Friday, December 18, 2009

Com cada any...

ve Nadal, i passa un altre any i les figures del pessebre, "figures eternes de vida senzilla..." es van creuant a les nostres vides. I els de casa la seguim cantant un any rera l'altre i recordem quan la vam aprendre a casa; la nostra filla la va portar de l'escola de música i l'assajàvem tots tres pel Concert de Sant Esteve...:


El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre,
una a una, ja han tornat.
La dona que renta, la vella que fila
i el brau caçador que sempre vigila.
La noia que porta la gerra i el pa
i aquell pescador que al riu va a pescar.
El vell que la terra remou amb catxassa
i el que es beu el vi de la carabassa.
El del feix de llenya i aquell pastoret
que va amb la catxutxa perquè té molt fred.
La jove mestressa que duu la gallina,
la del cistell d’ous i el sac de farina.
Aquells que sonant van fent son camí;
el del flabiol i el del tamborí.
Del sac de gemecs el qui sempre plora
i el de la simbomba que ronca a tothora.
També els tres pastors que fan el sopar
i couen les sopes i llesquen el pa.
Figures eternes de vida senzilla
que eixiu de la llum que enmig del cel brilla.
Vosaltres al món porteu resplendor.
Oh, fràgils figures de Nostre Senyor!

Joan Llongueres

Sunday, December 13, 2009

El perill de l'esperança



Just allí,
a mig camí entre
l'hort nu
i l'hort verd,
quan les branques estan a punt
de brotar
roses i blanques,
 temem el pitjor.

Doncs no hi ha cap regió
que a qualsevol preu
no triï aquest temps
per una nit de gebre.

Robert Frost -Versió de M. Miró

Saturday, December 5, 2009

S'acosta Nadal i... "There is a Santa Claus"


I cal fer quelcom de profit.
Pel meu amic Flanders, vaig saber de l'existència d'un dels editorials de diari més famosos mai escrits:


Des de llavors, és el regal que faig cada any per Nadal als meus alumnes i als amics més propers.
Una tarda de diumenge vagarosa, en vaig fer una versió dedicada a un conegut que està consagrat a la "polítiga" (així ho diu un entranyable personatge de "la Farsa i la quimera" de Joan Puig i Ferreter). Versió que només l'havia llegida Mr Flanders. Aquests dies, m'ha semblat d'endreçar-la, renovar-la, generalitzar-la i enllestir-la per tal de presentar-la a la xarxa. Ara va dirigida als Spin Doctors, personatges que se m'han posat entre cella i cella:

Yes, Spin Doctor. There is a Santa Claus.
Spin Doctor, tus amigos están equivocados. Les afecta el “cuc barrinador” del stablishment. No creen en un mundo fuera de ellos. Nada existe si no forma parte de su universo inmediato... Sí Spin Doctor, hay un mundo fuera del stablisment, llamémosle Santa Claus. Su existencia es tan cierta como que hay gente a los que no les interesas ni tú ni el militante que te adula. Qué triste sería para ti un mundo sin asambleas, federaciones, agrupaciones, candidatos... Tan triste como si no hubiera Spin Doctors. No habría proyectos, ideas socialistas, asesores, conocedores de la problemática y de la gente, activistas incansables... Tú ya no crees en ese otro mundo, en Santa Claus; pero, no creer en él es como no creer en nada. Podrás controlar a todos los militantes y activistas del partido, pero ¿qué demuestra eso? Nadie ha visto a Santa Claus, pero debes creer que en su mundo hay cosas reales y nombres de personas más allá de las manolis, las sandras y los joses y los probes miguelitos (personajillos acomplejados que han alcanzado su estatus ideal en la política, como tú y otros tantos).
No te dejes engañar por el canto de las sirenas. ¿Has visto alguna vez una asamblea que no esté manipulada? 90%, ¡eso es diversidad de opiniones! Hay un velo oscuro que cubre los quehaceres internos en tu mundo. Sólo pueden desvelarlo la independencia moral (y económica, of course) la entereza, el rigor crítico, la pasión y la ironía, e incluso el sarcasmo. ¿Eso es real? Ah, Spin Doctor, es cierto como la vida misma que hay un mundo fuera de ti. Santa Claus vive y vivirá para siempre. ¡Dichosos los que creemos que Santa Claus existe!

