Wednesday, January 20, 2010

Avatar vs. Hitchcock



Sobre l'oblit i la memòria, tema recurrent en mi, llegeixo que uns coneguts per la xarxa diuen: "Pel que fa a oblidar el contingut d'un llibre, també em passa. Però el cas és més greu amb les pel·lícules. N'hi ha alguna que encara que m'agradi i l'hagi vist un parell de vegades, quan la torno a veure no tinc ni idea de com anirà la cosa... Però a mesura que avança me'n recordo de... coses que no hi són!!! M'invento la pel·lícula amb aquella alegria! Fa ràbia però també fa il·lusió tanta varietat i tanta incertesa."

Davant d'aquestes paraules, se'm desperta l'associació d'idees i els dic: Això del les pel·lícules em pasa amb totes les del Hitchcock. Les puc haver vistes diverses vegades i sempre són noves, sempre em fan patir igual i mai no me'n recordo del desenllaç.
Ara m'inventaré una cosa: "El Hitchcock és un director especial per a les sensacions, són tan potents que és el que et queda a la memòria. L'argument no importa. En canvi, films de quatre rals com el darrer d'AVATAR, sembla que van directe al món dels sentits, però són efímers, una enganyifa tecnològica; recordo i recordaré tot l'argument per la seva simplesa; una pel·lícula de bonsi dolents i prou. Els colors i els ambients impressionen -sempre que ho vegis en 3D- però res de profund per a l'ànima humana. Cap aportació nova de la tècnica a l'art ni al pensament. Van errats els que diuen que amb aquesta pel·lícula hi haurà un abans i un després del cinema. El cinema es va acabar al segle XX. Això que fan ara haurà de tenir un altre nom!"

(Fa anys que no vaig al cine. Em vaig veure en el compromís d'anar a veure AVATAR. La vaig veure en anglès, subtitulada en hebreu, i no em va caldre entendre cap paraula!)

Follow by Email