Friday, October 30, 2009

No ho sé



El cementiri de Reus estrena visites guiades dramatitzades

Quan ho he llegit, de moment, m'ha fet mal efecte. "El cementiri no és un lloc per a fer-hi teatre", he pensat immediatament. Em sembla que el cementiri és un lloc de recolliment, de pau i tranquil·litat, de reflexió, per a pensar en la vida i en la mort, en el pas del temps. Un lloc que acull la nostra memòria familiar: "els morts de casa". Els de casa, quan entrem en un cementiri ho fem amb respecte, procurem parlar baixet i no fer xivarri. Si vas observant, sovint veus gent apenada que plora els seus morts en silenci.

El dia de Tots Sants, és veritat que hi ha més enrenou als cementiris, tot plegat s'ha convertit en una gran festa d'exhibició floral, fotogàfica, literària i de llum dedicada als morts. Una gran festa per al consum. I ho anem acceptant tal com ve. Però això de les visites guiades dramatitzades és nou del tot! He seguit pensant: "Potser sí que ens hi hem de familiaritzar més amb la mort, i aquesta és una ocasió per a fer-ho; a la vegada que serveix per a recordar la història de la ciutat."

Però... no! no m'agrada aquesta pantomima i aquesta relativització de la mort, i aquesta pèrdua de respecte als llocs sants; malgrat que siguin cementiris civils, per a molts és un lloc sant, i no agrada que s'hi facin funcions profanes.

I... em quedo com he començat. No ho sé!

El que sí que sé és que m'agrada anar al cementiri i conec on són tots els "morts de casa", encara que mai no els he portat flors ni res de res; els tinc a la memòria. Però no em faria cap gràcia que davant del meu nínxol hi fessin comèdia.

Follow by Email