Sunday, February 22, 2009

The New Colossus


Host unlimited photos at slide.com for FREE!
(Fotografia arxiu Isalguer Almenara)


Not like the brazen giant of Greek fame,
With conquering limbs astride from land to land;
Here at our sea-washed, sunset gates shall stand
A mighty woman with a torch, whose flame
Is the imprisoned lightning, and her name
Mother of Exiles. From her beacon-hand
Glows world-wide welcome; her mild eyes command
The air-bridged harbor that twin cities frame.
"Keep, ancient lands, your storied pomp!" cries she
With silent lips. "Give me your tired, your poor,
Your huddled masses yearning to breathe free,
The wretched refuse of your teeming shore.
Send these, the homeless, tempest-tost to me,
I lift my lamp beside the golden door!"

—Emma Lazarus, 1883

El nou colós

No com l'altiu gegant grec de bronze,
amb les extremitats a cavall de la terra en senyal de conquesta;
s’alçarà aquí, a les portes del ponent banyades per la mar,
una poderosa dona amb una torxa, la flama de la qual
és llum de presoners, i el seu nom
Mare dels exiliats. Des del far de la seva mà
il·lumina la benvinguda a tot el món; els seus tebis ulls dominen
l’aire del port amb ponts que uneixen les ciutats bessones.
“Guardeu-vos, terres antigues, la vostra pompa llegendària!” plora
amb els llavis en silenci. "Doneu-me els vostres cansats, els vostres pobres,
les vostres turbes amuntegades que anhelen respirar la llibertat,
el rebuig desvalgut de les vostres curulles platges.
Envieu-me aquests, els desvalguts, sacudits per les tempestes,
que al costat de la porta daurada, hi alço la meva flama!”


(Traducció, M. Miró)


Thursday, February 19, 2009

Guilad Xalit, "El nostre noi"



Via Cat-Israel.org, he vist la cancó que  el cantant de rock Aviv Gefen ha fet  per Gilad Shalit:

Tenim l'esperança d'una vela tensa
i qualsevol signe teu és com una bufada de vent.
El silenci envolta la teva imatge de persona
com quan acaba la música.
Tu tornaràs, tornaràs
perquè ets el fil de tots nosaltres.
Tu tornaràs, tornaràs...
el teu cor batega sense pausa
en els nostres cors.
Que trenquis en llum la foscor
és part de les nostres pergàries.
S'acosten dies de llibertat i felicitat
i no ens aturarem
fins que tornem a veure la teva cara ben aprop.
Nosaltres també estem sols, bé que ho saps.
Tu tornaràs, tornaras
perquè ets el fill de tots nosaltres .
Tu tornaràs, tornaràs...
el teu cor batega sense pausa
en els nostres cors.
Darrera un antic conflicte s'asseu
un noi, i entre acords no signats
us demana que recordeu que ell té
un rostre i uns somnis.
Ell és una papallona,
una papallona de les guerres.
Tu tornaràs, tornaras
perquè ets el fill de tots nosaltres
Tu tornaràs, tornaràs...
el teu cor batega sense pausa
en els nostres cors




Sunday, February 15, 2009

Band of Brothers


Avui se m'ha tornat a posar al davant el dubte que em ve des de joveneta, quan sentia explicar les vivències de la mili als nois de la meva edat. Pensava que tenia sort de ser dona i de no haver de passar per la disciplina militar. Quan va venir l'objecció de consciència em va quedar un gran descans. Jo hauria objectat! Més tard, vaig veure clara la necessitat que té un país de tenir un exèrcit i que el servei militar sigui obligatori.
Acabo de veure el primer capítol de la sèrie televisiva Band of Brothers (a Espanya, Hermanos de sangre). L'Steven Spielberg té l'habilitat de fer-me quedar asseguda a la cadira en pel·lícules sobre temes que tractats d'una altra manera em fan patir amb excés i m'aixeco de la cadira; i si és al cine, surto de la sala. Em refereixo a l'Holocaust i a la Segona Guerra Mundial.
T'encara al tema com en un reportatge, cru i net, sense concessions ni sensibleries. Són les imatges i la música, més que no pas les paraules, les que et toquen al fons, que et deixen clavat i et traspassen al mateix lloc dels fets, convivint amb els personatges i sentint com ells. No ho pots deixar, és un patir diferent, real, que t'enfronta a uns fets en els que has de decidir; t'hi sents implicat.
El primer capítol, Currahee, és l'entrenament de la companyia de paracaigudistes Easy. Presentació dels personatges, reaccions dels soldats davant de diferents tipus de lideratges, viatge cap a Anglaterra, entrenament i espera fins el Dia D. Acaba el capítol amb les paraules d' Eisenhower:

Soldiers, Sailors and Airmen of the Allied Expeditionary Force:
You are about to embark upon the Great Crusade, toward which we have
striven these many months. 
Good luck! And let us beseech the blessing of Almighty God upon this great
and noble undertaking.

