entre si el petit príncep, no raona de cap manera.

I encara li féu més preguntes.

- Com es poden controlar les persones?

- Tenint la informació–respongué el polític- Qui la té si no?

- No ho sé. Ningú.

- Llavors... jo la tinc, jo sóc qui les controlo, jo he estat el primer en pensar-hi.

- N’hi ha prou?

- Quan ets el primer en fer una cosa, la pots dominar, controlar. Jo controlo persones, les domino. Sóc el millor en la meva feina.

- Potser sí –digué el petit príncep. I després?

- Les cuido, les compto i recompto –digué el polític. És difícil, sóc un home seriós, jo.

El petit príncep encara no quedà satisfet.

- Si jo tinc un mocador del coll, me’l puc posar i emportar-me’l. Si tinc una flor, la cullo i me l’enduc. Però tu no ho pots fer amb les persones!

- No, però les puc col·locar al lloc que jo vull.

- Com vols dir?

- Vull dir que les tinc totes al meu cap. Ningú no em prendrà la informació. La puc fer servir quan vull.

- I... ja està?

- N’hi ha prou.

Divertit, pensà el petit príncep; però força patètic i poc seriós.

El petit príncep tenia unes idees diferents sobre les coses serioses.

- Jo –digué encara-, tinc una flor que rego cada dia, em fa companyia i m’alegra la vida. Tinc amics que cuido i estimo perquè l’amistat no s’apagui. Tinc una família que és el meu refugi i la meva fortalesa. Miro de ser útil a les persones... Però tu... què tens més enllà del control? On vols arribar?

El polític va obrir la boca i no va poder respondre. El petit príncep se’n va anar.

Els adults són completament extraordinaris, es deia ell mateix durant el viatge.

http://sielmonestanformos.blogspot.com/2009/04/vet-aqui-el-plagi-no-ladaptacio.html

S'acosten eleccions

- Y tu papá, Libertad, A quién piensa votar en las próximas elecciones?
- Cállate... ¡Anda con una cara, el pobre!
- Ah, ¿todavía no se decidió por ningún candidato?
- Sí, se decidió, ¡Y anda con una cara, pobre!
- ¿Por qué? ¿Piensa que ese candidato va a perder?
- No, piensa que va a ganar, ¡Y anda con una cara, pobre!
- No entiendo a tu papá, Libertad. Sabe a quién votar en las próximas elecciones, piensa que ese candidato va a ganar... ¿Y no está contento?
-No, ¡Anda con una cara, pobre!
- Pero... ¿Por qué? ¿Acaso supone que al candidato no lo van a dejar gobernar?
- Aveces supone eso, ¡Y entonces, anda con una cara, pobre! Otras veces supone que sí, que lo van a dejar gobernar, ¡Y anda con una cara, pobre!
- ¡Pero jorobar! ¡Si tanto le fastidia ese candidato, por qué cuernos no se le ocurrió votar a cualquiera de los otros!
- Se le ocurrió. ¡Y anduvo con unas caras, pobre!
__________________
"No tiene importacia lo que yo pienso de Mafalda. Lo importante es lo que Mafalda piensa de mí".  Julio Cortázar

“Puesto que nuestros hijos se preparan para ser –por elección nuestra– una multitud de Mafaldas, no será imprudente tratar a Mafalda con el respeto que merece un personaje real”. Umberto Eco

Magranes, la fruita de la tardor

La magrana és una fruita procedent de l'Iran però cultivada a tota la Mediterrània durant milenis.

La paraula magrana ve del llatí pomum (poma) i granatus (llavor), per la seva forma de poma i els centenars de grans que porta dins.

En hebreu es diu "rimon".

Segons la tradició jueva, la magrana té un nombre fixe de grans, exactament 613. Equiparables a les 613 mizvot o manaments que tot jueu ha de complir. Per això, en la tradició jueva, la magrana és símbol de justícia.

Demà, a casa, les desgranarem, i amanirem els grans amb sucre i mistela (o bé moscatell, que és millor).

Canadian PM: I Will Defend Israel 'whatever the cost'

Ottawa, Canadà - El primer ministre Stephen Harper ha dit que està disposat a patir qualsevol reacció política que ve la seva manera de parlar en contra de la retòrica anti-Israel.

