Sunday, February 15, 2009

Band of Brothers


Avui se m'ha tornat a posar al davant el dubte que em ve des de joveneta, quan sentia explicar les vivències de la mili als nois de la meva edat. Pensava que tenia sort de ser dona i de no haver de passar per la disciplina militar. Quan va venir l'objecció de consciència em va quedar un gran descans. Jo hauria objectat! Més tard, vaig veure clara la necessitat que té un país de tenir un exèrcit i que el servei militar sigui obligatori.
Acabo de veure el primer capítol de la sèrie televisiva Band of Brothers (a Espanya, Hermanos de sangre). L'Steven Spielberg té l'habilitat de fer-me quedar asseguda a la cadira en pel·lícules sobre temes que tractats d'una altra manera em fan patir amb excés i m'aixeco de la cadira; i si és al cine, surto de la sala. Em refereixo a l'Holocaust i a la Segona Guerra Mundial.
T'encara al tema com en un reportatge, cru i net, sense concessions ni sensibleries. Són les imatges i la música, més que no pas les paraules, les que et toquen al fons, que et deixen clavat i et traspassen al mateix lloc dels fets, convivint amb els personatges i sentint com ells. No ho pots deixar, és un patir diferent, real, que t'enfronta a uns fets en els que has de decidir; t'hi sents implicat.
El primer capítol, Currahee, és l'entrenament de la companyia de paracaigudistes Easy. Presentació dels personatges, reaccions dels soldats davant de diferents tipus de lideratges, viatge cap a Anglaterra, entrenament i espera fins el Dia D. Acaba el capítol amb les paraules d' Eisenhower:

Soldiers, Sailors and Airmen of the Allied Expeditionary Force:
You are about to embark upon the Great Crusade, toward which we have
striven these many months. 
Good luck! And let us beseech the blessing of Almighty God upon this great
and noble undertaking.

Gral. Dwight D. Eisenhower
Supreme Allied Commander


Follow by Email