Sunday, May 9, 2010

M'he disgustat




Em veieu aquí amb les meves alumnes marroquines de fa dos anys? Al voltant de dinou anys, tenien totes. La Suamia és la que tinc a l'esquerra, no porta mocador al cap, és molt eixerida, simpàtica i extrovertida. Encara ara em ve a veure i xerrem. Va venir fa quinze dies. Ens vam fer una abraçada i li van caure les ulleres a terra. Em vaig pensar que se li havien trencat i em va dir que no patís, que ja les duia així. Em vaig mirar els vidres i estaven totalment ratllats. I necessita les ulleres, no hi veu ges sense. La crisi, em va dir. Son pare no té feina...

Ahir al matí la vaig veure pel mercat de Reus i em va cridar. No l'hauria pas reconeguda! Vestida amb una bata llarga fins als peus, d'uns colors grisosos i d'una roba gruixida, com a llanosa i un mocador al cap de la mateixa roba. I les ulleres, igual que fa quinze dies. Anava amb sa mare i me la va presentar. Fa cara de bona dona i pacient. I jo: "Suamia, on vas d'aqueixa manera? Què t'ha passat? I les ulleres, encara no te les has pogudes canviar?" Ella que respon: "S'han acabat els texans, ara vaig vestida així. Sí, sí, d'ulleres ja en tinc unes de noves a casa." "Bé doncs, adéu. Vine'm a veure un dia d'aquests." Li he dit jo.

Follow by Email