Sunday, June 20, 2010

Dur la cara tapada


Si una dona es vol posar un mocador al cap, que se'l posi! Com si s'hi vol posar un gall, al cap! Les monges, fins ara i encara n'hi ha, bé portaven toca i a ningú no se li acut discutir-ho ni prohibir-ho. Elles ho han decidit així. La gent anem vestits com volem, seguint unes normes bàsiques de convivència. Per exemple, a l'entrar en un lloc tancat, si fos un home i portés barret, me'l treuria. Si fos jueu observant, aniria amb el cap tapat. I així na fent...
Ara bé, la cosa és que t'obliguin a vestir-te o tocar-te (de toca) d'una determinada manera. Si t'hi avens, doncs bé... i si no, ja ho saps, protesta! és la teva elecció. 

Ara bé, a la nostra civilització occidental, les cares tapades, habitualment les porta la gent que vol fer alguna malifeta (tret d'honroses excepcions com els cascs d'anar amb moto i alguna altra); i per això, el poder públic ha de garantir que tothom ensenyi la cara en els llocs públics.

Hi ha una llegenda al meu poble que diu que el Divendres Sant, algunes noies, o dones -que en aquest tema l'edat no compta- aprofitant que duien la cara tapada amb la vesta, anaven cap a la Riera, als canyars, a trobar-se amb els xicots, amants... (És clar, els homes no calia que hi anessin amb la cara tapada!)

Follow by Email