Saturday, June 27, 2009

I jo no m'ho creia!



Als matins, just abans de les 9, a Catalunya Informació fan una publicitat de Fecsa-Endesa. Diuen que si participes en un concurs de Catradio.cat, pots obtenir una bicicleta solar per gentilesa de Fecsa-Endesa. Dos dies seguits ho he sentit a la ràdio del cotxe i, és clar, no he pogut rebobinar i això és el que m'ha semblat que deien. Jo, perplexa i imaginant-me què pot ser una bicicleta solar. Potser no cal que pedalis cara avall? I... no estic adormida, he sortit de casa havent-me pres un cafè fort per començar el dia. I li dono tombs i penso que no ho dec haver sentit bé o que visc en una època que no em toca.

Finalment, surto de dubtes i ho pregunto al Google:
- Catradio.cat bicicleta solar?
I respon en un tres i no res:

No m'ho podia creure!

Thursday, June 25, 2009

Tres anys de captiveri


Una israelí pide la liberación de Guilad Shalit en el paso frizo de Erez.


Tuesday, June 23, 2009

Dry Bones, una altra vegada:


- Explotarà, això?
- Qui ho sap?
- És un element totalment nou i inestable!
- Se n'hi dui iràniun!
___________
A new and unstable element? The whole world is watching the Iranian post-election street demonstrations and I, certainly, am not willing to go out on a limb and make any prediction. But maybe you're braver than I am.

So what's your prediction about how the situation in Iran will develop? Will it reach "critical mass"?
Nu?
____________
Un element nou i inestable? El món sencer està mirant l'Iran després de les eleccions i les manifestacions de carrer; jo, sens dubte, no estic disposat a sortir i fer qualsevol predicció. Però potser vosaltres sou més valents que no pas jo.

Així doncs, quina és la vostra predicció sobre com es desenvoluparà la situació a l'Iran? Assolirà la "massa crítica"?
I?
__________

Sunday, June 21, 2009

Sunday, June 14, 2009

Me dedicaré a observar nius


Aqueix era a casa. Un niu de merles.

Abans, quan tenia un altre ordinador, en teoria no tan potent com el que tinc ara, m'hi passava hores davant llegint, una idea em portava a una altra i s'anaven obrint pàgines i nous coneixements. Ara, tinc un ordinador més potent i millor; què passa a casa? màgia. Un minut per carregar una pàgina, com a mínim. Quan hi arribo ja no sé què m'interessava. Mirar el correu del dia? Això fa un temps eren cinc minuts. Ara, amb un quart d'hora no he aconseguit encara llegir res! Ni responc a ningú. Penjar una foto al bloc? Vaig a fer una truita i torno.
Fins aviat amics. Tinc un problema.

Monday, June 8, 2009

Registre Civil únic



No sé si convindreu amb mi que el Registre Civil és una manera segura i indiscutible d'acreditar les relacions socials de les persones; una funció administrativa, depenent del Ministeri de Justícia, que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatius a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin: els naixements, la filiació, el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions; les defuncions reals o presumptes; els antecedents penals; la pàtria potestat, les guardes i els matrimonis.
Les dades relatives a l'estat civil de les persones cal que siguin recollides i custodiades de manera fidedigna i en arxius oficials. Això en benefici de l'interessat, de l'Estat i de tercers. El Registre Civil únic, així, en majúscules, no va existir fins al 1870. Els qui en saben la història expliquen el que va costar al llarg dels segles tenir un Registre Civil únic com a part del procés de separació de l'Església i l'Estat i del seu procés de secularització.

A hores d'ara, jo diria que hi ha una confusió generalitzada de registres. Com que la paraula "civil" es fa servir per tot, hom es pensa que qualsevol registre que s'inventa un ajuntament, sigui de parelles de fet, o de criatures que neixen al poble té la vàlua de Registre Civil.  

