Thursday, October 30, 2008

Cel de Jerusalem



Heu vist ja les muntanyes
resplendents? De silencis
i fred llunyà d'estrelles,
Déu va fer-nos la nostra
ciutat. Des d'un gran somni
on ens reclouen llavis,
cançons d'enyor, vindíem
lliures, avui, captaires
que presenteu l'esquena
a tants cops. Si deixàveu
de plorar-vos, lloances
de gebre ens obririen
la tarda d'olivers
de plata i llum de marbres,
lliris, rius: sí, la vella
plenitud, vols perfectes
de falcons damunt l'únic
palau digne de prínceps.
Salvador Espriu

Tuesday, October 28, 2008

El nord perdut



Qui no vegi com jo que això és perdre el nord, és que, objectivament, té el nord perdut. Aquest món no s'aguanta per enlloc. Si la modernitat passa per aquí, estem perduts, jo no sóc moderna ni ho he estat mai, Déu me'n deslliuri:

Taller per fabricar vibradors

Thursday, October 23, 2008

Yerushalaim ShelZahav-Nana basca




Durant anys, Naomi Shemer fou inquirida sobre la semblança de la seva obra Jerusalem d'or amb una cançó de bressol basca, cosa que ella negava. A la seva mort l'any 2005, es va fer públic el contingut d'una carta que havia deixat l'autora poc abans de morir. Hi confessava que la seva més popular obra havia estat inspirada per una cançó en euskera que havia sentit interpretar a Paco Ibañez en una visita a Israel els anys 60. A la carta explicava que ho havia fet inconscientment i que no s'havia sentit bé a l'adonar-se'n. En el seu moment, Paco Ibáñez va manifestar que, malgrat les semblances, no tenia motius per sentir-se culpable.

http://es.wikipedia.org/wiki/Jerusalén_de_oro

http://www.haaretz.com/hasen/pages/ShArt.jhtml?itemNo=573295

http://www.elmundo.es/elmundo/2005/05/05/cultura/1115291408.html

http://www.haaretz.com/hasen/objects/pages/PrintArticleEn.jhtml?itemNo=572533


Saturday, October 18, 2008

Fa trist


Fa trist anar a l'estació de l'Ave del Camp de Tarragona cap allà a les 8 del vespre i trobar-te un espectacle tan desolador. Gens de llum en tota l'esplanada de fora. Se'n va la melangia i la sensació de soledat si vas a buscar algú; l'alegria del retorn o de la trobada ho desdibuixen tot; la llum, en el record, ja te la imagines. Però... imagina't que vas a acomiadar algú.... Te'n tornes cap a casa sol, amb la foscor per companyia. Aquesta imatge deserta, freda i fosca és la que et queda gravada al cap.

Fixa't, que m'ha passat pel cap que això no sigui l'inici de l'estalvi d'energia que demana el Govern, tal com deia fa pocs dies un alt càrrec de la GENCAT a les nostres comarques:



El 6è Congrés Internacional del Clima obre portes al rectorat de la URV
Redacció - 9 d'octubre de 2008
El 6è Congrés Internacional de la Associació Espanyola de Climatologia, que se centra en debatre aspectes del canvi climàtic, s'ha inaugurat dijous al paranimf del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili.


A l'acte hi han assistit, entre d'altres, l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté. Els dos han mostrat el seu suport envers el canvi climàtic. Sabaté ha destacat que tot i la crisi econòmica que viu el país, considera que és una bona oportunitat per lluitar contra el canvi climàtic, amb la no dependència del petroli i l'estalvi d'aigua i energia.

D'altra banda, fixeu-vos amb la frase en vermell, és inigualable.

Monday, October 13, 2008

L'enyorança eterna


La vivència del poble jueu ha estat consubstancial amb l’experiència i sentiment de l’Exili.

L’Abraham que esdevé emigrant, anant-se’n de la benestant Ur de Caldea cap a la incertesa de Canà; els fills de Jacob que baixen cap a Egipte; l’esclavatge i l’Èxode amb el retrobament amb els Bené-Israel novament a la terra de Canà; l’exili del regne d’Israel al 722 a.e.c., i el gran i traumàtic Exili de Babilònia del regne de Judà al 587 a.e.c. Finalment, la Diàspora romana del 135 b.e.c., precedida del captiveri i de la destrucció de Jerusalem i del Temple el 70 b.e.c., la Judea vençuda reflectida en l’Arc del Triomf de Titus a Roma i amb les monedes de les seques romanes batudes amb l’ignomiós JUDEA CAPTA.

Diàspora, dispersió de llavors, en grec, potencialment beneficioses, front al Galut hebraic amb un significat de càstig profund. Entre aquests dos extrems, l’enyorança eterna que reflecteix el Cant dels Exiliats del Psalm 137, 1:

Vora els rius de Babilònia ens assèiem
tot plorant d’enyorança a Sió.

Enarbolada de bell nou en el Nabucco de Verdi:

Va, pensiero, sull'ali dorate;                         Vola pensament amb ales daurades,
Va, ti posa sui clivi, sui colli,                         atura't en els prats i els cims,
Ove olezzano tepide e molli                           on s'olora la dolça fragància,
L'aure dolci del suolo natal!                           de l'aire dolç de la terra natal!
Del Giordano le rive saluta,                           Saluda les rives del Jordà
Di Sionne le torri atterrate...                         i les destruïdes torres de Sió,
Oh mia patria si bella e perduta!                  oh la meva pàtria, tan bella i perduda!
O membranza sì cara e fatal!                         oh record tan plaent i fatal!
Arpa d'or dei fatidici vati,                              Arpa d'or dels fatídics profetes
Perché muta dal salice pendi?                       per què penges silenciosa del salze?
Le memorie nel petto raccendi,                    reviu en els nostres cors el record
Ci favella del tempo che fu!                           parla'ns del temps que fou!
O simile dei Solima ai fati                             Canta un aire de cru lament
Traggi un suono di crudo lamento,              al destí de Jerusalem
O t'ispiri il Signore un concento                   que inspiri al Senyor una melodia
Che ne infonda al patire virtù!                      que infongui virtut al patiment!

Les ales daurades ens han enlairat, de bell nou, al cim de la muntanya de Sió.

ignasi carnicer barrufet

Thursday, October 9, 2008

Saturday, October 4, 2008

The Seventh Cross


Com diu Josep Pla: L’única garantia contra el fet de passar de moda és no estar-hi.

I en cinema, he decidit no estar a la moda i només veure pel·lícules que no passaran de moda. 
Avui ha tocat La séptima cruz.

Els fets passen a Alemanya l'any 1936, mostra una societat alemanya ferida de mort pel nazisme. El director, Fred Zinnemann, se centra en un petit grup de persones que conserven un alè de bondat, d'esperança, de fe en la raça humana malgrat la barbàrie que els rodeja.

Pel·lícula de gra fort, d'aquelles de discurs final de l'Spencer Tracy. Discurs que mai no et deix indiferent i parla de les coses que importen a la vida. 

Ah... i de pas, surten nens alemanys de 9 anys que sí que saben què és el nazisme i no són fills de cap comandant nazi ni viuen a Berlín. I en aquesta pel·lícula sí que queda clar que de la barbàrie se'n va assabentar TOTHOM A TOT EL PAÍS.

Wednesday, October 1, 2008

No que hi havia debat al Parlament avui?

Jo ho he sentit en directe per la ràdio del cotxe; i ho ha dit així mateix. Ves què et dic, que em penso que no ho devia portar escrit! no, no... ha aixecat el cap del paper i ja l'ha feta!

Follow by Email