Sunday, February 28, 2010

TRAMPOSOS SOSTENIBLES (Barcelona antisemita) (sic)



Com que ho diuen els Hasbarats, no cal que ho escrigui jo, ja que ho subscric íntegrament i és la meva intenció fer-ne tota la difusió que sigui possible:

Avui tenim el plaer d'oferir-los un menú selecte. El plat estrella és un remenat d'antisemites, beats postmoderns i il·luminats sostenibles -amb els nostres diners-. Posem que es diuen SETEM. Com que són sostenibles i tenim la mania de llegir de dreta a esquerra ens ha sortit "metes" i ens ha fet gràcia il·lustrar aquest post amb l'animació sostenible que l'encapçala, una cosa innocent i sicalíptica que fa les delícies de la generació de la majoria dels Hasbarts.

SETEM és una ONG fundada per un escolapi l'any 68, anyada que ens ha deixat uns vins de retorns intensos i assilvestrats d'un roig pujat que en cas de manipulació inadequada o emmagatzemament resclosit degenera en un daurat pàlid, conegut com a Visa Oro. SETEM, que ve de "Servei al Tercer Món", és una ONG del tot laica, aconfessional o com li vulguin dir, però el fet que fos creada per un escolapi fa més de 40 anys no és una anècdota. Ja vam argumentar fa uns dies que molts "activistes" del moment tenen un regust retro-catòlic, una mena de ressaca del concili de Trento guarnida amb la parafernàlia més décontracté del Concili Vaticà Segon; un sofregit lent amb ingredients tan caducats com el pietisme, la histèria ascètica i la judeofòbia que ens volen colar com si fos un plat estrella de la nova cuina catalana : esferificat d'hòstia enganxada a la cassola. SETEM -convenientment acompanyat pel col·lectiu "Amb Palestina al cor" i pels inefables de SODEPAU - patrocina amb orgull la sessió que el Tribunal Russell sobre Palestina celebrarà els propers dies 1, 2 i 3 de març a Barcelona que, una vegada més, excel·lirà com a capital de la judeofòbia del segle XXI (gràcies, Carod!). La memòria de Bertrand Russell no mereix un insult tan obscè. Algú no sap en què consisteix aquesta pantomima? Ho resumim : una colla d'antisemites universals han muntat un "tribunal popular" per jutjar Israel que, com ja deuen saber, es l'únic estat del món que vulnera els drets humans, encara que, casualment, és l'únic país amb una democràcia parlamentària a l'Orient Mitjà. Entre el Consell Assessor d'aquest "Tribunal" hi trobaran gent tan objectiva com Boutros-Ghali, Noam Chomsky, Naomi Klein, José Saramago, Eduardo Galeano o Ken Loach. El Jurat Popular és d'allò més asèptic. Sense anar més lluny, dos dels representants espanyols segur que els ompliran d'orgull pel seu prestigi internacional : l'actor Alberto San Juan i el magistrat del Tribunal Supremo José Antonio Martín Pallín, que per tal que no quedi cap dubte sobre la imparcialitat d'un membre tan il·lustre de la judicatura espanyola ha declarat en la seva qualitat de JURAT perles com ara : "el menyspreu per la llei internacional de l'actitiud d'Israel és un crim del silenci, un crim imperdonable i insuportable. L'Operació Plom Fos és un crim de guerra i, jurídicament, així podria ser qualificat.", i ha definit la iniciativa com "un tribunal popular de consciència que escoltarà, analitzarà i valorarà el grau de veracitat, racionalitat i fonament jurídic dels experts i testimonis i que, al final, es pronunciarà amb una declaració que serà el més semblant a una opinió consultiva del Tribunal de l'Haia". Què? Com se'ls ha quedat el body? Això fa quatre segles es coronava amb un Auto de Fe presidit pel monarca de torn i amb uns quants jueus cremant a la foguera. Els recordem que aquest individu no és el FISCAL, és un membre del JURAT popular!! Amb una sola síl·laba del que ha declarat a qualsevol tribunal dels EEUU les parts haurien convingut la seva immediata revocació. Però no, som a Europa, som a Espanya, paradisos de la judeofòbia i el trilerisme jurídic. Que un magistrat del Suprem espanyol després de perbocar els seus prejudicis afirmi que el seu veredicte "serà el més semblant a una opinió consultiva del Tribunal de l'Haia" deixa molt clara la concepció que tenen d'aquest Tribunal Internacional els nostres progres i l'amnèsia d'aquest magistrat de l'òrbita del PSOE pel que fa al terrorisme d'estat practicat quan el seu partit governava Espanya als anys '80, amb segrestos, tortures, assassinats i enterraments clandestins en cal viva.

