Saturday, January 3, 2009

Interessant article a The Wall Street Journal



JANUARY 2, 2009, 1:35 P.M. ET

La política d’Israel és perfectament “proporcional”
Hamàs són els reals criminals de guerra en aquest conflicte.

Per ALAN M. DERSHOWITZ

Les accions d’Israel a Gaza són justificades pel dret internacional, i caldria felicitar Israel per tal com es defensa contra el terrorisme. L’article 51 de la Carta de les Nacions Unides diu que cada nació es reserva el dret a actuar en legítima defensa contra atacs armats. L’única limitació que imposa el dret internacional a una democràcia és que les seves accions s’han d’ajustar al principi de proporcionalitat.
Des que Israel va deixar d’ocupar Gaza, Hamàs ha llençat milers de coets expressament dissenyats per a matar civils al sud d’Israel. La gent que viu a Sderot –que s’enduen la pitjor part dels atacs-- tenen uns quinze segons des del llençament fins a arribar al refugi. Posar civils com a objectiu dels atacs, deliberadament, és un crim de guerra; malgrat això, els terroristes que disparen sobre Sderot estan orgullosos de les accions que cometen les seves armes.
Quan Barack Obama va visitar Sderot aquest estiu, i va veure les restes dels coets, va reaccionar dient que si les seves dues filles estessin exposades a atacs amb coets a casa seva, ell faria tot el que estés a la seva mà per tal de detenir-ho. Entén com els terroristes juguen amb la moral de les democràcies.

En un recent incident que em va relatar l’ex cap de les forces aèries israelianes, la intel·ligència israelina s’havia assabentat que la casa d’una família a Gaza era utilitzada per a fabricar coets. L’exèrcit israelià va donar als habitants 30 minuts per sortir-ne. En lloc de desallotjar la casa, el propietari va avisar als de Hamàs, que van enviar-hi les mares amb les criatures.
Hamàs sabia que Israel mai no tirararia contra una casa en la que hi hagués civils. També sabien que si les autoritats israelianes no sabien que hi havia civils a la casa i tiraven contra ella, Hamás guanyaria la batalla mediàtica ensenyant els morts. Israel no va tirar; els coets que estaven protegits per escuts humans, van ser utilitzats contra civils israelians.

Aquestes despreciables tàctiques – posar com a objectiu civils israelians mentre ells s’amaguen darrere civils palestins- només poden fer-se servir contra la moral de les democràcies, que té una profunda cura per tal de reduir al mínim les baixes civils. Mai no les fan servir contra nacions com Russia, l’exèrcit de la qual té pocs miraments en assassinar civils entre els quals s’hi amaguen combatents enemics.
La afirmació que Israel ha violat el principi de la proporcionalitat –per matar més terroristes de Hamàs que no pas israelians han estat assassinats pels coets de Hamàs- és absurda. En primer llc, no hi ha equivalència entre l’assassinat deliberat de civils innocents i l’assassinat deliberat dels combatents de Hamàs. En virtut de les lleis de la guerra, qualsevol nombre de combatents pot ser sacrificat per prevenir la matança de civils innocents, ni que sigui un de sol.
En segon lloc, la proporcionalitat no es mesura pel nombre de civils morts en realitat, sinó més que res pel risc que representa.
Queda ben il·lustrat amb el que va passar dimarts quan un coet de Hamàs va arribar a una llar d’infants de Beer-Sheva, encara que els nens no fossin allí en aquell moment. En virtut del dret internacional, Israel no pot permetre que Hamàs jugui a la ruleta russa amb les seves criatures.
Mentre Israel instal·la sistemes d’alerta i construeix refugis, Hamàs es nega a fer-ho, per tal de maximitzar el nombre de civils morts per error en les incursions militars d’Israel. Hamas sap per experiència que per petit que sigui el nombre de civils palestins morts per error, es traduirà en una amarga condemna a Israel per part de la comunitat internacional.
Israel ho sap molt bé. Fa enormes esforços per reduir el nombre de víctimes civils –fins el punt de desestimar objectius massa propers a civils.
Fins que el món no reconegui que Hamàs comet tres crims de guerra –posar civils com a objectius, posar civils palestins com a escuts humans, i buscar la destrucció d’un estat membre de les Nacions Unides-- i que Israel actua en auto-defensa i per necessitat militar, el conflicte seguirà.

Mr. Dershowitz és professor de Dret a Harvard. El seu darrer llibre és "The Case Against Israel's Enemies" (El cas contra els enemics d’Israel) (Wiley, 2008).

Follow by Email