Gral. Dwight D. Eisenhower
Supreme Allied Commander


Sunday, February 8, 2009

Diccionari


pissarra

Aquests dies circula per la xarxa aquest vocabulari, el reps en diferents versions, de diferents amics. El poso aquí per compartir amb més gent i el vaig comentant, que això m'agrada fer-ho. 

Diccionari LOGSE-català

Adaptació curricular:
Donar llibres de primària als alumnes de secundària. 
(A lameva escoleta d'adults han vingut professors d'institut a buscar material d'alfabetització, que ara se n'hi diu formació instrumental. Fa lleig que hi hagi analfabets. Si n'hi ha, són "funcionals". Posem per cas, jo sóc analfabeta funcional en... uf! tantes coses!)

Adaptació curricular individualitzada:
Donar llibres de primària als alumnes de secundària. Però un de diferent a cadascun.

Alumne a qui el professorat no ha sabut motivar:
Dropo, gandul. Mal estudiant. Brètol.
(Una mestra de pàrvuls, ara Educació infantil, li preguntava a un Formador de formadors -un mestre  que fa cursets per a mestres, que a mi sempre m'ha sonat a enformador, eina de tall dels fusters- com havia de fer per a què una nena determinada aprengués no sé què que li costava. El formador li va dir que és que no la sabia motivar.)

Atenció a la diversitat:
Dedicar més temps als alumnes que no serveixen per a estudiar que als que sí que serveixen.
(I els mestres ens ho hem cregut i no ens hem adonat que desateníem una part de la classe, que també mereix la notra atenció; però com que aquests aprenen sols!)

Avaluació inicial:
Test de começament de curs que serveix per a què el professor se n'adoni que els alumnes no saben res.
(I el professor-mestre, ja es deprimeix d'entrada.)

Avaluació formativa:
Exàmens parcials.
(A mi aquest vocabulari nou sempre se m'ha entrebancat, tot per no dir la paraula "exàmen", que la tenen demonitzada.)

Avaluació sumativa:
Exàmens finals.

Competència social:
Es diu que un alumne en té quan sap llegir, és ben educat i sap comptar el canvi que li tornen a les botigues.

Competències bàsiques:
Saber fer la O amb un canut.
(Aquestes sí que porten enrenou a les escoles! Quan passen els tests de competències bàsiques a les classes, els mestres van de bòlit. Es veu que serveix per fer l'informe PISA, que darrerament sempre els surt malament.)

Constructivisme:
Secta fanàtica i perillosa que diu que els nens i nois aprenen ells sols. I que vol que el mestre, mentrestant, se'ls estigui mirant.
(No anava desencaminat aquell director d'escola al que una mestra li va dir que anava a fer un curset sobre Ana Taberosky  i li va preguntar: "Què és això, una ballarina russa?".)

Criteris d'avaluació:
Llista de les coses que puntuen per a la nota. 

Crèdit:
Fragment d'assignatura que dura 30 hores.
(Mai no he entès per què li han posat el nom de crèdit. La majoria de pares, només els han vist al banc, i es fan un embolic.)

Crèdit vairable:
Assignatura "maria".
(Més que res, assignatura en la que el mestre s'esplaia en explicar els seus coneixements, el que més li agrada.)

Crèdit de síntesi:
30 hores pasturant. La síntesi del descrèdit de l'ensenyament.
(Vacances anticipades)

IMG 0698

Currículum:
Programa. Pla d'estudis. (Però en llatí, que queda més fi).
(Molt fi, però és un embolic, perquè després hi ha els currículums individualitzats i els adaptats... i no sé què més, que quan ets al programa informàtic, vas en perill de no posar res al seu lloc.)

Nivell educatiu:
Curs.

Unitat didàctica:
Lliçó. Tema.
(Ei, que això ja ve de la EGB!)

Activitat d'ensenyament-aprenentatge:
Exercici.
(Que ja venen tots proposats als llibres de text i només consisteixen en omplir buits, encerclar la resposta correcta, respondre sí o no, relacionar columnes...  d'escriure textos, poc, que porta massa feina al mestre per corregir!)

Diversitat:
Conjunt d'alumnes justets i/o ganduls. També s'hi inclouen els brètols i els predelinqüents.
(Evidentment, cal atendre tothom, no fem broma.)

