Thursday, September 3, 2009

Resumint




I em costa de posar res aquí al bloc, i no sé què posar-hi; no tinc l'ànima per gaires complicacions aquest final d'estiu. I a més a més, un tomet pels diaris i per la xarxa en general, et fa posar pessimista, enfadada, t'agreja el moment:
  • L'Iceta que diu que Catalunya fa el ridícul. Serà ell que el fa, jo no en tinc pas cap sensació, ni milions d'habitants d'aquest país. Jo no n'era pas conscient que feia falta un nou Estatut i els del PSC ens hi van embarcar.
  • La noia aquesta de la Aído que no dóna per més i que s'inventa paraules i vol fer biblioteques només per a dones i amb llibres de dones. Vol fer persones amb mig cervell només. Aquesta, no sé si fa riure o plorar. Despesa inútil sí que en fa.
  • El negacionista number one primera plana d'un diari espanyol de gran tirada. I no se n'avergonyeixen. Deuen pensar que vendran més. Qui lo sa!
Ara be, la Irene Adler segueix repartint premis. I això, malgrat que em faci creus de què em donin premis, s'agraeix; endolceix moments difícils. I ara, jo el donaré a tots els nous de la meva llista, que diria que són:

... i tots els que passeu per aquí i els que queden de la llista, doneu-vos per premiats, que repartir felicitat és bo per a l'ànima. L'odi pot arribar a destruir i fa mal. Sigueu bons i compliu amb tots els manaments, que jo faig el que puc i no dono per més.














I ja és setembre i no plou
i jo ploraria.
O ploure o plorar.
Cal aigua que netegi el fons de tot
i la brutícia hi està incrustada.
A vegades, fer net és acabar
i no en tinc pas cap ganes.
I el dubte persisteix
i el viure gasta.

Follow by Email