Harper va dir davant d'una audiència el dilluns que mentre que Israel és receptiu a la crítica justa, Canadà té l'obligació de defensar al seu aliat quan es tracta sota l'atac dels altres.

"No només perquè és el correcte, sinó perquè la història ens mostra, i la ideologia de la màfia anti-Israel ens diuen molt bé, que aquells que amenacen l'existència del poble jueu són a llarg termini en una amenaça per a tots nosaltres. "

El primer ministre va reconèixer que la seva posició no és popular amb tots els governs i organitzacions, inclosos els membres de les Nacions Unides i la Francofonia.

"I sé que, per cert, perquè tinc els blaus de mostrar, que si és a les Nacions Unides o qualsevol altre fòrum internacional, la cosa més fàcil de fer és simplement per obtenir només al llarg i estar d'acord amb aquest anti -retòrica d'Israel, per fingir que es tracta només de ser imparcial, i per excusar amb l'etiqueta d'intermediari honest.

"Hi ha, després de tot, molts més vots, molt més a ser anti-israelià que a prendre una posició. No obstant això, mentre que a mi el primer ministre, ja sigui a les Nacions Unides, la Comunitat de Parla Francesa o en qualsevol altre lloc, Canadà haurà d'estar, costi el que costi. "

l'ús del primer ministre de la frase "intermediari honest" és una aparent referència a un recent discurs fet pel líder liberal Michael Ignatieff.

Ignatieff criticat al govern de Harper per a l'ús d'Israel com una falca amb els seus oponents polítics al Canadà, a costa de la influència del país en la pau a l'Orient Mitjà. El líder liberal va demanar el retorn a una època en que el Canadà es percebia com un intermediari honest en la comunitat global.

Harper va fer aquestes declaracions en l'inici d'una conferència de dos dies sobre l'antisemitisme que se celebra en el Pujol del Parlament durant la Setmana de l'Educació de l'Holocaust.

(Traducció automàtica que ja arreglaré quan tingui temps.)

A missa a London

Sona a frívol, a pedant, estúpid, malversador... com li vulgueu dir, però és cert i no em fa vergonya dir-ho. Què hi farem.

Cap de setmana a London amb un grup d'amics. Dos dies plujosos, dies de passeig per la ciutat disfrutant de l'entorn, conversant, rient, menjant, mirant... no dóna per massa un cap de setmana!

Diumenge al matí hi havia la intenció de visitar la Westminster Abbey. Com que sempre hi ha cua i l'entrada no és pas barata, vam decidir anar a l'ofici matinal de les 10. Cantava The Choir of Westminster Abbey. Quin ordre! Quina organització! No tourists! No! We go to the service! i t'anaven guiant fins al banc, sense deixar cap lloc buit. Tres quarts d'hora d'ofici cantat, practicant reading i listenig i entenent-ho tot, avesats com estem, per l'eduació rebuda, al vocabulari religiós. Fins i tot vaig entendre el sermó de la capellana (es deu dir així?) que com que era el dia internacional de la protecció dels animals, versava sobre el que és moral o no en el tracte que els humans donem als animals; i feia un repàs de les parts de la bíblia on es tracta el tema. Es notava que ho tenia preparat, parlava de manera clara, precisa i ben entonada.

Acabada la funció religiosa, a prendre cafè a la cafeteria del claustre. Sempre ho he trobat una mica irreverent això de menjar i beure a les esglésies; de petita em deien que era pecat i m'ha quedat.

A fora plovia i la temperatura era baixa. Ara tocava anar a un famós mercat al carrer de diumenge al matí. "Et passaràs el matí sota la pluja en un metcat d'andròmines on no compraràs res i et posaràs de mal humor? Ni parlar-ne! Sabeu que? que jo em quedo a missa d'11!"

Que bonic! Com si fos una anglesa autèntica, seguint la missa amb el llibret i els cants.

A combregar, no, un excés de comèdia per la meva part i no calia. Ara bé, un matí aprofitat, relaxat, bo per a l'esperit.

On són els musulmans moderats?

5 accions que podem fer d'aquí estant. 
Entra a l'enllaç: 

http://izquierdasindogmas.blogspot.com/2010/11/islamistas-asesinos-donde-estan-los.html

Miralls de tardor

El sol que encara escalfa tímidament al matí i les fulles més dèbils ja no aguanten l'embat del vent.