Saturday, May 16, 2009

les bicicletes



Compartir taula amb amics, sobretot l'estona després d'haver menjat, a l'hora del cafè, quan l'ambient ja no és tan encarcarat com al començament i tothom hi vol dir la seva, és dels plaers que sempre m'ha agradat més asssaborir. En el darrer sopar d'aquestes característices, un amic va explicar l'anècdota que aquí refereixo:

"L'amic JM va néixer a principis dels anys cinquanta en un poble petit del Camp de Tarragona, a la part de muntanya. En aquella època van començar a arribar els primers andalusos, castellans, n'hi dèiem, als pobles del Camp. Resulta que la major part del castellans del poble treballaven en unes mines de la vora i hi anaven amb bicicleta; la qual cosa feia que ell associés castellà amb anar amb bicicleta (pensem que en aquella època, als pobles, de cotxes, un o dos, bicicletes, fins llavors, poques; tot el que vèiem eren carros i mules). La primera vegada que va sentir parlar de l'existència de la ciutat de Madrid i que allí tots parlaven en castellà, l'associació va ser fàcil: "A Madrid tots van amb bicicleta".
I encara ara, no ho pot evitar, sempre associa Madrid amb gent dalt de la bicicleta."

I per associacions d'idees, la que m'ha vingut al cap pensant amb l'anècdota del JM: La pel·lícula "Ladron de bicicletas". Devia tenir setze o disset anys que la vaig veure; a l'època que pels pobles feien "Cine-fòrums". Em va impressionar molt. Jo diria que és de les primeres pel·lícules en les que vaig tenir consciència que podia tenir criteri propi davant una obra d'art ( ? alça frase!).
Com que de l'argument i cant de l'obra no me'n recordo --a mi només em queden les sensacions i recordo que era trista i feia patir, i que eren un pare i un fill i una bicicleta en una època de crisi--,  li ho pregunto al Google: 

I aquesta imatge? Què me'n dieu? l'expressió del nen mirant el pare, amb una cara entre preocupat i trist, d'amor i d'admiració cap a son pare. I el pare? Ràbia continguda, desesperació, impotència... Realment, l'arribada de la fotografia i del cinema va representar un canvi radical en la comunicació. El que fins llavors s'havia comunicat amb paraules, ara només calia un bon cop d'ull i un clic per expressar-ho. I és que els temps canvien!

Follow by Email