Tuesday, April 14, 2009

LES XARXES SOCIALS


Com és que jo només tinc 35 amics Facebook i, en canvi, hi ha amics meus que en tenen 500 i d'altres fins i tot milers? Comunicació directa només la tinc amb uns quants; a més a més, no abasto a llegir i mirar la informació que generen tots i cadascun dels "amics". Per a què fa servir el Facebook cada persona? Els objectius són diferents, evidentment. La troballa de l'article que segueix em va aclarir alguns dubtes.


Que Facebook, twitter i altres xarxes socials a internet han incrementat la mida dels grups amb els que ens relacionem els éssers humans és obvi, ja que ha reduït considerablement les dificultats i els costos que comporta mantenir-se en contacte amb d'altres. Quan t'enregistres en una xarxa i hi comences a tenir amics, pots assabentar-te de coses de la seva vida a partir de les fotografies, de les "actualitzacions d'estat" i d'altres dades que posen a la teva disposició, així com els demés s'assabenten de les teves coses quan els dones l'autorització corresponent. Tenir més amics surt de franc; així que, com més amics tinguis, més divertida resultarà l'experiència.

Però potser tenir més amics no sigui tan fàcil. Fora d'internet, en el món real, cultivar relacions vol temps: t'has de desplaçar, no n'hi ha prou amb un clic. Cal reconèixer que la informàtica ha contribuït a facilitar la formació de xarxes socials. Però comunicar-se amb algú i cuidar-ne l'amistat exigeix esforç mental també a internet. Cal recordar qui és enemic de qui i qui és aliat de qui, i obrar en conseqüència.

Fa anys, l'antropòleg Robin Dunbar, que ara treballa a la universitat d'Oxford, va concloure que la capacitat cognitiva del cervell limita la mida de les xarxes socials de les que poden formar part els individus d'una espècie.  A partir de l'anàlisi dels cervells i de les xarxes socials dels primats, Dunbar va concloure que el cervell humà permet teixir xarxes socials estables de 148 persones. D'aquí va sorgir el famós número de Dunbar de 150 (arrodoniment de 148).

Nombroses institucions, des dels pobles del Neolític a les legions de Roma, semblen organitzar-se al voltant del número de Dunbar. Tothom coneix tothom, i així aquests grups funcionen amb un mínim de burocràcia. Malgrat tot, això no demostra que la hipòtesi de Dunbar sigui certa. Altres antropòlegs, com Russell Bernard i Peter Killworth, han obtingut xifres que dupliquen el nombre de Dunbar per a grups humans situats en el límit superior. A més a més, els sociòlegs distingeixen entre la xarxa social d'una persona en el sentit més ampli (la corresponent al número de Dunbar o similar) i el seu nucli social. Peter Marsden, de la Universitat de Harward, va observar que els americans, fins i tot els que tenen molta activitat social, acostumen a tenir només un petit grup d'amics amb els que poden parlar "d'assumptes importants". Un estudi posterior va demostrar que aquesta xifra era, a més a més, cada vegada més baixa, la qual cosa va suscitar una preocupació generallitzada.

El creixement de les xarxes socials a internet podria aclarir aquesta qüestió. És per això que The Economist va demanar  a Cameron Marlow, el sociòleg de Facebook, que els donés algunes xifres. 

Marlow va observar que cada membre de Facebook té com a mitja 120 "amics", més o menys el que diu la hipòtesi de Dunbar; i que les dones solen tenir alguns "amics" més que els homes. Però el rang és ample i hi ha persones amb més de 500 amics, per la qual cosa no es pot considerar que la hipòtesi estigui contrastada.

Ara bé, el que sorprengué Marlow és que el nombre d'amics de la llista d'una persona amb els que aquesta té contactes freqüents és molt baix i molt estable. Com més activa i íntima és la interacció, més petit i més estable és el grup.

Així, un home que té 120 amics a Facebook (la mitja) generalment respon als missatges i comunicats de només set dels amics i els fa comentaris a les fotografies i missatges que pengen a la xarxa. Una dona respon a deu de mitja, cosa que revela que és una mica més sociable.

Pel que fa a la comunicació directa (correu electrònic, xats...) els homes interaccionen de mitja amb quatre persones i les dones, amb sis. Aquestes xifres són lleugerament més altres pels ususris de Facebook amb 500 amics, però no gaire més. Els homes deixen comentaris a 17 amics i les dones a 26. Els homes es comuniquen directament amb 10 i les dones amb 16.

Per tant, el que augmenta principalment no és el nucli social, sinó el nombre de contactes ocasionals que les persones estableixen de forma passiva. Això ratifica les idees de Marsden sobre els nuclis socials, ja que fins i tot els usuaris de Facebook que més amics tenen només s'hi comuniquen directament amb un petit percentatge.

Mirant-ho des d'una altra perspectiva, les persones que són membres de xarxes socials electròniques, en realitat no es relacionen "per la xarxa", sinó que "s'assabenten de les vides d'un cercle extern de coneguts que no són necessàriament dins del cercle de Dunbar" diu Lee Rainie, director de l'organització d'enquestes Pew Internet & American Life Project. Pot ser que als ésers humans ens sugui més fàcil relacionar-nos, però seguirem tenint el mateix cercle reduït d'amics íntims que abans.

Follow by Email