Tuesday, August 26, 2008

L'Ariel i Na Margalit Serra



Na Margalit és la catalana amb millor posició al món; ni se n'envaneix ni figura en cap ranking mundial. Als seus peus, la vall del Cedró i a la dreta la Ciutat Santa i la Porta Daurada. Això veu cada dia de la finestra estant al seu despatx a la Universitat Hebrea de Jerusalem, on fa classes de català.

Jo havia conegut l'Ariel per la xarxa, perquè és amic del Jaume Renyer i aquest darrer viatge nostre a Israel vam tenir la oportunitat de conèixer-nos ambdues famílies.
Havíem quedat a la porta de la Universitat. Jo, sempre, nerviosa davant del desconegut; feia dies que n'estava; coneixeria una parella de catalans, de la nostra edat (més o menys), que viuen a Israel, a Shiló i són jueus ortodoxos. 
En el moment de veure'ns, per a mi, tot va canviar, tot va començar a ser més fàcil. Ambdues parelles hem començat una vida nova fa poc. Jo diria que això és quelcom que ens fa semblants, no som de la primera fornada i encara no ho tenim tot fet, tenim la voluntat d'encarar molt camí per recórrer, i ho fem amb il·lusió. Israel i el judaisme són la pedra de toc.

Van ser unes hores intenses; tots explicant i escoltant, semblava que teníem pressa per fer-ho tot alhora...

Si Déu vol, temps ens vagarà en endavant per seguir comunicant-nos, sembrant i collint (Qui parla sembra i qui escolta cull). Dóna gust d'estar amb gent com l'Ariel i na Margalit, que transmeten pau interior, una vida ordenada, que els agrada, com a nosaltres, la conversa tranquil·la sobre temes que ens fan créixer com a persones: la convivència, l'amor, l'amistat, la història, Israel i... sí... Déu i la pàtria (que jo això darrer no ho porto de cap manera).

Per ells, la seva catalanitat és inseparable del judaisme i aquest és un dels motius que els va fer decidir a fer el difícil pas de deixar-ho tot aquí i començar de nou.

Hi ha dates que un hom recorda en especial, i el 18 d'agost del 2008 n'és una. 

Margalit i Ariel, 
Les vostres paraules no cauen en un pou sense sola i la vostra experiència és digna de ser coneguda. Gràcies per la vostra acollida.

Ignasi i Miraculosa

Friday, August 15, 2008

NO A LA GUERRA



Ja he enviat els correus corresponents al PSC i a Justícia i Pau, preguntant dia i hora de la manifestació i, de pas, l'hora que toca "tocar la cassola". N'aniré enviant més cada vegada que agafi un ordinador; que aquests i d'altres que ara no em venen al cap, no s'han recordat de tocar el pito contra la guerra a Geòrgia i ara em fa patir que no quedin malament!

Tuesday, August 5, 2008

The Last Hurrah


The Last Hurrah

Enguany fa cincuanta anys de l'estrena d'aquesta pel·lícula del John Ford, impecablement interpretada per l'Spencer Tracy. Com a director l'un i com a actor l'altre, són dels meus preferits. Darrerament procuro repetir de tantes com puc. L'altre dia va tocar The Last Hurra. 

L'alcalde d'una ciutat de Nova Anglaterra acaba el seu quart mandat i es presenta a la reelecció. Els seus amics l'aconsellen que canviï la seva manera de fer la campanya per tal de competir amb el seu rival, jove i inepte, que, segons els sondejos, causa fort impacte entre l'electorat.
Ell decideix seguir com sempre, però agafa el seu nebot com a observador de campanya, perquè entreveu que serà la darrera; i la conversa entre oncle i nebot al començament de la pel·lícula va més o menys així:

Alcalde Frank Skeffington: A tu mai no t'ha interessat la política, no? 
Adam Caulfield: Si et refereixes a la política en general, no, però sempre m'han interessat les teves activitats polítiques, oncle Frank.
Alcalde Frank Skeffington: No t'amoïnis, la meva proposició no té res a veure amb les teves idees polítiques. Només et demano que participis en la campanya com a simple espectador... o fins i tot pel seu interès històric.
Adam Caulfield:  A què et refereixes quan dius interès històric, oncle Frank?
Alcalde Frank Skeffington: Mira Àdam, la campanya política tradicional aviat estarà ja extingida com els diplodocus. Tot es farà per la televisió i la ràdio i tot serà bonic i fàcil... És inútil enganyar-se, això s'acaba; jo també. Aquesta és la meva darrera campanya, el darrer HURRA!

Jonh Ford realitza un retrat superb i profund de la política americana local, junt amb la justa mesura i equilibri pel que fa a la seriositat en el tractament del tema, la ironia, el sentit de l'humor i la sensibilitat que el caracteritzen.

I... quan veig el que passa amb la política aquí i ara, i els canvis que jo també he observat en les maneres de fer política,  mai no deixo de pensar amb "The Last Hurrah". I per això procuro deixar-me'n de la política, d'aquesta política bonica i fàcil igual com vaig deixar de fumar. Addiccions perilloses.

Sunday, August 3, 2008

paraules d'estiu

(Dedicades a un tal ARZP, que les confon.)


Revetlla

Friday, August 1, 2008

SHABAT SHALOM


El Shabat Shalomdel Morè la setmana passada em va semblar un enigma; he intentat resoldre'l:


Shalom aleijem malajei hasharet
Malajei elion,

Mimilej maljei hamelajim,
Hakadosh baruj hu.



Boajem leshalom malajei
Hashalom, malajei elion,

Mimilej malajei hamelajim,
Hakadosh baruj hu.



Barjuni leshalom, malajei
Hashalom, malajei elion,

Mimilej malajei hamelajim,
Hakadosh baruj hu.



Tzeitjem leshalom, malajei
Hashalom, malajei elion,

Mimilej maljei hamelajim,
Hakadosh baruj hu.

___________

La pau sigui amb vosaltres, àngels assistents, missatgers de l’Altíssim, del Suprem,
Rei de Reis, l’Únic Sant, beneït sigui Ell.

Sigueu benvinguts, àngels assistents, missatgers de l’Altíssim, del Suprem,
Rei de Reis, l’Únic Sant, beneït sigui Ell.

Beneïu-me amb la pau, àngels assistents, missatgers de l’Altíssim, del Suprem,
Rei de Reis, l’Únic Sant, beneït sigui Ell.

Aneu-vos-en en pau, àngels assistents, missatgers de l’Altíssim, del Suprem,
Rei de Reis, l’Únic Sant, beneït sigui Ell.
_________
___________________________

Discover Fortuna!


Follow by Email