Monday, August 9, 2010

Miraré d'explicar-ho

L'explicació és de segona mà; per tant, en donaré les meves impressions i les conclusions que en vaig treure.

Peregrinatge a Terra Santa amb els franciscans

Des de tot el món catòlic, arriben a Israel peregrins que van a visitar la Terra Santa, la terra on visqué Jesús de Natzaret, acompanyats pels franciscans, els quals tenen una sèrie de convents tot al llarg del país, prop dels llocs sants cristians, on allotjar els peregrins. Pensió complerta. 

Ells dónen una visió del país com si se'l miressin, ja, des de la Jerusalem Celest, pel damunt del bé i del mal. Quan anomenen els israelians són "aquesta gent". Els musulmans són els palestins, que viuen en la misèria, "perquè són pobres". És clar, com que per visitar alguns llocs sants s'han d'endinsar dins l'ANP, els peregrins veuen la diferència entre ambdues societats, i l'explicació rau en la pobresa.
Les paraules "Estat d'Israel" no són mai anomenades. Passen pel davant de la Knesset i diuen: "Van voler fer el parlament a Jerusalem per marcar el tereny; de fet, la capital administrativa és Tel Aviv, però ells volen que sigui Jerusalem". Tel Aviv, ni visitar-la.

Granja Ha Tabor - Kinneret (foto arxiu CM)

Visiten el Santuari del llibre i Qumran, com a orígens, per ells, del cristianisme. Es banyen al Mar Mort i dinen un dia al menjador d'un kibutz a la vora del Kinèret. Evidentment, visiten el kòtel i el barri jueu de Jerusalem. Passen pel davant de Mea Shearim i veuen els religiosos ultraortodoxos i aqueixa és la visió que s'enduen d'Israel i dels seus habitants. Si algun peregrí observa més que no pas resa, mira el país i veu com els pagesos treballen, com el desert de Judea és ple de conreus productius... com és un país que viu al dia i que està per la feina...

Concluint: la meva amiga va veure un país molt diferent al nostre, una gent diferent... I jo que no em canso de dir, quan em pregunten: "Mira, com aquí, jo no hi veig diferències." Deu ser que sóc poc explicadora de mena i aviat ho enllesteixo tot.

Ah, i una altra cosa, només veuen gent amb armes al coll i a la cintura. Potser a mi ja em passen per alt. Els soldats sí que hi van amb armes i veus soldats pertot. Nois i noies joves que porten alegria i ganes de viure, en un país constantment amenaçat.

Follow by Email