Saturday, May 30, 2009

C'est dans le mois de mai...


C'est dans le mois de mai, en montant la rivière
C'est dans le mois de mai, que les filles sont belles
Que les filles sont belles, oh gai!
Que les filles sont belles.

Et que tous les amants, en montant la rivière
Et que tous les amants, y changent leurs maîtresses
Y changent leurs maîtresses, oh gai!
Y changent leurs maîtresses.

Mais moi ne changerai pas, en montant la rivière
Mais moi ne changerai pas, car la mienne est trop belle
Car la mienne est trop belle, oh gai!
Car la mienne est trop belle.


(Records de joventut, dels meus vint anys. Trobar la cançó al YouTube i poder-la compartir al cap dels anys és un plaer!)

Monday, May 25, 2009

CAMPANYES ELECTORALS


No m'agraden les campanyes electorals dels qui es dediquen a parlar dels altres partits en lloc d'explicar el seu projecte per als propers quatre anys; és una clara mostra de falta de projecte i d'idees.
Campanyes de les de malparlar els oponents o fer servir les seves imatges per estructurar el propi missatge, que poca cosa diu, porten a comparacions com les que us poso aquí sota; que té la seva gràcia, però que tots plegats ens distraiem  del que realment importa a Europa. Quasibé ni se'n parla. 
(Traductor a la dreta!)

Thursday, May 21, 2009

Beatriz (Una palabra enorme)


Tot recordant el Mario Benedetti (la rosa és de casa)

Libertad es una palabra enorme. Por ejemplo, cuando terminan las clases, se dice que una está en libertad. Mientras dura la libertad, una pasea, una juega, una no tiene por qué estudiar. Se dice que un país es libre cuando una mujer cualquiera o un hombre cualquiera hace lo que se le antoja. Pero hasta los países libres tienen cosas muy prohibidas. Por ejemplo, matar. Eso sí, se pueden matar mosquitos y cucarachas, y también vacas para hacer churrascos. Por ejemplo, está prohibido robar, aunque no es grave que una se quede con algún vuelto cuando Graciela, que es mi mami, me encarga alguna compra. Por ejemplo está prohibido llegar tarde a la escuela, aunque en ese caso hay que hacer una cartita, mejor dicho, la tiene que hacer Graciela, justificando por qué. Así dice la maestra: justificando.
Libertad quiere decir muchas cosas. Por ejemplo, si una no está presa, se dice que está en libertad. Pero mi papá está preso y sin embargo está en Libertad, porque así se llama la cárcel donde está hace ya muchos años. A eso el tío Rolando lo llama qué sarcasmo. Un día le conté a mi amiga Angélica que la cárcel en que está mi papá se llama Libertad y que el tío Rolando había dicho qué sarcasmo y a mi amiga Angélica le gustó tanto la palabra que cuando su padrino le regaló un perrito le puso de nombre Sarcasmo. Mi papá es un preso pero no porque haya matado o robado o llegado tarde a la escuela. Graciela dice que mi papá está en Libertad, o sea está preso, por sus ideas. Parece que mi papá era famoso por sus ideas. Yo también a veces tengo ideas, pero todavía no soy famosa. Por eso no estoy en Libertad, o sea que no estoy presa.
Si yo estuviera presa, me gustaría que dos de mis muñecas, la Toti y la Mónica, fueran también presas políticas. Porque a mí me gusta dormirme abrazada por lo menos a la Toti. A la Mónica no tanto, porque es muy gruñona. Yo nunca le pego, sobretodo para darle ese buen ejemplo a Graciela.
Ella me ha pegado pocas veces, pero cuando lo hace yo quisiera tener muchísima libertad. Cuando me pega o me rezonga yo le digo Ella, porque a ella no le gusta que la llame así. Es claro que tengo que estar muy alunada para llamarla Ella. Si por ejemplo viene mi abuelo y me pregunta dónde está tu madre, y yo le contesto Ella está en la cocina, ya todo el mundo sabe que estoy alunada, porque si no estoy alunada digo solamente Graciela está en la cocina. Mi abuelo siempre dice que yo salí la más alunada de la familia y eso a mí me deja muy contenta. A Graciela tampoco le gusta demasiado que yo la llame Graciela, pero yo la llamo así porque es un nombre lindo. Sólo cuando la quiero muchísimo, cuando la adoro y la beso y la estrujo y ella me dice ay chiquilina no me estrujes así, entonces sí la llamo mamá o mami, y Graciela se conmueve y se pone muy tiernita y me acaricia el pelo, y eso no sería así ni sería tan bueno si yo le dijera mamá o mami por cualquier pavada, 0 sea que la libertad es una palabra enorme. Graciela dice que ser un preso político como mi papá no es ninguna vergüenza. Que casi es un orgullo. ¿Por qué casi? Es orgullo o es vergüenza. ¿le gustaría que yo dijera que es casi vergüenza? Yo estoy orgullosa, no casi orgullosa, de mi papá, porque tuvo muchísimas ideas, tantas y tantísimas que lo metieron preso por ellas. Yo creo que ahora mi papá seguirá teniendo ideas, tremendas ideas, pero es casi seguro que no se las dice a nadie, porque si las dice, cuando salga de Libertad para vivir en libertad, lo pueden meter otra vez en Libertad. ¿Ven como es enorme?

