Saturday, March 21, 2009

1923, fer de mestra


Feu clic a la imatge per poder-ho llegir. Aquest document és dels que t'envia al correu alguna amiga sense cap explicació i amb un: Fwd: FW: RV: Reenviar: FW:
No té, doncs, cap altra validesa que la que li pugui donar la nostra imaginació, que no es deu allunyar massa de la realitat. Realitat que conec per mestres que van començar a exercir a principis dels anys cinquanta.

No era fàcil fer de mestra llavors. Les noies sortien ben ensenyadetes de l'escola Normal; les de poble, internes en un col·legi de monges. L'ambient en el que havien viscut fins llavors era del tot idíl·lic. Quan acabaven la carrera, als disset anys, com diu una d'elles: "Ignoràvem certes complicacions i problemes que reporta la lluita de viure."
Tenien disset anys i eren enviades a fer de mestra en pobles remots de la geografia espanyola; pobles als quals només s'hi podia arribar dalt d'un ruc; la majoria d'elles hi anaven acompanyades de les mares.
Si s'adaptaven a les condicions del contracte i a les maneres de viure, hi podien estar uns quants cursos per anar fent punts.
Al poble, sempre hi havia algun xicot espavilat al que de sobte li venien ganes d'aprendre de llegir i escriure o d'anar a repàs als vespres amb la mestra nova. Malgrat les condicions del contracte, les ànsies de saber dels nois eren sempre ben vistes per les forces vives locals. Així s'anaven teixint llaços d'amistat-amor entre el xic més espavilat i la mestra. Llaços que podien acabar en casament; en alguns casos casament obligat per haver fet Pasqua abans de Rams.

Follow by Email