Tuesday, September 21, 2010

...dormir, qui sap si somiar...

 Elliot, Erwitt - New York - Fotografia de la col·lecció "The big sleep" del Josep Marc Fierro al Facebook
Quan teníem la nena petita, no dormia les hores que volia. No he estat única, ja ho sé; també tenia bona ajuda per alliberar-me moltes vegades; però de dia m'adormia per tot arreu; va començar a ser preocupant. Anava a unes classes on tenia tots els meus companys esgarrifats que un dia el professor no em cridés l'atenció per dormir a la seva cara. I és que "pesava figues" qualsevulla que fos l'activitat que es fes, per "participativa" que fos. Un dia, agafada a la barra del metro de Barcelona, les amigues em van haver de despertar per baixar a la parada que tocava. Oh, i dormia a gust!

Ara bé, millor que les dormides meves, era mirar com dormia la nena. Hores hi podies passar mirant el dormir plàcid, tranquil, net de preocupacions i malsons que té una criatura. 

Una altra cosa plaent de bo de bo era mirar-la, petitona de bolquers, com es movia, amb aquells moviments descontrolats de mans i peus, sempre variats, com quan mires el foc a la nit i no et cansaries mai d'observar l'espectacle perquè sempre t'ofereix colors i formes diferents.

Follow by Email