Wednesday, September 23, 2009

SÓC UN PROFETA POBRE


serigrafia de BEN AVRAM

Sóc un profeta pobre. Com un nen que només té
dos colors. Jo pinto la meva vida amb guerra
i amor, amb soroll i silenci.

Els grans profetes van escampar la meitat de les seves profecies
com cigars fumejants a mig fumar.
Jo res recullo i en faig profecies pobres.

En dipòsits plens d'aigua, l'aigua calla,
i en canonades buides gemega i panteixa la no-aigua.

Les paraules es beuen "sang, suor i llàgrimes"
i són abocades a la brossa. Paraules d'un sol ús
com mocadors de paper. Homes d'un sol ús
aquesta és la seva eternitat.

Les paraules haurien d'haver estat buides
i ser estrictes i severes, com el llindar de les aigües.
Desesperació i esperança, alegria i tristesa, tranquil·litat i fúria
s'haurien d'haver escolat cap als dos costats
d'un nou cicle.

Sóc un profeta pobre. Visc en l'esperança dels demés,
com en un raig de llum no destinat a il·luminar-me,
la meva sombra és la meva aparença, la meva imatge,
però amago en el meu cos una il·lustre i bella figura,
m'estic entre el vident i la seva visió.

Sóc un profeta pobre que al migdia torna a casa
a dinar i descansar, i a dormir a la tarda.
Tinc vacances i anys sabàtics
i assegurança de vida i pensió per a la vellesa.

Vaig començar la vida molt avall.
Quan ascendeixo amb l'ànima embriaga,
quan arribo al capdamunt de les meves visions,
em trobo amb la gent de cada dia,
que té fills i feina, i preocupacions familiars
i inquietuds casolanes. Aquestes són les meves visions. Sóc un profeta pobre.

També el puny fou una vegada una mà oberta i dits, 1889. Yehuda Amijai

Follow by Email