Tuesday, April 28, 2009

Leonard Cohen

A Barcelona el 21 de setembre!
Nem fent ambient. La meva selecció: 


Get a playlist! Standalone player Get Ringtones

Sunday, April 26, 2009

Premit!

Aqueix va d'amistat: 

El premi ve de la Irene Adler (he intentat furgar més endins per veure'n l'origen i m'he perdut). Gràcies de nou, Irene.

Les normes de consuetud: 
1-Presentar la idea del premi.
2-Posar l'enllaç del bloc que me l'ha donat.
3-Publicar les normes.
4-Escollir 10 blocs a qui donar el premi.
5-Informar els bloggers.


Ja ho sé que això d'aquests premis té la importància que té i que ens els donem entre nosaltres i tot això i allò; però, realment, és una sensació ben estranya i curiosa rebre premis per aquí a la xarxa de gent que no saps pas com són ni qui són; però que hi tens una connexió virtual que, màgicament, t'apropa més a uns que a uns altres. I per a mi, que mai no havia rebut cap premi per a res, ni he competit mai en res per obtenir-ne cap, això és un fenòmen del tot nou i que em meravella més de cada dia que passa. 
Si n'he arribat a aprendre de coses des d'aquell 21 de novembre del 2007 en què em vaig tirar a la xarxa, penjant la bonica fotografia d'una màquina d'escriure i esperant a veure què passava. Així, d'immediat, no va passar res! Centenars d'entrades i uns quants blocs s'han anat succeint: els personals i els de la feina, i el Facebook, i el twitter, l'Slide, l'scribd, YouTube, el myplick... quin munt de noms! que si m'aturo una temporada, a l'edat que tinc, se n'anirà tot de la memòria i ja no podré entrar enlloc! Cal mantenir el caliu; mai siguin quatre brases enceses.
Ara bé, què és el millor de tot? els amics; encara que soni a tòpic. Si no fos això no seria amiga (o coneguda) de... El Flanders, el primer, amb qui ja érem amics i ens vam tirar a la xarxa els mateixos dies i hem anat aprenent la tècnica del bloc junts; l'espiadimonis, a qui no he deixat des del primer dia que vaig entrar al seu bloc i de qui procuro conrear l'amistat; l'Artur, que sempre té la paraula encertada en els seus comentaris, a qui conec personalment; l'Odalric i el Joan Safont, a qui he retrobat després d'un any i aviat ens tornarem a veure; així com el Joan Safont, també l'Atac frontal o el Josep Salou, que són de l'edat de la meva filla! i això per a mi és important. I el Noctas? la darrera troballa; no té pèrdua, és tot cor, i escriu bé, a raig, no s'hi pensa i s'hi llança, i encara que a vegades no m'ho sembli té el cap ben moblat. I el darrer retrobat, lo pelegrino selvatà, amb qui m'uneix una amistat d'anys i que ara ens hem retrobat i si ja és pare, que es prepari, junt amb la seva dona, per aguantar el pes de la responsabilitat: compensa! I els darrers companys de fatigues: l'Icart i el Fraret. I a tots els amics que feu possible que jo vagi aprenent, que sou a la columna de la dreta:
"Escrivint al bloc, no sé si explico res de nou a ningú; però he arribat a aprendre i a fer amics!"
(Fet el recompte, jo diria que m'he passat d'un. No em deuran treure el premit, no?)

Saturday, April 25, 2009

Lo partit del Barça


Israel (al nord, a la Galilea) març 2009 (foto CM)

Que boniques les flors! Cal que faci alguna cosa mentre juga el Barça. Era a la sala de casa quan ha començat el partit i... res! el Barça que no marcava. Jo que dic: "M'e'n vaig a la cuina a veure si això es refà!" I tal dit, tal fet; mentre era a la cuina marquen el primer gol. I ara a esperar que en marquin algun altre, sense distreure el personal que s'està embadalit davant la tele.

I tornem-hi. La natura vestida de primavera és quan fa més goig. Va i ara els altres marquen! Torno cap a la sala a veure les cares llargues. 

Pinten bastos. Era a la cuina i ara torna a marcar el València. Ja no sé on posar-me. 

