Wednesday, September 30, 2009

Això de les esquerres...


i de les dretes és un vocabulari caduc, que en ple segle XXI ja hauríem d'haver superat; però hi ha uns quants partits dits d'esquerres que ho volen rendiblitzar electoralment, vivint de les resquícies de la Guerra civil, volent remenar records personals ja superats i volent guanyar una guerra que van perdre (como "el Cid Campeador, que ganó batallas incluso después de muerto").
I jo, no vull que m'hi relacionin de cap manera amb aquests que es volen anomenar d'esquerres, francament, jo rebutjo el terrorisme:

Representants del PSOE i d'altres partits d'esquerra s'entrevistaran amb terroristes del Hamas i del FPLP al Liban






Tuesday, September 29, 2009

PRESIDENTS



El president Laporta vol canviar el futbol per la política. Vol rendibilitzar els seus èxits.
El president Rodríguez fa retratar les nenes i com que no li agrada com han sortit, les vol desretratar.
El president Montilla aquesta tarda llegirà al parlament de Catalunya. Si parla sense llegir dirà: "I vosaltres quan manàveu, pitjor!".

I això i allò... i sempre m'ha agradat més el Dustin Hoffman que el Robert Redford!

Saturday, September 26, 2009

Kol Nidrei

sinagoga



WITTE, Emanuel de
Interior of the Portuguese Synagogue in Amsterdam
1680
Oil on canvas, 110 x 99 cm
Rijksmuseum, Amsterdam

Wednesday, September 23, 2009

SÓC UN PROFETA POBRE


serigrafia de BEN AVRAM

Sóc un profeta pobre. Com un nen que només té
dos colors. Jo pinto la meva vida amb guerra
i amor, amb soroll i silenci.

Els grans profetes van escampar la meitat de les seves profecies
com cigars fumejants a mig fumar.
Jo res recullo i en faig profecies pobres.

En dipòsits plens d'aigua, l'aigua calla,
i en canonades buides gemega i panteixa la no-aigua.

Les paraules es beuen "sang, suor i llàgrimes"
i són abocades a la brossa. Paraules d'un sol ús
com mocadors de paper. Homes d'un sol ús
aquesta és la seva eternitat.

Les paraules haurien d'haver estat buides
i ser estrictes i severes, com el llindar de les aigües.
Desesperació i esperança, alegria i tristesa, tranquil·litat i fúria
s'haurien d'haver escolat cap als dos costats
d'un nou cicle.

Sóc un profeta pobre. Visc en l'esperança dels demés,
com en un raig de llum no destinat a il·luminar-me,
la meva sombra és la meva aparença, la meva imatge,
però amago en el meu cos una il·lustre i bella figura,
m'estic entre el vident i la seva visió.

Sóc un profeta pobre que al migdia torna a casa
a dinar i descansar, i a dormir a la tarda.
Tinc vacances i anys sabàtics
i assegurança de vida i pensió per a la vellesa.

Vaig començar la vida molt avall.
Quan ascendeixo amb l'ànima embriaga,
quan arribo al capdamunt de les meves visions,
em trobo amb la gent de cada dia,
que té fills i feina, i preocupacions familiars
i inquietuds casolanes. Aquestes són les meves visions. Sóc un profeta pobre.

També el puny fou una vegada una mà oberta i dits, 1889. Yehuda Amijai

Saturday, September 19, 2009

Poca-soltes sempre n'hi ha:


EL PAÍS, lunes 14 de septiembre de 2009

Qe no el vaig comprar el diari! el vaig trobar en una paperera i vaig aprofitar l'avinentesa per llegir-lo. Res d'interessnt, fora d'aquest poca-solta il·luminat que deu tenir ganes que li revisin la pròpstata per televisió. Hi ha gent que té aficions ben curioses. D'altres, tenim facebook!

