Monday, August 24, 2009

Noia a la finestra


Sí que és important la família, i et vas fent gran i ho creus de bo de bo. I creus que has format una família tradicional, com has vist fer als teus pares i als teus avis, i mires d'educar els fills en els valors que has rebut. Et creies "progre" de jove i renunciaves a moltes coses a les que després has tornat i has valorat i no hi has renunciat, i n'estàs satisfeta.
Ara bé... jo sóc persona d'amics; potser perquè no tinc germans; però m'agrada molt tenir-ne i els estimo, els nous i els vells; i també en perdo, com tothom, i això m'és un dol que em dura.

Tot això ve perquè la Marta m'ha enviat un poema quan ha vist aquesta imatge que tenia penjada al facebook. I perquè aquests dies estic toveta i els versos finals m'han fet emocionar. Gràcies Marta!


Noia a la finestra

La lluna esgarrinxada
per branques de pruneres
és de color de vi
damunt del jardinet
davant la teva cambra.
Sense remor, els arbres
fan ombra damunt l’herba;
els camps verd fosc de blat
vénen de l’horitzó
fins arran de la casa.
De tant en tant se sent
la flauta d’un mussol
des de dins la nit roja.
Un dia aquesta lluna tornarà
a la finestra interior del somni.
En la cambra perduda
dels teus quinze anys una òliba
et parlarà de nits que hauran fugit per sempre
i et portarà un record
propici dels teus pares.


JOAN MARGARIT

Follow by Email