Però tornem al SETEM. Algú havia sentit aquest nom? Probablement no, però vostès l'han sufragat i la cosa no ha estat barata. A l'any 2008 els ingressos anuals d'aquesta ONG ignota pugen a 1.689.000 d'Euros. Però no s'esverin, que fan molta feina : comerç just, banca ètica, un altre món és possible, condonació del deute extern, màsters de sostenibilitat, turisme solidari, campaments de treball per a joves (glubs!),... SETEM té un tracte de favor en diverses Universitats catalanes per fer cursos i masters solidaris i sostenibles que ens costen un suplement de nassos, però no ens ve d'aquí, caram! Hauríem d'estar satisfets de subvencionar sense que ningú ens demani el nostre parer, una ONG tan minúscula que reparteix crèdits i títols universitaris a les principals Universitats del país, especialment a la Politècnica, orgull de Catalunya, que dedica part dels nostres impostos a impartir cursets de solidaritat i sostenibilitat i que, en just pagament a tan altes cotes d'excel·lència, té prou pes per negar la participació de la Universitat d'Ariel a un programa europeu. Si senyor!! ¿Què s'han pensat els jueus, que deixarem que una universitat pèrfida d'Israel ens vingui a vacil·lar amb edificis intel·ligents o amb fonts d'energia alternativa quan nosaltres dominem les tècniques del macramé de la república de Benin i la plantació de patates tardanes a l'altiplà de Bolívia? Au, va!

Sort en tenim els catalans d'organitzacions tan capdavanteres i transparents com SETEM : 1.689.000 d'Euros d'ingressos l'any 2008, en un 69 % d'aportació pública. Els resultats de la inversió són immillorables : 610.191 € (cent dos milions de pessetes) invertits en SOUS, més 173.109 € en Seguretat Social i ja tenim que es gasten el 46% en Personal fix. És que són solidaris a matar! A més paguen 234.185 € en "serveis professionals", amb la qual cosa la ràtio de personal ja puja al 60%. Però no acaba aquí la cosa, perquè cal sumar-hi 92.572 € de "altres serveis" (?), 81.709 € de "donatius a altres entitats", 22.812 € de "publicitat, propaganda i relacions públiques", 79.145 € de "lloguers d'aules i altres materials", 10.287 € de "primes d'assegurances", 13.466 € de "subministraments", 7.885 € de "quotes federatives", 24.882 € de "mobiliari", 63.421 € de "altres instal·lacions", 38.374 € de "equips informàtics" i 2.247 € de "despeses bancàries". TOTAL : s'han gastat el 86% en les seves coses, un total de 1.454.000 € del seu pressupost, osigui tot el que hem aportat nosaltres, ciutadans captius d'una administració amb tics feudals que reparteix els diners dels nostres impostos arbitrariament. Tots aquests diners no han ajudat en res les condicions de vida que sovint voregen la indigència dels nostres ancians, de la gent necessitada de Catalunya ni tampoc dels desafavorits del tercer món, que són la raó de l'existència d'aquesta ONG, o més aviat la seva coartada. I qui està al front d'aquesta organització "no governamental" que es nodreix dels nostres impostos?, perquè se suposa que la persona que administra 1.171.000 € de diner públic deu ser algú amb prestigi i solvència professional i personal. Doncs no!, SETEM està presidida per Meritxell Martínez Bellafont, una completa desconeguda d'uns trenta anys, economista i treballadora social (Ai!). Ho fa tan bé que el balanç entre deutors i creditors és negatiu en 927.176 €. Un èxit total, senyores i senyors!!! Qui pagarà aquests deutes? Aviam si inventaran els concursos de creditors per a ONGs i entre tots, inclosos els nostres soferts pensionistes, haurem de pagar la jubilació anticipada a aquesta trepa de "treballadors socials"! Això sí, mentre dilapiden els nostres diners i munten tribunals contra Israel, ni una paraula contra el fonamentalisme islàmic o contra el règim castrista.

Ha mort un home, es deia Orlando Zapata, era a la presó per atrevir-se a pensar i fer us d'un dret fonamental, la llibertat d'expressió. Ha mort després de 85 dies de vaga de fam de veritat -no de filfa com les que fan els nostres "activistes"- per protestar des d'una presó sinistra contra un règim totalitari. Els "activistes" s'ho callen; els demòcrates no. Avui, per Orlando, cridem amb totes les nostres forces VIVA ZAPATA!

Follow by Email