Saturday, January 16, 2010

Poemes en veu alta



Tinc un amic poeta! Ai no, no només un -el Valls-Calçada, el Francesc, volia dir-; l'Amorós també és amic meu -m'agrada tant dir-ho!- i el Ramon Aladern, que també és poeta... i... ah!, el Joan López-Castillo... Oh! Ara faig recompte i resulta que no m'hi havia fixat mai. Molta poesia, al meu voltant!

M'agrada llegir i esbrinar sobre què és la poesia, per a què serveix, com ho fan els poetes per escriure, com es forma un poeta... Disfruto dient que tot això ho he après, també, del Xavier Amorós, i... que jo no seré mai poeta.

La poesia està feta per a ser recitada, així com el teatre està fet per a ser representat. És un plaer per als meus sentits recitar poemes en veu alta i aprendre'ls de memòria; un poema et pot durar tota una vida; té l'avantatge que sempre el portes amb tu; quan vols engegues i reemprens el recitat; el reelabores, en capgires el significat i entres en el més profund de les paraules...

Lluna blava, el darrer llibre de poemes del Francesc Valls-Calçada, diria jo que és un gran encert. Un gran encert en el concepte de poesia. Conjuga poesia i música i inclou el CD amb els poemes recitats per l'autor -que, dit de passada, és un bon lector- acompanyat del saxo soprano del Xavier Pié. Un gran encert de la tècnica del so aplicada a la lletra tradicional.

M'agradaria poder dir als editors que l'han endevinada, que aquest és un nou camí en publicacions poètiques. I un bon camí, al meu modest entendre. Tinc el CD al cotxe i m'acompanya en els curts viatges de cada dia. La música acurada, sensual i magistralment interpretada pel Xavier em transporta al món de sensacions dels poemes.

Quin goig no fóra, també, que una veu agradable m'anés recitant els clàssics acompanyats d'una adequada música que els agombolés!

Follow by Email