Sunday, July 25, 2010

Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (8)

Tibèrias, la ciutat nova
Tiberiades, 11 de maig (1886)

Ahir a la tarda ferem un viatge al sud de l'estany, vers on lo sagrat Jorda tora a reprendre la marxa ininterrompuda per cinc o sis llegues de mar. M'ha recordat lo Roine sortint de l'estany de Ginebra, valent i impetuos com un cavall que es desvella ccansat de dormir, i empren de nou la carrera. La del Jorda no es tan forta, per ser la terra planera, mes cada any se'n porta cap al mar Mort alguns dels beduins que s'atreveixen a passar-lo, nusos, amb lo farcell de roba al cim del cap. Los que van a cavall lo passen mes segurs i millor, mes l'intrepid animal te que remar fort i ferm per vencer la corrent calmosa i avassalladora.
A mitja hora curta de la ciutat n'hi ha una gran tomba d'un jueu, a prop d'uns banys calents, celebres en lo pais. Entre ells i la ciutat se veuen rossos de paret enormes que em fan recordar los del moll de la antiga Empuries, i columnes de granit, fa dos mil anys ajagudes vora la mar, de que serien alguna hora ornament. Es tot lo que resta de la Tiberiades romana.

Mn. Cinto Verdaguer - Dietari d'un pelegrí a Terra Santa

Follow by Email