MARIO BENEDETTI
Primavera con una esquina rota

Monday, May 18, 2009

Llengua, gènere i sexe



Article publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 21 de març del 2009
I que m'ha arribat a mi a través de InfoMigjorn.


Gabriel Bibiloni
Llengua, gènere i sexe (I). Introducció

El procés d'igualació d'homes i dones a la societat occidental ha dut propostes de nous usos lingüístics que poden ser perfectament lògiques i raonables, però també, a partir de postures indocumentades en matèria lingüística, hi ha qui ha emprès una croada contra la denominada —sovint precipitadament— discriminació sexista del llenguatge, que pretén una operació d'alta enginyeria orientada a la utopia de canviar aspectes essencials de l'estructura de la llengua. L'inici de l'operació es localitza en la societat anglòfona i afecta una llengua sense gènere, per la qual cosa tal operació tenia uns aires de racionalitat i es limitava a revisar l'ús de coses com els pronoms he i she o els possessius his i her. Però quan el material de campanya passa a les llengües romàniques, en què el gènere és un component fonamental, aquí la cosa surt de mare. L'ús no sexista del llenguatge, cosa en principi desitjable, s'ha convertit en un gran despropòsit que afecta i desorienta col·lectius sensibles a les idees d'igualtat, en particular els ensenyants. Un exèrcit de militants s'ha aplicat intensament a la tasca i ha produït un arsenal de textos, recomanacions i tot tipus de catecismes, sovint involucrant algunes institucions, que, desorientades, s'han deixat arrossegar tristament per la torrentada. El resultat, però, no és cap canvi en les estructures lingüístiques essencials, perquè és impossible i perquè la majoria de la gent no segueix aquestes recomanacions. El resultat és només —a part de desorientació de molts i sentiments de culpabilitat d'alguns— la generalització d'uns usos emblemàtics —els ciutadans i les ciutadanes— i la producció d'uns textos, com alguns de naturalesa jurídica o administrativa, escrits en un llenguatge de laboratori, completament divorciat de la llengua real i natural. Parlaré d'aquest tema a partir d'avui en mitja dotzena d'articles, pensats sobretot per a donar arguments i seguretat als qui parlen de manera normal —els militants no els convencerem—, perquè no sentin per aquest fet cap complex ni incomoditat.

