Sunday, April 26, 2009

Premit!

Aqueix va d'amistat: 

El premi ve de la Irene Adler (he intentat furgar més endins per veure'n l'origen i m'he perdut). Gràcies de nou, Irene.

Les normes de consuetud: 
1-Presentar la idea del premi.
2-Posar l'enllaç del bloc que me l'ha donat.
3-Publicar les normes.
4-Escollir 10 blocs a qui donar el premi.
5-Informar els bloggers.


Ja ho sé que això d'aquests premis té la importància que té i que ens els donem entre nosaltres i tot això i allò; però, realment, és una sensació ben estranya i curiosa rebre premis per aquí a la xarxa de gent que no saps pas com són ni qui són; però que hi tens una connexió virtual que, màgicament, t'apropa més a uns que a uns altres. I per a mi, que mai no havia rebut cap premi per a res, ni he competit mai en res per obtenir-ne cap, això és un fenòmen del tot nou i que em meravella més de cada dia que passa. 
Si n'he arribat a aprendre de coses des d'aquell 21 de novembre del 2007 en què em vaig tirar a la xarxa, penjant la bonica fotografia d'una màquina d'escriure i esperant a veure què passava. Així, d'immediat, no va passar res! Centenars d'entrades i uns quants blocs s'han anat succeint: els personals i els de la feina, i el Facebook, i el twitter, l'Slide, l'scribd, YouTube, el myplick... quin munt de noms! que si m'aturo una temporada, a l'edat que tinc, se n'anirà tot de la memòria i ja no podré entrar enlloc! Cal mantenir el caliu; mai siguin quatre brases enceses.
Ara bé, què és el millor de tot? els amics; encara que soni a tòpic. Si no fos això no seria amiga (o coneguda) de... El Flanders, el primer, amb qui ja érem amics i ens vam tirar a la xarxa els mateixos dies i hem anat aprenent la tècnica del bloc junts; l'espiadimonis, a qui no he deixat des del primer dia que vaig entrar al seu bloc i de qui procuro conrear l'amistat; l'Artur, que sempre té la paraula encertada en els seus comentaris, a qui conec personalment; l'Odalric i el Joan Safont, a qui he retrobat després d'un any i aviat ens tornarem a veure; així com el Joan Safont, també l'Atac frontal o el Josep Salou, que són de l'edat de la meva filla! i això per a mi és important. I el Noctas? la darrera troballa; no té pèrdua, és tot cor, i escriu bé, a raig, no s'hi pensa i s'hi llança, i encara que a vegades no m'ho sembli té el cap ben moblat. I el darrer retrobat, lo pelegrino selvatà, amb qui m'uneix una amistat d'anys i que ara ens hem retrobat i si ja és pare, que es prepari, junt amb la seva dona, per aguantar el pes de la responsabilitat: compensa! I els darrers companys de fatigues: l'Icart i el Fraret. I a tots els amics que feu possible que jo vagi aprenent, que sou a la columna de la dreta:
"Escrivint al bloc, no sé si explico res de nou a ningú; però he arribat a aprendre i a fer amics!"
(Fet el recompte, jo diria que m'he passat d'un. No em deuran treure el premit, no?)

Follow by Email