Sunday, August 9, 2009

LOS MOSSOS DE L'ESQUADRA (i 6)


LO CARRRASCLET AL FOSSAR DE LES MORERES
on no s'hi enterra cap traidor.
Fins perdent nostres banderes
serà l'úrna de l'honor!

poema original de Frederic Soler, Pitarra,

De Reus el van portar al Fossar de les Moreres i ve-t'ho a saber si escortat pels Mossos de l'Esquadra. Com canvien els temps!

Seguim i acabem-ho:

Carrasclet, que els veu de roca
Quan ell los creia de fang,
al trobar àligues fortes
on esperava pardals,

l'esperò clavant al poltro
entremig d'ells se rebat,
i a la primera estocada
a Alegret per terra ajau.

I alçant lo braç formidable
per en Veciana aterrar,
abans que el colp descarregue
eix lo tomba del cavall.

No l'ha mort, mes amb prou feines
a la sella pot pujar,
vermell de sang i vergonya
dient així a sos alarbs:

-Minyons, agambe qui puga,
que, si d'aqueixa escapam,
a Valls i ses rodalies
malhaja qui hi tornarà.-

I allunyant-se'n de bell aire
maleïa la ciutat,
maleïa a pare i mare
i a qui li tirà aigua al cap.

Cent n'escapen de malmesos,
dos-cents ne queden al camp:
-Tornem's-en -diu en Veciana-;
no reguem més terra amb sang.

Prou ne corre, si no massa;
tots los homens som germans;
segadors d'humanes vides,
posau lo bridó a la falç.

Déu perdó als qui morts se queden,
Déu perdó als qui vius se'n van.
Quan parlen d'aquesta lluita
han de dir propis i estranys:

Si voleu valents de mena
anau amb los catalans,
sobretot los de l'Esquadra,
sobretot los xics de Valls.
Pàtria, 1888

Follow by Email