Comencem pel principi: unes precisions imprescindibles. Què és el gènere? El gènere és una propietat que tenen els substantius, que els parlants coneixen perfectament i que afecta els fenòmens gramaticals de marcatge i concordança. En virtut d'aquesta propietat, en català els substantius es divideixen en dues categories: masculins i femenins, si bé en altres llengües n'hi ha més. Els termes tradicionals de masculí i femení per al gènere gramatical són conseqüència de l'ús d'aquests mateixos mots per a designar els dos sexes, atesa la (relativa) connexió que hi ha entre gènere i sexe. Però, d'acord amb enfocaments de la gramàtica moderna, seria perfectament vàlid —pel que diré després sobre la noció de terme marcat— veure la categoria del gènere com una oposició entre femení i no femení, una oposició paral·lela a altres d'usuals avui en lingüística, com animat i no animat o comptable i no comptable. Si s'hagués usat tradicionalment aquesta nomenclatura, ara potser no seríem allà on som.

La relació del gènere amb el sexe és parcial i relativa. En els mots que designen éssers no sexuats o de sexe irrellevant per als humans el gènere és un fet històric i una pura arbitrarietat (llibre, desig i dragó són masculins, mentre que intel·ligència, paret i mosca són femenins). En els noms que es refereixen a persones o animals de sexe rellevant hi ha una correspondència en general (però no absoluta) entre gènere i sexe. Entre aquests noms distingim un grup reduït de paraules que associen el contingut semàntic de masculí i femení a lexemes diferents (home, dona, bou, vaca, pare, mare) i les paraules flectives (amb flexió de gènere), com nin-nina o escriptor-escriptora. Hi ha paraules de forma invariable però amb gènere implícit, com artista o internauta, que a efectes de concordança (un artista, una artista) es comporten igual que les flectives. I encara hem d'esmentar les paraules epicenes, que són paraules no flectives, amb gènere assignat arbitràriament (persona, membre, víctima), referides indistintament a mascles i femelles i en què es palesa la manca de relació entre gènere i sexe.

En català la majoria de noms femenins acaben en –a, però no és això el que determina la condició de femenins, sinó que aquesta es lliga a un coneixement previ que té el parlant (sort és femení i trauma és masculí malgrat les terminacions). En els noms flectius (nin, cuiner) el femení porta una marca morfològica de femení (el morfema a) mentre que el masculí generalment no porta cap marca. D'aquest punt de vista, el femení és el gènere marcat. Un cop assumit pels parlants el gènere dels substantius, aquests es fan concordar amb els seus acompanyants (articles, adjectius, etc.). Si un nom és femení, els seus acompanyants han de portar la marca de femení (una sort immensa), llevat que siguin invariables (vulgar, jove). Dit altrament, sort és femení per se, mentre que una i immensa són femenins perquè porten la marca de femení exigida per concordança. En canvi, en un port immens, no hi ha cap marca de gènere, perquè el masculí és el gènere morfològicament no marcat. Continuarà: només som al principi.

Si us interessa el tema, feu clic aquí per llegir tots els articles (fins a VI)

Saturday, May 16, 2009

les bicicletes



Compartir taula amb amics, sobretot l'estona després d'haver menjat, a l'hora del cafè, quan l'ambient ja no és tan encarcarat com al començament i tothom hi vol dir la seva, és dels plaers que sempre m'ha agradat més asssaborir. En el darrer sopar d'aquestes característices, un amic va explicar l'anècdota que aquí refereixo:

"L'amic JM va néixer a principis dels anys cinquanta en un poble petit del Camp de Tarragona, a la part de muntanya. En aquella època van començar a arribar els primers andalusos, castellans, n'hi dèiem, als pobles del Camp. Resulta que la major part del castellans del poble treballaven en unes mines de la vora i hi anaven amb bicicleta; la qual cosa feia que ell associés castellà amb anar amb bicicleta (pensem que en aquella època, als pobles, de cotxes, un o dos, bicicletes, fins llavors, poques; tot el que vèiem eren carros i mules). La primera vegada que va sentir parlar de l'existència de la ciutat de Madrid i que allí tots parlaven en castellà, l'associació va ser fàcil: "A Madrid tots van amb bicicleta".
I encara ara, no ho pot evitar, sempre associa Madrid amb gent dalt de la bicicleta."

