Wednesday, July 14, 2010

Un altre dia a la sala de vetlles


Avui pel Joan del Mas del Víctor (ACS). Evidentment, ja ens hem anat trobant els habituals i repetint la frase de rigor: "Ja som a la primera fila". I la Laura va i diu: "I no va en broma, no, això, que ara que no hi ha la mare, ja em van trucar a mi ahir a mitja nit fent-me saber que era mort el Joan. I aquest paper, abans el feia la mare."
Bé, sort de la Montse que ella sempre hi posa la seva punta d'humor i hem canviat de tema. Doncs... la setmana passada, la Montse va ser a Vinaròs i li van explicar una anècdota, verídica, per anar fent passar de boca en boca, del bona que és:
"Resulta que a Ulldecona, una dona d'uns vuitanta anys viu amb sa mare que en té cent u. La filla havia d'anar fora a fer encarrècs i no sabia on deixar sa mare. No se li acut altra cosa que agafar-la amb la cadira de rodes i deixar-la a la sala d'espera del CAP. Quan feia unes hores que la dona era allí, va una infermera i li pregunta per quin metge s'esperava. I la dona respon: 
- No, no m'espero per cap metge! la meva xica ha hagut d'anar a fora i m'ha deixat aquí per si em passava res, ara em deurà venir a buscar."
Les conclusions, per a les reflexions estuienques! 

Follow by Email