Saturday, November 29, 2008

29 de novembre de 1947



UN General Assembly session of 29 November 1947 - Resolution 181


Jews dancing in the streets on November 29, 1947 to celebrate the Palestine Partition Decision 

Friday, November 28, 2008

A LES VÍCTIMES DELS ATACS TERRORISTES DE BOMBAI


Un comando anti-terrorista de la policía Índia entra al centre khabad de Bombai
per a reduir els homes armats que hi ha a dins.


He llegit que un amic es referia al Salm 20 per pregar en aquests moments de desgràcia i dolor a causa dels atacs trroristes a Bombai. Que triomfi sempre la vida davant la mort i que els assassins tinguin el càstic merescut.

Tuesday, November 25, 2008

No sóc jo fill de Benjamí, la més minsa de les tribus d’Israel...?



Aquest recambró em té robat el cor, res més ni res menys que l’estança del Primer Ministre, res més ni res menys que tota l’alcova de David Ben-Gurion.

Espurnegen les llàgrimes, quan la humilitat t’estova, i la fortitud d’Israel s’encarna en aquestes escasses i modestes pertenences. En aquest recambró de Sde Boker, a la vall del Zin en el desert del Nèguev, hi ha, probablement, l’emoció més colpidora d’Israel: la seva essència.

Al llibre de Samuel, 29,1, hi ha recollides les paraules que Saül va pronunciar quan el profeta li anuncia la seva elecció com a primer rei d’Israel: No sóc jo fill de Benjamí, la més minsa de les tribus d’Israel...? La mateixa humilitat i grandesa en els fets de David Gruen, enterrat juntament amb Paula, la seva muller, de fit a fit amb el repte: el desert, el futur nu i despullat que s’albira en la netedat del Zin, de fit a fit amb l’estel del matí, l’Ayalat Hashamar.

Amb la mateixa robustesa descarnada, escriu les seves darreres paraules com a Primer Ministre:

Senyor, no ha estat orgullós el meu cor, ni són altius els meus ulls; no m’he decantat per les grandeses o les proeses superiors a mi.
(Salms - Llibre IV - 131, 1)

Ignasi Carnicer Barrufet
_________________________

The Ben-Gurion House in Tel Aviv was built in 1930-31, when the first workers` neighbourhood was established on Keren Kayemet Le`Israel (The Jewish National Fund) land. Like all other houses built in that neighbourhood, it was a one-family house, planned by the late engineer David Tuvia. The price of the house, 350 Palestinian Pounds, was paid by instalments, by Paula and David Ben-Gurion. The building was enlarged in 1946 and again renovated in 1960.

It was Paula and David Ben-Gurion's permanent home until they settled in Sde-Boker. Later on, they lived alternately here and in their "tsriff" in Sde-Boker, until Ben-Gurion's death in 1973.

Friday, November 21, 2008

OLIVERS


LES OLIVERES

Secrets llavis m'imposen
l'enigma que anomeno
viure. Jo, solitari
llegidor de profètics
vols de falcons, voldria
guiar tan dolorosos
somnis dels altres homes
cap a clarors llunyanes
d'aquell cel. Si em deixaven
servir el trist, el dèbil
pas de vençuts i fer-ne
mort militar, amb altes
banderes tremoloses
de la ciutat salvada!
Aleshores serien
els meus versos com llances
immortals, i l'imperi
d'eterna llum vindria
per vella plata d'arbres.
Salvador Espriu

Saturday, November 15, 2008

Boomerang! (1947)