Eixos transversals:
Intentar que els alumnes no es droguin, no atropellin les  jaies amb la moto i no tinguin relacions sexuals sense preservatiu.
(Això de la transversalitat ha fet furor en tots els àmbits, també en molts ajuntaments. Hi ha regidors de la transversalitat, tècnics en transversalitat, reunions de transversalitat... Em deia un amic que no sabia què era i que només li sonava a transexualitat.)

Escola inclusiva:
Posar les pomes sanes i les podrides al mateix sac. La intenció és que les podrides es tornin sanes però el resultat és que moltes de sanes acaben podrides. 
(Ja ho diu  la tradició: "No posis mai una poma podrida enmig de les sanes, s'arribaran a podrir totes".)

Relació d'ensenyament-aprenentatge:
Fer classe.
Una vegada, va venir un tècnic en educació a l'escola i ens anava preguntant com féiem les classes i quina metodologia seguíem. Jo, ja cansada de preguntes en vocabulari modern, li vaig dir: "Mira, del tot tradicional: expliquem la lliçó, els alumnes escolten, pregunten si no ho entenen, després fan exercicis per veure si ho han entès, estudien i al final passen un examen."

Excel·lència:
Hmmm... Aquest diccionari no és prou potent. És millor que li pregunteu al Conseller d'Ensenyament.... ai, perdó, d'Educació.
(Es veu que només esperaven arribar a la Conselleria per canviar el nom, era prioritari i ja feia anys que frisaven. Ei, que ho sé de bona tinta!)

Graduat d'educació secundària:
Cartolina de mida A3 que serveix per decorar l'habitació.
(De fet, com tots els títols.)

Mediació:
Intentar que un alumne li torni a l'altre l'mp3 que li ha pispat. Art de fer que el cornut pagui el beure.
(Aquí sí que han obert un gran camp cap a la plena ocupació. Hi ha mediadors de tota mena i en aspectes inversemblants, no només a l'escola, pul·lulen per tots els organismes públics. Els immigrants una mica ensenyadets només aspiren a arribar a mediadors, ho sé de primera mà.)

Pedagogia:
Bruixeria disfressada de medicina. Pseudociència tan ignorant que ignora la seva pròpia ignorància.

Polivalència curricular:
fenòmen que apareix quan un professor de física fa classes de socials.
(Mestres tot terreny que n'hi deia un ministre que es deia Maravall al que jo em vaig creure i ara serveixo per "un barrio i un fregao".)

Posar els alumnes en situació d'ensenyament-aprenentatge:
Fer que seguin i que callin.

Primària:
Part de l'EGB. Segons edat: de primer a sisè d'EGB. Segons nivell: de primer a tercer d'EGB.
(És tornar al vocabulari d'abans de l'EGB.)

Tercer d'ESO:
primer de BUP, però molt més fàcil.

Primer de batxillerat:
Cinquè d'ESO. Tercer de BUP, però infinitament més fàcil.
(Fàcil o no, almenys amb això hem tornat al vocabulari que s'entén, perquè això del BUP ningú no sabia què volia dir.)

Primer de carrera:
Tercer de BUP i el COU junts en només un any. Es fa a la universitat.

IMG 0650

Cicle formatiu de grau mitjà:
Primer de FP, però dos anys massa tard.

Programa de garantia social:
Refugium pecatorum (en català, refugi dels pecadors). Llar d'infants per a nois d'edat laboral. Pàrquing.
(Doncs ara han sortit els PQPI, Programes de qualificació professional inicial, que vol dir que no cal que et pequpis que també obtindràs el Graduat.)

Pràctica reflexiva:
Preparar les classes abans de fer-les.
(El comú dels humans no sap que hi ha experts en pràctica reflexiva que van pel món a fer cursets per mestres i professors. Abans hi havia la dèria de la programació, ara tot és pràctica reflexiva. Reflexologia podal, que n'hi dic jo quan no me'n recordo de tant de vocabulari modern. Cursets d'aquells en els que el formador diu: "Treball en grup, expliqueu les vostres experiències". La darrera vegada vaig fer posar nerviosa la formadora; li vaig dir que jo havia anat al curset a aprendre, no a explicar el que jo feia... Tal com van anar les coses, el segon dia ja no vaig assistir-hi.)

Projecte curricular:
Armari molt gros amb molts papers que s'obre un cop a l'any quan ve l'inspector.
(Copy-paste de diferents pàgines de la xarxa.)

Professor amb competència curricular:
Professor que en sap molt i que explica bé.

Relacions positives a l'aula:
Comptar a 10 i respirar fondo per a reprimir les ganes d'insultar un alumne. I no cal dir, de fotre-li un bolet, perquè val 30 €. (Vegeu la jurisprudència corresponent).
(Sempre havia tingut complexe de ser mestra de segona, amb això dels adults. No podia entrar en les converses de les meves amigues. Ahores d'ara, ja no crec que hi vagi a fer classe a nens; penso que no sabria què dir-los el primer dia declasse; però el que em faria més por no són els 25 nens, sinó els 50 pares que hi ha al darrere. "Mi niño no!" és la seva frase preferida.

