Saturday, March 7, 2009

març, marçot...



Fa pocs dies també va ser dimecres de Cendra i l'estat d'ánim general era com el que ja descriu Pla el 1919. I és que les coses essencials no varien massa. No trobeu genial això del mar que s'asseu a l'horitzó? Ho acabo de veure des del capdamunt de la muntanya de Sant Pere estant i era així, no cal donar-hi tombs.
Ara, l'any 2009 la diferència rau en què celebrem això del Dia de la dona. Jo no tinc ni he tingut mai pas cap ganes de celebrar-ho. Em sembla una estupidesa marcar diferències entre les persones; fer bons i dolents. Les diferències hi són, i ja està. Les dones som diferents dels homes i això és d'una evidència tal que qui no s'hi hagi fixat, va dat! I a qui no li agradi el comentari final del mestre sobre les dones, que s'hi posi fulles; les coses són com són.
"5 de març de 1919
5 març 2009


Dimecres de Cendra. Divago, ensopit i morós, pels carrers.
De dalt del carrer de Claris estant, es veu, al fons de la Via Laietana, un dit de mar. La mar sembla haver-se assegut a l’horitzó tranquil·lament.
.
El seny català sembla una forma comercial, positiva, de l’escepticisme.
.
Aquestes joves senyoretes tan primes i gràcils, de cama llarga i d’ulls vius i esperitats que circulen davant de la meva vista, estan destinades (una bona part d’elles) a pesar vuitanta-cinc quilos i a portar una bata amb un cinturó de borles una gran, gran part de la vida."
Josep Pla, El quadern gris

Follow by Email