I per associacions d'idees, la que m'ha vingut al cap pensant amb l'anècdota del JM: La pel·lícula "Ladron de bicicletas". Devia tenir setze o disset anys que la vaig veure; a l'època que pels pobles feien "Cine-fòrums". Em va impressionar molt. Jo diria que és de les primeres pel·lícules en les que vaig tenir consciència que podia tenir criteri propi davant una obra d'art ( ? alça frase!).
Com que de l'argument i cant de l'obra no me'n recordo --a mi només em queden les sensacions i recordo que era trista i feia patir, i que eren un pare i un fill i una bicicleta en una època de crisi--,  li ho pregunto al Google: 

I aquesta imatge? Què me'n dieu? l'expressió del nen mirant el pare, amb una cara entre preocupat i trist, d'amor i d'admiració cap a son pare. I el pare? Ràbia continguda, desesperació, impotència... Realment, l'arribada de la fotografia i del cinema va representar un canvi radical en la comunicació. El que fins llavors s'havia comunicat amb paraules, ara només calia un bon cop d'ull i un clic per expressar-ho. I és que els temps canvien!

Thursday, May 14, 2009

Tens Facebook?

Uneix-te a aquest grup: http://www.facebook.com/group.php?gid=38697069983
CONTRA LA NEGACIÓ DE L'HOLOCAUST AL FACEBOOK

Tuesday, May 12, 2009

Contra Hugo Chávez i per la llibertat i la democàcia


Això dels premis ja sembla la "repartidora" com deien els que temien l'arribada del comunisme, tant abans de la Guerra Civil com en els darrers anys de la dictadura de Franco.

Bromes a part, gràcies, Irene Adler, una vegada més, per tenir-me amb tanta consideració. A mi no m'ho havia semblat pas que lluités tant contra tantes causes i que anés a favor de tantes altres en aquest bloc. 

Miro de posar-hi les coses amb les que em sento a gust i de crear un espai a la meva mida i en el que molts us hi pugueu sentir còmodes.

De totes maneres, sí que vull enllaçar amb qui va crear aquest premi: Alexis Marrero. Un bloc contra la política d'Hugo Chávez a Venezuela, que val la pena visitar. Doneu-vos per premiats tots els que hi aneu i us agradi.

Monday, May 11, 2009

Més Qassams



Mentre aquí se succeeixen les mostres d'antisionisme, israelofòbia, judeofòbia  i antisemitisme per part d'associacions pro terroristes, a Israel segueixen caient Qassams:


I és que l'estat d'Israel protegeix els seus habitants de la barbàrie terrorista. 
________________________________

PS: Reprodueixo aquí, a la vista, el comentari de la Júlia, val la pena:


D'u t'escolti!


Thursday, May 7, 2009

Votre fille a vingt ans




Votre fille a vingt ans, que le temps passe vite
Madame, hier encore elle était si petite
Et ses premiers tourments sont vos premières rides
Madame, et vos premiers soucis

Chacun de ses vingt ans pour vous a compté double
Vous connaissiez déjà tout ce qu'elle découvre
Vous avez oublié les choses qui la troublent
Madame, et vous troublaient aussi

On la trouvait jolie et voici qu'elle est belle
Pour un individu presque aussi jeune qu'elle
Un garçon qui ressemble à celui pour lequel
Madame, vous aviez embelli

Ils se font un jardin d'un coin de mauvaise herbe
Nouant la fleur de l'âge en un bouquet superbe
Il y a bien longtemps qu'on vous a mise en gerbes
Madame, le printemps vous oublie

Chaque nuit qui vous semble à chaque nuit semblable
Pendant que vous rêvez vos rêves raisonnables
De plaisir et d'amour ils se rendent coupables
Madame, au creux du même lit

Mais coupables jamais n'ont eu tant d'innocence
Aussi peu de regrets et tant d'insouciance
Qu'ils ne demandent même pas votre indulgence
Madame, pour leurs tendres délits

Jusqu'au jour où peut-être à la première larme
A la première peine d'amour et de femme
Il ne tiendra qu'à vous de sourire Madame
Madame, pour qu'elle vous sourie...