La natura... diligent ens procura
una bèstia per a cada moléstia.
Si a les fosques ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits que treballen de nits!
(Ara ho hauria de buscar, però això jo diria que és del bestiari de Pere Quart)

I mentrestant no sento la TV a la sala, o fan mitja part o ja s'han donat de baixa del Barça perquè perd!
Segona part: No se sent ni la Televisió, se la miren en mut per no disgustar-se més; esperant els gols de la victòria.
Ja ha arribat la primavera, 
de goig plena i de content
ja ha florit la ginestera 
que és el sol més fort i ardent!
(popular catalana?)
Ni una mosca, se sent. No goso moure'm de davant de l'ordinador, no fos que si pregunto alguna cosa rebi un moc! 
Uf! Torna la veu a la TV, m'informen del 2 a 2. Ja tornem a ser bons aficionats!
I... 2 a 2 s'acaba el partit i la meva retransmissió en directe. Es veu que els donarem una altra oportunitat als xiquets del Guardiola.

Friday, April 24, 2009

Com actua el Hamàs a Gaza


Aquest vídeo explica els antecedents de l'operació "Plom fos", en particular les tàctiques terroristes que Hamas empra. Mostra com  Hamas fa contraban d'armes per tal d'armar-se; i la forma en què utilitza la població civil i les infrastructures per dur a terme atacs terroristes contra Israel. L'ús d'escuts humans durant l'operació "Plom fos" va causar moltes víctimes civils:


Thursday, April 23, 2009

Sant Jordi


La meva rosa (foto feta per mi amb pugó i tot)

La tomba de Sant Jordi i lloc del naixement, a Lod (Lida, Arimatea), al costat de Ramle a Israel (foto arxiu CM)

Els alumnes de la meva escoleta miren d'escriure. I cal que els ho llegeixi altra gent, que sortim de les parets de l'escola:

I n'hi han col·laborat molts! 75 persones, des dels 18 fins als 80 anys, de parles diverses, d'ambients contrastats, culturalment diferents, i de procedències geogràfiques distants entre si.

"Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor."
Salvador Espriu

Tuesday, April 21, 2009

Massada no tornarà a caure


(Foto CM)
Paraules del discurs que pronuncià Benjamin Netanyahu ahir, a la cerimònia oficial de Iom HaXoà al Iad VaShem a Jerusalem; criticant el president de Suïssa per la reunió amb Ahmadinejad el diumenge (Durban II):
"No permetrem que  els qui neguen l'Holocaust repeteixin un genocidi contra el poble jueu. Aquest és el deure suprem de l'Estat d'Israel. Aquest és el meu deure suprem com a primer ministre d'Israel."
(Foto CM)

Sunday, April 19, 2009

Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (7)


(Foto CM)
Un 14 d’abril de 1886 Mossèn Cinto veié la Mar Morta com la tomba de la Pentàpolis a on:
"...s'hi havien d'enterrar els homes i les bèsties, les cases, els camps, boscos i jardins, sos temples i divinitats; sobretot hi havia de cabre sos vicis monstruosos i son orgull.
Ses aigues (de la Mart Morta) són amarguíssimes, com si fòssin llàgrimes de desesperació de la gran víctima soterrada allí de viu en viu; i en ses vores, sense una herba ni un aucell, solitàries, nues, àrides i seques, sembrades de negres pedres d'asfalt que puden a sofre, se sent la farum, la soletat, la tristesa i el terror de la tomba."

Friday, April 17, 2009

PERQUÈ HAS VINGUT

(foto meva)
Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut jo ara torno a estimar:
Diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.
J. SALVAT PAPASSEIT

Tuesday, April 14, 2009

LES XARXES SOCIALS


Com és que jo només tinc 35 amics Facebook i, en canvi, hi ha amics meus que en tenen 500 i d'altres fins i tot milers? Comunicació directa només la tinc amb uns quants; a més a més, no abasto a llegir i mirar la informació que generen tots i cadascun dels "amics". Per a què fa servir el Facebook cada persona? Els objectius són diferents, evidentment. La troballa de l'article que segueix em va aclarir alguns dubtes.


Que Facebook, twitter i altres xarxes socials a internet han incrementat la mida dels grups amb els que ens relacionem els éssers humans és obvi, ja que ha reduït considerablement les dificultats i els costos que comporta mantenir-se en contacte amb d'altres. Quan t'enregistres en una xarxa i hi comences a tenir amics, pots assabentar-te de coses de la seva vida a partir de les fotografies, de les "actualitzacions d'estat" i d'altres dades que posen a la teva disposició, així com els demés s'assabenten de les teves coses quan els dones l'autorització corresponent. Tenir més amics surt de franc; així que, com més amics tinguis, més divertida resultarà l'experiència.

Però potser tenir més amics no sigui tan fàcil. Fora d'internet, en el món real, cultivar relacions vol temps: t'has de desplaçar, no n'hi ha prou amb un clic. Cal reconèixer que la informàtica ha contribuït a facilitar la formació de xarxes socials. Però comunicar-se amb algú i cuidar-ne l'amistat exigeix esforç mental també a internet. Cal recordar qui és enemic de qui i qui és aliat de qui, i obrar en conseqüència.