Wednesday, December 2, 2009

Ma pitom! (2)


Jaim Anava, el rei del "Ma pitom"

Jo que m'hi fixo, veig, vaja, sento, que en hebreu, l'expressió "Ma pitom!" es fa servir per tot. És una expressió col·loquial, tenint en compte els llocs i les converses on la sento. No l'entenc l'hebreu, però cada vegada que m'arriba a les orelles, li dono unsa nova interpretació en català: Per què? Ai carai! I doncs? Quins trons! Vaja!...

He trobat una pàgina que ho explica :

The Hebrew slang phrase ma pitom מה פתאום is used to express surprise or incredulity:

מה פתאום אתה נוסע ליפן? - Mah pitom atah noseyah l'yapan - "Why in the world are you going to Japan!?"

A: Are you worried about traveling to Turkey?
B: Mah pitom! (Don't be silly!)

A: "You just stepped on my foot!"
B: Mah pitom! (No way!)
The proper response in this case is ken nachon כן נכון - "Yes you did!"
(Steg points out that this is the type of dialogue between God, Avraham and Sarah in Bereshit 18:10-15.)

What does this phrase mean? Literally, ma means "what", and pitom means "suddenly". However, "what suddenly" doesn't make much sense (in English or in Hebrew), so we need to find the origin of the phrase. Rosenthal writes that it is a loan translation (calque) from the Yiddish vos plutsem וואס פלוצעם and the Russian chego vdrug. I asked some Russian speaking friends about chego vdrug, and they told me that:

The best way to translate this phrase is probably "why all of a sudden" or "why now"
chego in this case is why
vdrug: at this moment, suddenly
So an original meaning of "Why suddenly" makes more sense. As far as the Yiddish, vos means "what" and plutsem is "suddenly". (It comes from the German plötzlich, meaning "sudden, abrupt" which derives from platzen, "burst". This is the source of the Yiddish word plotz - "to burst, explode - from strong emotion.) However, the meaning is clearly, "why suddenly". Professor Nissan Netzer (author of the book "Hebrew in Jeans - The Image of Hebrew Slang", which I'm currently enjoying) has confirmed to me that a better adaption into Hebrew would have been "lama pitom" למה פתאום.

Both English and Hebrew have many Yiddish calques. Many expressions in English, such as "get lost" or "enough already" are borrowed from Yiddish, and perhaps aren't recognizable as such today. Hebrew is even more influenced by Yiddish - Netzer fills pages 212-230 of his book with loan translations from Yiddish to Hebrew.

Clearly, "what" and "why" are closely related. "What for" means "why". After thinking about it for a bit, I think I found an English loan translation from Yiddish where they replaced "why" with "what" - Alfred E Newman's famous catch phrase in Mad Magazine - "What, me worry?" The creators of Mad Magazine were very much influenced by Yiddish, and I'm guessing that phrase really means "Why should I worry?".

It turns out that the founder of Mad Magazine, Harvey Kurtzman, went to Camp Nitgedayget - "Don't Worry" in Yiddish. According to this book:

Mad's motto, "What me worry? I read Mad," transformed the Yiddish summer camp's name into a formula for nationwide comic relief from pressures to conform during the 1950s. Paul Buhle reports that Kurtzman attended Camp Nitgedayget in the thirties; perhaps this Mad man's satire of consumer culture and American icons was influenced by his summer days at Camp Don't Worry - certainly by the name of the camp.
And if we look at one of Kurtzman's early Mad covers, perhaps he knew the phrase vos plutsem as well...


Follow by Email