Quan un hom va a al Registre Civil a enregistrar una criatura que ha nascut, ja vol dir que li són reconeguts els drets de ciutadà; no cal que els ajuntaments facin despesa inútil duplicant la feina que ja fa el Ministeri de Justícia als jutjats, apuntant-ho en una llibreteta de disseny exclusiu municipal. Si els pares volen fer una festa, no els ho impedeix ningú, la facin amb capellans o amb sense, convidant l'alcalde, regidors o qui vulguin, però que pagui cadascú la seva.

Pel que fa als matrimonis, la cosa encara es complica més. Els ajuntaments, amb l'invent dels registres de parelles de fet, també creen despesa inútil, i confusió ciutadana. Enregistrar-se com a parella de fet en un ajuntament es pot fer simultàniament a tots els ajuntaments que vulguis, avui et pots enregistrar amb una parella a Reus i demà fer-ho amb una altra a Riudoms, i anar fent. Se n'hi dui poligàmia això de tenir diferents parelles reconegudes? o poli el que vulgueu. Les parelles de fet, aviat voldran els mateixos drets que els matrimonis, i ja tenim l'embolic fet. És un pas enrere devaluar el Registre Civil únic i anar repartint drets sense cap ni peus. Quan arribin les vídues musulmanes de marits polígams a reclamar pensions de viduetat, direm que no, que la poligàmia no és permesa; però quan els vidus de parelles de fet reclamin pensions? què haurem de dir?

El cas de l'Església Catòlica també clama al Cel. Ells tenen signat amb l'Estat que a la vegada que fan un matrimoni religiós, faciliten la feina als contraients i ells mateixos ja enregistren el matrimoni al Registre Civil. He sentit casos de capellans que ofereixen a parelles de vidus de casar-los només pel ritus religiós i així estan bé als ulls de Déu i no perden la paga de viduetat. Se n'hi diu estafa a això?


Wednesday, June 3, 2009

Ja tenim culpable!


Ho he sentit a les 9 per Catalunya Informació a la ràdio del cotxe. Ara mateix ho sento per la Televisió. Ja hi ha culpable: el cànnabis. Quan a l'informe PISA sortim a la cua de tot, no caldrà pensar-hi més: el cànnabis. Aquests adolescents fumen massa. I pilotes fora! Ni pares, ni mestres, ni governs... el cànnabis! que la majoria de gent no sap ni que vol dir la paraula, que si no dius porro o droga, ve-t'ho a saber amb què ho deuen associar.


Monday, June 1, 2009

Babe



Babe, el cerdito valiente és la història del porquet que volia ser gos d'atura. I ho va aconseguir. No es va resignar a tenir una vida de porc i acabar aviat a l'escorxador. Es va esforçar i va trobar l'ambient propici per arribar on volia. Una pel·lícula infantil, diuen. Jo diria que els grans hi disfrutem més, hi copsem tots els detalls, els sentits figurats, les ironies... Una pel·lícula recomanable per a totes les edats. Dolça, de lectura lenta i de somriure continuat. Amb moments de tendra sensibilitat.
El tema és aquest: Som capaços d'arribar a aconseguir el que volem malgrat el que ens està predestinat, malgrat les convencions socials, els estereotips que dirigeixen la nostra vida?
És clar! ens diu el porquet.

Per què avui aquesta pel·lícula? El gall de la granja (o l'ànec, ja no me'n recordo) està molt cofoi del seu paper de despertador cada matí en sortir el sol. No us imagineu el tropell que passa quan arriba a la granja un nou enginy que li pot fer perillar la vida i el pot fer arribar a la taula de Nadal: El despertador! Engega una lliuta sense treva per fer-lo desaparèixer!
És com la pobra Nicoletta dels dibuixos que us poso aquí sota. Ella em va fer pensar en Babe:


- A casa nostra som completament autosuficients.
- Conreem tota la fruita i la verdura que ens fa falta.
- Fem servir l'aigua de la pluja per cuinar i pel bany.
- Les plaques solars ens aporten energia per a la calefacció i el llum.
- L'Henrietta ens proveeix d'ous i quan ja no pongui, ens la menajerm.
A la botiga:
- Què Henrietta, t'emportes una altra dotzena d'ous?

Follow by Email