Trobo més encertat el títol en anglès que en espanyol: EL JUSTICIERO

La verdadera història de la lluita d'un fiscal per demostrar la innocència d'un home acusat d'un famós assassinat.
Les pel·lícules d'Elia Kazan sí que em val la pena tornar a veure o bé veure de nou. Ahir vaig veure per primera vegada Boomerang! 
La pel·lícula es basa en uns fets reals. És l'assassinat de l'entranyable pastor d'una església en una petita ciutat de Connecticut. La policia no té cap altra pista que la descripció de l'assassí: alt, amb vestit fosc i barret clar. Amb tan poques proves, la policia no se'n surt i la gent comença a demanar responsabilitats a les autoritats. Apareixen pressions polítiques i cal trobar un culpable a qualsevol preu. Detenen un pobre home que es va discutir amb el pastor i que porta una pistola amb la que el podia haver matat.
Kazan qüestiona tot el sistema judicial d'un país reflexat en aquesta petita comunitat, i va més enllà quan suggereix que el poder polític està pel damunt del bé i del mal per determinar qui és culpable o innocent, depenent de si s'han de guanyar unes eleccions. Terreny que fa de mal trepitjar en qualsevol època.
El fet d'estar basada en fets reals encara impressiona més. El quart d'hora final és la part més interessant. És el fiscal del cas el que presenta proves sorprenents de la innocència de l'acusat, passant pel damunt de xantatges i d'oferimets de càrrecs polítics.
___________________________________________
TAGLINE: It comes back at you again and again!
____________________________
El fiscal: Aquest home és innocent.
L'alcalde: Has pensat en tu, en com t'afectarà, destruiràs els teus anys de treball? Ho engegaràs tot a rodar?
El fiscal: És la vida d'aquest home, Matt.
L'alcalde: Si fos innocent, però no ho és. Tu mateix vas reconèixer que era molt clar. I... encara que ho fos, val la pena? Hem  netejat la ciutat, hem fet fora lladres i timadors; n'hem fet un lloc decent per a viure-hi. La vida d'un home val més que la nostra comunitat?
El fiscal: Sí, Matt, ho val.
L'alcalde: Sort Henry, t'enfrontaràs a tota la ciutat.
________________________
El cap de l'oposició: Hauria d'haver sabut que en política, l'únic invencible és un home honrat.

Tuesday, November 11, 2008

Frases típiques i tòpiques amb resposta


"A mi em són iguals els uns que els altres,  jo el que vull és que la humanitat visqui en pau."
"Docs a mi no. Jo el que vull és que es respectin els drets humans a tot el món."
"Totes les idees són respectables."
"No. Hi ha idees contra les que cal lluitar; en tenim l'obligació moral."
"La culpa de la fam al tercer món i de les dictadures que hi ha és nostra, d'Europa. Tants anys de colonització."
"Ai carai... i els mandataris que hi ha ara al tercer món potser són justets i no en saben més perquè encara els afecta la colonització?"
"Les religions són la causa de tots els mals del món."
"Stalin era ateu, no? És creient Fidel Castro? Seguim?"
"L'Holocaust va ser cosa dels nazis, dels feixistes, els alemanys... mira,  jo no els puc veure. Ara que... els jueus... el que fan ara... "
"Resulta que tenim la culpa de la fam al tercer món però de l'Holocaust, no. És que tots els jueus europeus van poder tornar a casa seva després de la Segona guerra mundial?"
"Has de llegir tal llibre... explica que la gent tenia por amb el nazisme i que n'hi va haver molts que no se'n van assabentar."
"Saps què et dic? que te'l llegeixis tu aquest llibre! Que també n'hi va haver molts que tot i tenir por van exposar la vida per salvar-ne d'altres. I que a la vida cal triar i que jo no sé què faria en un cas com aquest i que és una pregunta que m'aturmenta i és per això que li dono tombs al tema i veig que és Europa (nosaltres) la culpable de l'Holocaust i és on rau el problema de l'antisemitisme actual. És una manera d'espolsar-se la culpa del damunt."

Proveu-ho:

"La culpa de tots els mals d'Alemanya la tenen els jueus i els ciclistes" per a mi, és la frase publicitària més efectiva de la història. Cadascú que se la digui ell mateix en veu baixa i que hi reflexioni.

No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar.

Sunday, November 9, 2008

Fa 70 anys de la "Kristallnacht"


(Selection - Ninth of November Night) Una paret de 100 metres de fotografies entre el museu Ludwig i la catedral de Colònia, 1988.
Amb aquesta instal·lació,  "Ninth of November Night", Gottfried Helnwein va voler recordar-nos la "Reichskristallnacht" ("Nit dels vidres trencats"), del 9 al 10 de novembre de 1938.
Fent servir materials d'arxiu,  l'artista s'interessa en l'actitud que hi ha darrere d'aquesta catàstrofe, les arrels de la Shoà.

Thursday, November 6, 2008

americanisme sobtat

Als de l'Avui els ha agafat un americanisme sobtat; de cop i volta es veu que han decidit que l'Obama també és el president nostre; és clar que no sé fins on arriba aquest nostre, o de tots.

Per si de cas, a mi que no m'hi comptin, jo no sóc americana, encara sóc d'aquí!

Follow by Email