Tuesday, September 8, 2009

Inici de curs



Arribada a l'escola després de vacances; em poso a buidar les Novetats de l'Organització i funcionament dels centres i aules d'educació de persones adultes dels quals és titular el Departament d'Educació pel curs 2009-10. Llegeixo, amb paper al costat, per tal de veure què hi ha de nou, i així poder anar preparant el curs que comença. Em trobo amb el primer entrebanc, el paràgraf que us reprodueixo a continuació:
"L'espai de connexions entre matèries és un element essencial per donar coherència a les programacions didàctiques anuals. La reflexió sobre les implicacions de la proposta curricular competencial inclou aquest espai interdisciplinari, ja que l'adquisició de competències passa perquè l'alumnat apliqui allò que ha après en un context determinat a un altre i, per facilitar-ho, cal que s'explicitin les conexions entre aquests aprenentatges per ajudar a l'alumnat a transvassar coneixements d'una matèria a una altra."
I jo sense saber què fer, no entenc què hi diu. Em sento com si hagués vist un dibuix fet en l'etapa infantil del "gargot descontrolat". En èpoques de la meva joventut, m'hauria sentit acomplexada, pensant que jo no en sabia prou i que els entesos del departament eren savis. Ara no; ara passo dels aitals paràgrafs, vaig directe al gra, fent una "lectura de busca" per veure si puc separar el gra de la palla, i a la feina!
De totes maneres, ho poso aquí perquè vegeu la magnitud de la tragèdia. No som només els mestres els que no ho fem de cap manera. És que no entenem què ens demanen que fem.
Ara bé, en aquesta normativa, el que queda clar és la nova nomenclatura. Ja no hi ha pares i mares; ja són progenitors i progenitores; no hi ha només matrimonis, hi ha també inicis de convivència i unions estables de parella... Permisos? si et cases, si t'ajuntes, si vols viure amb el veí de dalt... si ets dona víctima de violència de gènere (si un home és víctima, que es foti!), adopcions nacionals, internacionals... permisos de mesos per anar a l'estranger a buscar fills... llicències d'alletament que es poden acumular despés de la llicència de maternitat, adopció o acolliment (i les dones amb uns pits com a càntirs per alletar la criatura tot d'una tirada!).

Un amic, professor jubilat, em deia l'altre dia que no entenia les ganes de jubilar-nos que tenim actualment els professionals de l'ensenyament; que li fa estrany que sempre ens senti parlar del compte enrere. Heus-ne aquí una mostra. Seguiria, però em cansa i tinc feina.

Thursday, September 3, 2009

Resumint




I em costa de posar res aquí al bloc, i no sé què posar-hi; no tinc l'ànima per gaires complicacions aquest final d'estiu. I a més a més, un tomet pels diaris i per la xarxa en general, et fa posar pessimista, enfadada, t'agreja el moment:
  • L'Iceta que diu que Catalunya fa el ridícul. Serà ell que el fa, jo no en tinc pas cap sensació, ni milions d'habitants d'aquest país. Jo no n'era pas conscient que feia falta un nou Estatut i els del PSC ens hi van embarcar.
  • La noia aquesta de la Aído que no dóna per més i que s'inventa paraules i vol fer biblioteques només per a dones i amb llibres de dones. Vol fer persones amb mig cervell només. Aquesta, no sé si fa riure o plorar. Despesa inútil sí que en fa.
  • El negacionista number one primera plana d'un diari espanyol de gran tirada. I no se n'avergonyeixen. Deuen pensar que vendran més. Qui lo sa!
Ara be, la Irene Adler segueix repartint premis. I això, malgrat que em faci creus de què em donin premis, s'agraeix; endolceix moments difícils. I ara, jo el donaré a tots els nous de la meva llista, que diria que són:

... i tots els que passeu per aquí i els que queden de la llista, doneu-vos per premiats, que repartir felicitat és bo per a l'ànima. L'odi pot arribar a destruir i fa mal. Sigueu bons i compliu amb tots els manaments, que jo faig el que puc i no dono per més.














I ja és setembre i no plou
i jo ploraria.
O ploure o plorar.
Cal aigua que netegi el fons de tot
i la brutícia hi està incrustada.
A vegades, fer net és acabar
i no en tinc pas cap ganes.
I el dubte persisteix
i el viure gasta.

Follow by Email