Tuesday, January 6, 2009

D'Israel estant, en primera persona


Vull llegir, sentir i oferir als que passeu, la veu, d'Israel estant, de l'amic Ariel Serra una altra vegada. Jueu que viu a Israel i coneix el conflicte en primera persona. Arreu s'alcen veus d'experts que analitzen la situació a Gaza i a Israel; les que parlen i escriuen a favor d'Israel, vull dir, i que aquests dies anem seguint tots; les veus dels intel·lectuals d'aquí; no totes des del rigor amb que ho fa l'Ariel; perquè ho fa des del coneixement de la història, de les religions i del moment; des del coneixement profund d'Europa i en concret de Catalunya; perquè ens ho explica amb els nostres refernts. Aquest escrit que us presento és sumament dens, hi és tot; el desllorigador de la tragèdia. Una veu humil però que crida fort a les nostres orelles, i ens diu la veritat als que som aquí, als europeus i als catòlics (la majoria, per molt que prediquem en contra, som batejats) des de la seva experiència i el seu coneixement. 
I els que sovintegeu Israel, notareu que ho diu bé, que ho viviu així quan hi sou, que ens calien les seves paraules.

Llegiu les paraules de l'Ariel i us adonareu del fàstic que em va produir rebre aquest SMS de Cap d'any, i més tenint en compte que jo tinc molts alumnes magribins:

Enviar un missatge per felicitar l'any nou costa el mateix que apadrinar un nen del Marroc durant un any. Així que, amic meu, BON ANY 2009 i que es foti el moro!


Lletra a un meu amic catòlic
Avui a les 13:02

Amic,

Això que dius en el teu primer paràgraf ("Primer de tot comentar-te que sóc politòleg i amb alguns cursos de conflictes internacionals per la UB a l'espatlla. Per mi no hi res totalment blanc i res totalment negre") és una qüestió de claredat moral. Òbviament la pintura sencera qui la veu és Déu Nostre Senyor.

El cristianisme es basa en el credo quia absurdum. En el judaisme no hi pot haver contradicció entre raó i fe. "Ningú no està obligat a creure una cosa que no pot entendre." Dit per Ramban, pels cristians Nachmànides, el nostre Bonastruc Saporta, a la Disputació de Barcelona. Juliol de 1263. Ramon Llull, seguint-ne la petja, també afirma que la raó és la base de l'acostament a Déu. Després de la raó, hi cal un polsim de fe, que no s'hi contradiu. Això és el que diu el judaisme, i algun cristià i musulmà que hi ha pensat.

Un sol coet contra la població civil justifica i demana la guerra a Europa. La resta del món no és pas diferent.

El principi de proporcionalitat permet bombardejar Bremen. Israel no ho va fer a Jenín, ni ho farà a Gaza. A Jenín vam perdre sense necessitat, només perquè la premsa europea treia fum, vint-i-nou soldats, tots amb nom i cognom.

ETA existeix perquè a Espanya l'interessa. ETA no bombardeja les ciutats no basques amb coets, ni envia dones en estat, àvies o adolescents a esclatar-se dins d'autobusos, restaurants, cines, cafeteries, estacions o universitats, ni dispara contra la gent que passa pel carrer. En aquest cas, a Israel no hi ha pogut haver proporcionalitat. Israel ha provat de fer tres coses: executar els qui en donaven les ordres, posar controls a totes les entrades dels llocs públics, i aixecar un mur entre els barris amb víctimes de trets i els llocs des d'on disparaven. Quan no hi ha cases a prop, una tanca basta (i el 96 % del "mur" és tanca i no pas mur). Israel s'ha mantingut, en atenció a les necessitats de les seves suposades relacions públiques, absolutament per sota de tota proporcionalitat.
A Israel, tothom estima els nens, tots els nens. És un país ple de nens i de gent gran.

"A Israel, tothom estima els nens, tots els nens. És un país ple de nens i de gent gran."
Foto: arxiu CM

La solució és reocupar Gaza i mantenir-la ocupada fins que hi hagi democràcia entre els àrabs. Europa abomina aquesta idea: no creu en la democràcia i és fonamentalment racista. Per això la gent s'hi enfada quan un nen plora en un autobús. Sobretot si és de pell fosca, i jo n'he estat testimoni, d'això, mitja dotzena de vegades. I ningú no hi destria la mà dreta de l'esquerra (Jonàs, 4:11 —la traducció catalana de la Interconfessional és errònia). Altrament, a Gaza hi ha moltes de propietats de jueus, i Kfar Darom ja ha estat destruït dues vegades. El 1936 a la ciutat de Gaza hi havia quatre sinagogues.