Salut i benestar del professorat:
No acabar tancat al manicomi. No demanar els serveis del foniatra.

Noves tecnologies:
Informàtica.

TIC:
Informàtica (quan ja t'has cansat de dir "noves tecnologies").

TAC:
Informàtica (quan ja t'has cansat de dir TIC).

(El més fàcil: posar els alumnes davant de l'ordinador i que facin activitats d'ensenyament-aprenentatge. Vinga a clicar damunt de les respostes fins que l'endevinen i passem d'activitat. Activitats CLIC i J-CLIC, que se'n diuen. Mentrestant es conecten al Facebook, Messenger o fotolog. Allí sí que hi escriuen, amb unes faltes d'ortografia que clamen al cel; però com que el mestre no ho veu!)

Friday, February 6, 2009

BARÇA-MACCABI



(Nota escrita a la una de la nit, tornant del partit Barça-Maccabi)
Ja he tornat (ens hem quedat a veure el futbol). Massa pilota en un dia per a mi que només m'agrada a l'olla. Ara bé, el Barça jugava millor. I naltros calladets i assegudets emmig de l'eufòria blaugrana. Els de la "performance del Saura" s'han marcat el numeret, però la gent no els ha fet ni cas; tothom anava per veure jugar els millors equips de la lliga de bàsquet europea. Unes vint o trenta banderes palestines i una pancarta que ja deveu haver vist per TV: "Dos pobles, dos estats". Seguretat... n'hi havia: els mossos i molta de privada; i se'ls han colat a la pista!!!!!! Ah, i al final quatre crits de "Asesinos, libertad", que han quedat ofegats per l'himne del Barça. Si ha passat res al carrer ja ho veuré als diaris o ja m'ho explicareu per aquí.
Però, deixeu-me dir que veure un partit de bàsquet en directe és cansat i atabalador; el futbol ha estat més relaxadet i ample.
Bona nit.

_______________
Veig que per la xarxa ja circulen les fotografies dels brètols que van saltar al camp.

Sunday, February 1, 2009

És greu


El primer atac judeofòbic d'aquests darrers mesos va ser el sofert pel Centre d'Estudis i Sinagoga de Khabad Lubavitx a Barcelona. Se n'han succeït d'altres arreu, l'ambient és tens i fa patir i a Catalunya no ens quedem curts i fa vergonya. Només ens calia la reacció del primer ministre turc. Llegir la carta d'aquesta dona de turquia m'ha entristit molt, he imaginat un futur a Europa que no m'ha agradat:

“Jo i els meus amics de la comunitat jueva d’Istambul tenim por de donar els nostres noms aquests dies, tenim por que ens puguin agredir. No volem ser identificats com a jueus.”
“Tenim por de caminar pel carrer, on l’atmosfera és tensa. Les consignes a favor dels palestins i contra Israel cobreixen totes les parets; arreu hi ha banderes palestines. Una bandera palestina fou posada davant de la gran sinagoga del barri de Neve Shalom, on fa uns anys van sofrir un atemptat.”
“Pintades anti-Israel es troben en botigues propietat de jueus i en botigues de Judaica.”
“Aquests dies no gosem sortir de casa. La gran sinagoga és quasi buida el Xabat. Són molts els que estan preocupats perquè poden ser agredits, malgrat que hagi augmentat molt la presència policial.”
“A tot arreu, en cada cantonada i en cada programa de televisió, només hi ha una sola conversa: La franja de Gaza.”
“A totes les escoles s’ha organitzat un minut de silenci en memòria de les víctimes palestines. Els fills dels meus amics es van sertir molt incòmodes quan se’ls va demanar que s’hi afegissin. També se’ls va demanar que donessin diners pels nens ferits de Gaza. Les famílies jueves se senten estranyes amb els seus fills per casa. Els pares saben que si no porten els nens a escola amb els diners, els seus fills podrien ser represaliats.”
“La guerra a Gaza i les declaracions del primer ministre Erdogan han creat un ambient molt desagradable per als jueus d’aquí, en especial per als joves i els nens. A les escoles i a la feina, s’enfronten a crítiques dures pel que els seus fan a Gaza.
“L’hostilitat es nota, no només de part dels radicals musulmans, sinó també dels laics, que són molt crítics. Tot això ha provocat que molts de nosaltres pensem en sortir de Turquia i fer l’alià cap a Israel.”


Follow by Email