Fa anys, l'antropòleg Robin Dunbar, que ara treballa a la universitat d'Oxford, va concloure que la capacitat cognitiva del cervell limita la mida de les xarxes socials de les que poden formar part els individus d'una espècie.  A partir de l'anàlisi dels cervells i de les xarxes socials dels primats, Dunbar va concloure que el cervell humà permet teixir xarxes socials estables de 148 persones. D'aquí va sorgir el famós número de Dunbar de 150 (arrodoniment de 148).

Nombroses institucions, des dels pobles del Neolític a les legions de Roma, semblen organitzar-se al voltant del número de Dunbar. Tothom coneix tothom, i així aquests grups funcionen amb un mínim de burocràcia. Malgrat tot, això no demostra que la hipòtesi de Dunbar sigui certa. Altres antropòlegs, com Russell Bernard i Peter Killworth, han obtingut xifres que dupliquen el nombre de Dunbar per a grups humans situats en el límit superior. A més a més, els sociòlegs distingeixen entre la xarxa social d'una persona en el sentit més ampli (la corresponent al número de Dunbar o similar) i el seu nucli social. Peter Marsden, de la Universitat de Harward, va observar que els americans, fins i tot els que tenen molta activitat social, acostumen a tenir només un petit grup d'amics amb els que poden parlar "d'assumptes importants". Un estudi posterior va demostrar que aquesta xifra era, a més a més, cada vegada més baixa, la qual cosa va suscitar una preocupació generallitzada.

El creixement de les xarxes socials a internet podria aclarir aquesta qüestió. És per això que The Economist va demanar  a Cameron Marlow, el sociòleg de Facebook, que els donés algunes xifres. 

Marlow va observar que cada membre de Facebook té com a mitja 120 "amics", més o menys el que diu la hipòtesi de Dunbar; i que les dones solen tenir alguns "amics" més que els homes. Però el rang és ample i hi ha persones amb més de 500 amics, per la qual cosa no es pot considerar que la hipòtesi estigui contrastada.

Ara bé, el que sorprengué Marlow és que el nombre d'amics de la llista d'una persona amb els que aquesta té contactes freqüents és molt baix i molt estable. Com més activa i íntima és la interacció, més petit i més estable és el grup.

Així, un home que té 120 amics a Facebook (la mitja) generalment respon als missatges i comunicats de només set dels amics i els fa comentaris a les fotografies i missatges que pengen a la xarxa. Una dona respon a deu de mitja, cosa que revela que és una mica més sociable.

Pel que fa a la comunicació directa (correu electrònic, xats...) els homes interaccionen de mitja amb quatre persones i les dones, amb sis. Aquestes xifres són lleugerament més altres pels ususris de Facebook amb 500 amics, però no gaire més. Els homes deixen comentaris a 17 amics i les dones a 26. Els homes es comuniquen directament amb 10 i les dones amb 16.

Per tant, el que augmenta principalment no és el nucli social, sinó el nombre de contactes ocasionals que les persones estableixen de forma passiva. Això ratifica les idees de Marsden sobre els nuclis socials, ja que fins i tot els usuaris de Facebook que més amics tenen només s'hi comuniquen directament amb un petit percentatge.

Mirant-ho des d'una altra perspectiva, les persones que són membres de xarxes socials electròniques, en realitat no es relacionen "per la xarxa", sinó que "s'assabenten de les vides d'un cercle extern de coneguts que no són necessàriament dins del cercle de Dunbar" diu Lee Rainie, director de l'organització d'enquestes Pew Internet & American Life Project. Pot ser que als ésers humans ens sugui més fàcil relacionar-nos, però seguirem tenint el mateix cercle reduït d'amics íntims que abans.

Saturday, April 11, 2009

Memòria

Foto arxiu CM (vull dir que l'he feta jo)

Monday, April 6, 2009

Passover 2009



Amb una mica d'humor
(Si no és una cosa n'és una altra!)

Sunday, April 5, 2009

S'acosta Pèssakh

a les escoles jueves arreu,  ja es prepara. Aquests nens aprenen a fer matzà, pa àzim; el pa que no va ser a temps de llevar a la sortida d'Egipte:


Khag Pessakh Sameakh!
Bona Pasqua!

Thursday, April 2, 2009

Vet aquí el plagi! No... l'adaptació!



CAPÍTOL XIII

El quart planeta era el del polític de despatx. Aquest home estava tan ocupat que ni aixecà el cap en arribar el petit príncep.