Gaza no és un lloc amb "grups terroristes". És un camp d'entrenament del jihadisme mundial, amb presència de setze grups terroristes diferents, amb centenars de túnels, camps d'entrenament on hi havia cases i camps propietats de jueus ara expulsats perquè Europa aplaudís el constret cap de govern Ariel Sharon, milers de milions d'euros vostres investits en el terror, i el suport del gros de la premsa europea. Hi ha més Gazes preparades i relacionades estretament: Hizbul·là i Síria, que controlen el Líban i mouen la insurrecció a l'Iraq al servei de l'Iran, que també hi és. A l'Iran, sortosament, la victòria del poble iraquià ja és un fet, gràcies a Amèrica. A Bagdad les botigues avui són obertes. Així és la cara de la victòria.

Si hi ha democràcia a Europa, avui, és també gràcies a Amèrica. Normandia. En el cas nostre, de Catalunya, va arribar tard. Però el país es va poder refer materialment de la guerra entre germans soferta. Un pintor empordanès ho va il·lustrar amb un pa dins una cistella. El títol: "Marshall Plan." Per això van venir turistes: tenien vacances pagades. I Catalunya va sobreviure. Mon pare, de beneïda memòria, sabia això.

Aquesta és una guerra d'Europa contra Israel per delegació. Si perdem, Déu no ho vulgui, Europa farà la mateixa cara que ha fet fins ara. I una victòria d'Israel pot comportar que l'islamofeixisme es giri cap a Europa. Se'n dirà, se'n diu ara mateix, Euràbia. Bat Ye'or, professora egípcia, jueva refugiada, ho explica bé.

He de dir que tots els musulmans i àrabs són els meus germans. Encara que n'hi ha que no són del Barça. Ells ho saben. Amb els àrabs ens asseiem junts a l'hospital, als autobusos, a la Universitat Hebrea. A Israel tothom sap dir "xucran", i l'àrab hi és llengua oficial, al costat de l'hebreu. Els cartons de llet són en hebreu i en àrab. Els prospectes dels medicaments en hebreu, àrab i anglès. No seiem plegats a les universitats d'ells, ni podem anar ni encara menys viure a Jordània, tot i el que demanava el rei Abdul·là als anys vints, perquè Europa promou estats àrabs Judenrein al voltant nostre, i en vol un altre enmig del nostre territori, perquè Hamàs pugui tirar míssils Grad de fabricació xinesa pagats per tu sobre Jerusalem i Tel Aviv, com els que van tirar ahir sobre una escola maternal d'Aixdod, i fa quatre dies sobre una altra escola maternal de Beer Xeva. Com que no van matar nens, que són a casa o al refugi per ordre de la Protecció Civil, els diaris que tu llegeixes no en van dir res. Però estaven destinats a fer-ho.

Els àrabs volien viure amb jueus, i els britànics els ho van impedir. A Israel no hi ha àrabs, avui, que vulguin una Jerusalem dividida, per exemple. Això ja fa temps que és així com dic, però els diaris europeus no ho han pas reportat ni mostren ganes de fer-ho. Totes les vostres opinions consisteixen en una fabulació irreal. Europa fa servir els àrabs perquè lluitin en el seu lloc. Si no, no és possible d'explicar aquesta immensa histèria contra Israel i la manipulació de l'opinió pública que n'és correlativa.

Fa vergonya aliena, de veritat, que es digui que Israel no té dret de causar víctimes civils. Quan un assassí suïcida es feia esclatar dins d'un autobús, i jo ho vaig veure al meu carrer dues vegades, els diaris que tu llegeixes deien que s'havia "immolat" i el comptaven entre les víctimes. No he vist mai una sola foto d'una víctima israeliana en un diari de Barcelona. A les guerres hi ha víctimes, però els milicians armats fins a les dents no ho són pas: són combatents. Si a Barcelona es pot ensenyar i obtenir un títol de relacions internacionals sense esmentar el concepte de combatent, Barcelona deu tenir un problema molt greu. El lema de la Universitat de Barcelona, un lloc que jo estim, diu: Libertas Perfundet Omnia Luce. La Llibertat tot ho Omple de Llum. Sí.

Cal ser una persona profundament antihumana per afirmar que Israel mata nens perquè vol. Si moren nens en un combat, és perquè els han fet servir d'escuts humans. Israel no ha atacat mai civils. Els dirigents islamistes van començar a emparar-se usant civils i nens i tot d'una l'exèrcit nostre es va veure impossibilitat d'atacar-los, a causa del codi de conducta de les Forces de Defensa d'Israel. Atès que fer servir civils d'escuts humans és un crim de guerra, es pot dir, però, que no constitueix cap conculcació de les lleis internacionals defensar-se d'un enemic disparant-li encara que es cobreixi amb escuts humans. Israel no ho ha fet mai a posta. El Regne Unit i França, sí. La més bona opció moral en la guerra contra l'islamofeixisme, que fa servir la tecnologia a l'abast per atacar la població civil, és eliminar-ne els dirigents. Si es pot eliminar Hitler, les probabilitats d'acabar la guerra més aviat són més altes.

