Monday, June 1, 2009

Babe



Babe, el cerdito valiente és la història del porquet que volia ser gos d'atura. I ho va aconseguir. No es va resignar a tenir una vida de porc i acabar aviat a l'escorxador. Es va esforçar i va trobar l'ambient propici per arribar on volia. Una pel·lícula infantil, diuen. Jo diria que els grans hi disfrutem més, hi copsem tots els detalls, els sentits figurats, les ironies... Una pel·lícula recomanable per a totes les edats. Dolça, de lectura lenta i de somriure continuat. Amb moments de tendra sensibilitat.
El tema és aquest: Som capaços d'arribar a aconseguir el que volem malgrat el que ens està predestinat, malgrat les convencions socials, els estereotips que dirigeixen la nostra vida?
És clar! ens diu el porquet.

Per què avui aquesta pel·lícula? El gall de la granja (o l'ànec, ja no me'n recordo) està molt cofoi del seu paper de despertador cada matí en sortir el sol. No us imagineu el tropell que passa quan arriba a la granja un nou enginy que li pot fer perillar la vida i el pot fer arribar a la taula de Nadal: El despertador! Engega una lliuta sense treva per fer-lo desaparèixer!
És com la pobra Nicoletta dels dibuixos que us poso aquí sota. Ella em va fer pensar en Babe:


- A casa nostra som completament autosuficients.
- Conreem tota la fruita i la verdura que ens fa falta.
- Fem servir l'aigua de la pluja per cuinar i pel bany.
- Les plaques solars ens aporten energia per a la calefacció i el llum.
- L'Henrietta ens proveeix d'ous i quan ja no pongui, ens la menajerm.
A la botiga:
- Què Henrietta, t'emportes una altra dotzena d'ous?

Follow by Email