- Bon dia –digué-. Teniu el cigarret apagat!
- Tres i dos fan cinc. Cinc i set dotze [...] no tinc temps de tornar-lo a encendre! Això fa... tres-cents mil quatre-cents vint-i-un.
- Tres-cents mil què?
- Encara ets aquí? Tres-cents-mil... no ho sé. Tinc feina jo! Sóc un home seriós, no m’entretinc amb foteses! Dos i cinc fan set...
- Tres-cents mil què? –va repetir el petit príncep que mai no havia renunciat a una pregunta quan l’havia posseïda.
El polític va aixecar el cap:
- Fa trenta anys que habito en aquest planeta i només he deixat la feina tres vegades. La primera per causa de salut, la segona per errors en uns comptes i la tercera, aquesta! No tinc temps d’entretenir-me, jo. Sóc un home seriós... Tres-cents mil...
- Mil què?
El polític veié que no hi havia esperança de pau:
- Milers d’aquestes coses de les eleccions.
- Vots?
-No, persones, persones que voten. Sóc una persona seriosa, jo!
- Ja! I què en fas de tantes persones?
- Que què en faig?
- Sí.
- Res. Les controlo.
- Controles les persones?
- Sí.
- Però... ja n’hi ha d’altres que controlen!
- Sí, però no ho fan tan bé com jo!
- Molts controlen els vots. Jo també controlo els militants un a un, les persones.
- I per a què et serveix aquest control?
- Per a col·locar les persones en els llocs adequats per tal de controlar!
- I per a què et serveix posar aquestes persones a controlar?
- Per a tenir més poder, i poder controlar més.
Aquest, digué entre si el petit príncep, no raona de cap manera.
I encara li féu més preguntes.
- Com es poden controlar les persones?
- Tenint la informació–respongué el polític- Qui la té si no?
- No ho sé. Ningú.
- Llavors... jo la tinc, jo sóc qui les controlo, jo he estat el primer en pensar-hi.
- N’hi ha prou?
- Quan ets el primer en fer una cosa, la pots dominar, controlar. Jo controlo persones, les domino. Sóc el millor en la meva feina.
- Potser sí –digué el petit príncep. I després?
- Les cuido, les compto i recompto –digué el polític. És difícil, sóc un home seriós, jo.
El petit príncep encara no quedà satisfet.
- Si jo tinc un mocador del coll, me’l puc posar i emportar-me’l. Si tinc una flor, la cullo i me l’enduc. Però tu no ho pots fer amb les persones!
- No, però les puc col·locar al lloc que jo vull.
- Com vols dir?
- Vull dir que les tinc totes al meu cap. Ningú no em prendrà la informació. La puc fer servir quan vull.
- I... ja està?
- N’hi ha prou.

Divertit, pensà el petit príncep. Força poètic. Però poc seriós.
El petit príncep tenia unes idees diferents sobre les coses serioses.

- Jo –digué encara-, tinc una flor que rego cada dia, em fa companyia i m’alegra la vida. Tinc amics que cuido i estimo perquè l’amistat no s’apagui. Tinc una família que és el meu refugi i la meva fortalesa. Miro de ser útil a les persones... Però tu... què tens més enllà del control? On vols arribar?

El polític va obrir la boca i no va poder respondre. El petit príncep se’n va anar.

Els adults són completament extraordinaris, es deia ell mateix durant el viatge.


Wednesday, April 1, 2009

Sempre la mateixa cançó...


...i ja cansa. 

Ja ho diu BARCEPUNDIT que deuen anar fumats:
(La identificació amb l'Oobama els comença a fer aigües. I qui en té la culpa? Els jueus i els ciclistes!)

EL PAÍS - M. G. - Madrid - 31/03/2009

El anuncio de que el presidente de EE UU, Barack Obama, no estará en el Foro de la Alianza de Civilizaciones ha caído como un jarro de agua fría en el Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero, impulsor de esta iniciativa, asumida por la ONU. Pero más que decepción ha producido estupor, pues la presencia de Obama había sido comunicada al secretario general de la ONU, Ban Ki-moon, y al primer ministro turco, Recep Tayyip Erdogan, quienes la hicieron pública.

Lo sorprendente es que Obama estará el 7 de abril en Estambul pero, en vez de clausurar el foro, se reunirá con líderes culturales. Fuentes gubernamentales creen que este cambio sólo puede deberse a las presiones de los neocons y de grupos de presión judíos, que identifican la Alianza con un intento de legitimar a Irán.
[...]

Follow by Email