Anglaterra, al segle XII, va inventar el Libel de Sang. Consisteix a dir que els jueus matem nens per menjar-nos-els. Que els crucifiquem per posar la seva sang dins la cocalisa (nom català de l'hebreu matsà, pa alís que mengem durant la setmana de la Pàssia), en una variant un segle i mig posterior. Els francesos van introduir la idea a Damasc l'any 1830. Pot tenir moltes variants. Una, de Bram Stoker (Dràcula), dissimula bé. Mostra un mort (els vius són els cristians) que necessita xuclar sang per anar anant. Òbviament, Bram Stoker era fill de la catòlica Irlanda.

Amb l'aparició del jueu col·lectiu, que és l'Estat d'Israel, el Libel de Sang ha pres noves, però previsibles, formes. France 2 va acusar les Forces de Defensa d'Israel de matar expressament un nen, Muhàmmad Al-Dura, a Gaza, usant imatges manipulades fornides per un fotògraf de Fatah. El delegat de la cadena francesa a Israel, Charles Enderlin, que havia estat tant a Gaza com Pau de Tars va conèixer un Jesús, és a dir, gens ni mica, les va donar per bones, i fou ell qui va dir i escriure la frase que constitueix en si mateixa el libel: L'exèrcit israelià ha mort un nen. Li ha costat vuit anys a l'heroic Philippe Karsenty d'aconseguir que un jutge de París sentenciés que dir que això era demostrablement i demostradament fals no pogués ser objecte de persecució a França. Com que la suposada mort del nen Al-Dura (que es mou a les imatges que Enderlin va refusar de mostrar) fou determinant en la segona Intifada, molt més que la visita de Sharon al Puig del Temple, una visita oficial i programada amb temps amb el Waqf, que és l'autoritat islàmica en què Israel delega el control del recinte, fet totalment tergiversat a Europa, podem veure quina és la finalitat i l'objectiu del Libel de Sang: poder matar jueus amb tranquil·litat de consciència, perquè "ja se sap que els jueus matem nens". Com em diu un amic de Mallorca, no del Facebook, sinó de veritat, l'escrit que he denunciat en una nota meva sota el títol de Catalan Blood Libel / Libel de sang català no hauria passat, però, el sedàs de la justícia francesa, quan la gent de París no es tirava de caps en massa al Sena.

S'ha de dir d'una manera inconcussa que els jueus tenim terminantment prohibit d'ingerir sang. Avui és un dia sagrat: hi ha dejuni (aniversari de l'inici del setge dels babilonis). Per al sopar del vespre, hem posat el pollastre, com pertoca, en aigua i després amb sal. S'esbandeix perquè no hi hagi sang. És un comandament de la Torà.

De Catalunya han sortit voluntaris per fer d'escuts humans. A Gaza Hamàs usa escuts humans, dones i nens propis. Això és un crim de guerra. Qui ho dirà, a Barcelona? Van dir: "Nosaltres estimem la mort. Per això derrotarem Israel." Cap diari europeu no ho va reportar. És un aplaudiment indirecte. Abans de fer qualsevol cosa, els terroristes àrabs, miren què diu l'amo. Pobrets. En temps del Mandat Britànic, els àrabs van començar els altercats i matances (1936) al crit d'"El Govern està amb nosaltres". Això sí que són bones relacions internacionals!

Els àrabs de Gaza volien ser egipcis, ja que la gran majoria en venia. Egipte ho va enquistar: no els va donar la nacionalitat, i els va negar l'entrada. Els àrabs que hi ha a la Terra d'Israel, de la qual Gaza fa part, no complirien cap de les condicions que calen per ser considerat un refugiat per l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats, i en conseqüència es va crear l'UNRWA: qualsevol descendent, de qualsevol generació, d'algú que hagués viscut dos anys al Mandat Britànic de Palestina abans de 1947, o d'algú que digués que hi havia viscut, perquè no calen documents que ho demostrin, és un "refugiat" i té dret als subsidis de l'UNRWA. Aquesta informació s'escamoteja pertinentment a Barcelona. És millor tenir militants jihadistes que facin la guerra contra Israel i la seva població civil. Al capdavall, tot és culpa d'Israel, el jueu col·lectiu "que no hauria hagut d'existir mai", com diuen dues dotzenes de mitjans que he vist aquests dies, sense haver d'esforçar-m'hi gaire.

Hi ha un obstacle, davant d'aquesta vostra monstruositat: Tenim un exèrcit. Les Forces de Defensa d'Israel.

Que Déu les beneeixi. Que Déu beneeixi els nostres soldats.

Amén.

Ariel Serra
Dejuni del Deu de Tevet, 5769


Follow by Email