Friday, December 18, 2009

Com cada any...

ve Nadal, i passa un altre any i les figures del pessebre, "figures eternes de vida senzilla..." es van creuant a les nostres vides. I els de casa la seguim cantant un any rera l'altre i recordem quan la vam aprendre a casa; la nostra filla la va portar de l'escola de música i l'assajàvem tots tres pel Concert de Sant Esteve...:


El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre,
una a una, ja han tornat.
La dona que renta, la vella que fila
i el brau caçador que sempre vigila.
La noia que porta la gerra i el pa
i aquell pescador que al riu va a pescar.
El vell que la terra remou amb catxassa
i el que es beu el vi de la carabassa.
El del feix de llenya i aquell pastoret
que va amb la catxutxa perquè té molt fred.
La jove mestressa que duu la gallina,
la del cistell d’ous i el sac de farina.
Aquells que sonant van fent son camí;
el del flabiol i el del tamborí.
Del sac de gemecs el qui sempre plora
i el de la simbomba que ronca a tothora.
També els tres pastors que fan el sopar
i couen les sopes i llesquen el pa.
Figures eternes de vida senzilla
que eixiu de la llum que enmig del cel brilla.
Vosaltres al món porteu resplendor.
Oh, fràgils figures de Nostre Senyor!

Joan Llongueres

Follow by Email