Sunday, December 28, 2008

lladre de paraules

Un parc públic a Sderot

No en tinc de meves per comentar res sobre el que passa a Gaza, i sento que haig de dir alguna cosa; no sóc de verb fàcil i ho dic; amb les paraules, cullo més que no sembro. Aquestes les he segrestades de la xarxa, com faig d'altres vegades. Llegeixo sobre el conflicte, com tots, que donem tombs per aquí i per allà i ens anem fent a la idea; però... què puc dir de nou que no estigui ja dit per més entesos que no pas jo? només puc agafar les paraules amb les que em sento plenament identificada i que he llegit en una discussió al Facebook i que vull compartir amb els que passeu per aquí:

"La Creu Roja havia de demanar de visitar Guilad Xalit, segrestat per Hamàs des del juny de 2006. No ho ha fet mai. Darrerament, a família i amics se'ls va encendre una llumeta i en lloc d'anar a protestar contra la seu del govern (d'Israel) van començar a manifestar-se davant la seu de la Creu Roja, a Tel Aviv. Quan la gent de Gaza ha de ser ingressada a l'hospital, vol dir un hospital d'Israel, pagat pels israelians. Els hi duen en ambulàncies de la Maguen David Adom.

Si Israel ha finalment atacat aquests assassins suïcides, que és el que hauria d'haver fet ja al juny de 2006, deu ser perquè probablement el pobre Guilad Xalit és mort.

Tot ve de no poder aguantar les fal·làcies europees, i de pensar-se que si expulses jueus de la seva propietat a Guix Katif l'aplaudiment dels antijueus és un signe de comprensió i pacifisme. Caldrà tornar a ocupar Gaza, i desarmar-hi els islamistes. Mal assumpte: Israel està tot sol, en això, i l'islamisme ja ha arribat al Pol Nord.

Israel no comet cap abús a Gaza. Hi envia un 80 % de l'electricitat, el combustible, els aliments. Milers de persones de Gaza han de ser tractades a Israel --sense pagar. A Gaza, tanquen les finestres i encenen espelmes perquè us cregueu que no tenen llum (de vegades a migdia; no calen ni photoshops per adobar-ho). Gaza és una delegació de l'Iran, que treballa a través de Síria. El seu líder es diu Khaled Mashaal i viu emperat pel règim assassí de Damasc, que el 1982 va assassinar vint mil persones en un dia i tothom a Europa va quedar igual. I hi ha casus belli: centenars de míssils sobre Israel des del dia 16, i la gent dormint als refugis. Això cap país no ho toleraria, i Israel ja ha aguantat prou."

Ariel Serra

(les negretes són meves)

Saturday, December 20, 2008

Ara vénen festes...


La setmana entrant és setmana de festes per a tots els meus amics: els de tota la vida i els nous, els que conec físicament i els virtuals... els d'aquí i els d'allà... els que us entreteniu pel bloc i els que hi passeu de puntetes... Són dies de bons desitjos dels uns per als altres. D'aquí estant, vull un sol desig per a tots. Només ansio que tingueu un son feliç tots els dies que resten de la vostra vida. 
I és que recordo en especial el son dels nadons, que tenen una pau interior envejable, i que no et cansaries de mirar-los mente dormen. 
Cap a aquesta pau interior, cap a aquest son profund és on ens menen les cançons de bressol, i és el que m'agradaria fer-vos arribar amb aquesta que us he triat:


Wednesday, December 3, 2008

Uf!

Em convé descans, de bo de bo!

Follow by Email