Tuesday, May 5, 2009

No es podia acabar la festa en pau?


Un coet dels que maten, dels que el govern d'Israel Israel protegeix la seva població (arxiu CM)

Al partit de futbol Real Madrid-Barcelona del dissabte passat van escridassar l'ambaixador d'Israel, dient-li "gos jueu".

L'antisemitisme és ben viu. Els jueus fins i tot deuen tenir la culpa de què es perdin partits de futbol. O que se'n guanyin; es tracta d'aprofitar l'ocasió. Anem sumant.  Sumem-hi també això: 
Perquè al nostre país som sords i cecs davant d'amenaces d'aquesta mena.

I aquest jutge que segueix investigant contra Israel malgrat l'oposició de qui sigui; i fent el joc a grups pro terroristes amb seu a Espanya.

I aquests de l'Avui que sempre comencen les notícies pel final: 

I els de El País que fan uns titulars com si parlessin de coets de final de Festa major:

En realitat, per a mi, millor no seguir la premsa diària i anar llegint les pàgines que jo trio.

"No importa el que el món digui d'Israel, no importa el que diguin de nosaltres. L'únic que importa és que podem viure aquí, a la terra dels nostres avantpassats. I si no demostrem als àrabs que hi ha un preu per l'assassinat de jueus, no podrem sobreviure."
David Ben Gurion

Sunday, May 3, 2009

Federico García Lorca: Pequeño Vals Vienés



En Viena hay diez muchachas,
un hombro donde solloza la muerte
y un bosque de palomas disecadas.
Hay un fragmento de la mañana
en el museo de la escarcha.
Hay un salón con mil ventanas.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals con la boca cerrada.
Este vals, este vals, este vals, este vals,
de sí, de muerte y de coñac
que moja su cola en el mar.
Te quiero, te quiero, te quiero,
con la butaca y el libro muerto,
por el melancólico pasillo,
en el oscuro desván del lirio,
en nuestra cama de la luna
y en la danza que sueña la tortuga.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals de quebrada cintura.
En Viena hay cuatro espejos
donde juegan tu boca y los ecos.
Hay una muerte para piano
que pinta de azul a los muchachos.
Hay mendigos por los tejados,
hay frescas guirnaldas de llanto.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals que se muere en mis brazos.
Porque te quiero, te quiero, amor mío,
en el desván donde juegan los niños,
soñando viejas luces de Hungría
por los rumores de la tarde tibia,
viendo ovejas y lirios de nieve
por el silencio oscuro de tu frente.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals, este vals del "Te quiero siempre".
En Viena bailaré contigo
con un disfraz que tenga
cabeza de río.
¡Mira qué orillas tengo de jacintos!
Dejaré mi boca entre tus piernas,
mi alma en fotografías y azucenas,
y en las ondas oscuras de tu andar
quiero, amor mío, amor mío, dejar,
violín y sepulcro, las cintas del vals.


Get a playlist! Standalone player Get Ringtones

Friday, May 1, 2009

Còctel digital


Tombant per aquí i per allà, se m'han barrejat aquestes dues notícies:

Un palestí és acusat de vendre terres a jueus:
http://www.elreloj.com/article.php?id=27409
Amenacen de mort Pilar Rahola:

Hi he posat unes gotes de memòria de la performance pro-terrorisme de Hamàs. I, per poder-ho pair, la barreja l'he adobada amb la justa dosi de paraules d'uns amics
"¿N'han dit res sobre això tots aquells que busquen la pau, el diàleg i l'entesa  i que van anar a la manifestació-performance pro-terrorisme de Hamas?"
"Les pretensions ecumèniques dels benpensants els impedeixen de denunciar les crueltats dels tirans que, a partir d'aquí, tenen màniga ampla per perpetrar les seves cafrades contra els innocents. El Talmud ja diu que "Qui és pietós amb el cruel acaba essent cruel amb el pietós."
I... voilà!

Follow by Email