Saturday, May 31, 2008

Wednesday, May 28, 2008

vides paral·leles

Vides de ficció. Ambdós són fills d'un rabí i el seus pares respectius volen que segueixin la tradició familiar. Ambdós es volen dedicar al món de l'espectacle malgrat l'oposició paterna; i decideixen tapar-se la cara per fer-ho. Cap dels dos, però, no renunciarà a la seva tradició familiar. Al Cantant de jazz el convenç sa mare de deixar un espectacle el dia de Iom Kipur i anar al costat de son pare malalt de mort a cantar el Kol Nidré. Krusty el pallasso, amb la intercessió del Bart i la Lisa, es reconcilia amb son pare i celebra la seva Bar Mitzvà de manera sonada.
La història de Krusty és una remembrança de "El cantant de jaz" amb la qual els autors dels Simpson van voler recordar l'emotiva història de la primera pel·lícula amb diàlegs sonors.

El cantante de jazz. El personaje central narra la historia de una familia judía ortodoxa, el Rabino Rabinowitz que era el padre, quiere que su único hijo Jakie, dé continuación a la tradición familiar y se convierta en la quinta generación de rabinos, pero éste elige otro camino y por lo tanto otra forma de expresión para sus aptitudes vocales: decide convertirse en un cantante de jazz. 
____________________________________
Le chantre Rabinowitz furieux d’avoir trouvé son fils Jackie en train de chanter dans un bar, l’a chassé du foyer familial.
Quelques années plus tard, Jackie est chanteur de jazz dans un night-club et se fait appeler Jack Robin. Il est remarqué par l’actrice Mary Dale, qui se propose de l'aider à faire carrière.
Et en effet, Jackie est propuslé sur les scène de Broadway pour y faire un nouveau spectacle, un spectacle qui le renderait à coup sûr la nouvelle star de la chanson. Mais le concert tombe le jour de la Yom Kippour, et le père de Jackie, très malade, est donc incapable de chanter. Sa mère et un voisin essaient de convaincre Jackie de renoncer à son show et participer à la célébration. Incapable de résister, il se précipite à la synagogue pour y chanter le Kol Nidre, la prière traditionnelle. Son père meurt dans la joie. Quelques années plus tard, Jackie est de nouveau sur les planches et obtient un immense succès, sous le regard de sa mère.


Krusty, elpayaso, judío, hijo de un rabino ortodoxo y hermanastro del actor Luke Perry. También tiene una hermana, posiblemente Barbara, la novia de su compañero, el Sideshow Mel. Fue repudiado por su padre por ser payaso. Aunque posee un programa en la televisión de Springfield, su fama es mundial, llegando a codearse con artistas famosos y a ser invitado en ocasiones a eventos de entidad nacional, como la entrega de los Oscar.
Krusty es un payaso que, lejos de ser la felicidad y la alegría personificada, es hombre jugador, fumador, bebedor, mujeriego, se lleva mal con su padre, no conoce a su hija... Reúne todas las características para ser considerado una mala persona, pero precisamente ese carácter es el que marca su identidad como personaje patéticamente real.
__________________________
El pare és rabí, respectat per tota la comunitat jueva de Springfield i no es feia amb el fill perquè no volia que fes de pallasso. Sort en van tenir del Bart i de la Lisa Simpson perquè van intercedir en la seva reconciliació. I va arribar un dia en què el Krusty, ja una miqueta tard, va voler fer la Bar Mitzvà (que no havia fet quan tocava perquè era poc seriós amb les creences) i la va fer sonada.

Saturday, May 24, 2008

còmics del 60è aniversari als diaris d'aquí

Els darrers dies hem anat servits; tots els diaris s'han esplaiat a gust amb el 60è aniversari d'Israel; els ha sortit la més pura judeofòbia de dins. Aquí els ninots i a continuació l'opinió de l'amic espiadimonis:

EL PERIÓDICO
AVUI
EL PAÍS

Aquest tipus d'”acudits” -per anomenar-los d'alguna manera-, com el que van fer els ninotaires de “El Periódico” i el de l'”Avui” i "EL PAÍS" són mostres de la indecència moral en la qual està instal·lada una bona part de la pretesa intel·lectualitat del nostre país. 

Emetre opinions i judicis sobre l'actualitat és una gran responsabilitat per part dels intel·lectuals, donat que la resta de la població, que difícilment pot fer-se una idea de la realitat, espera els criteris i les consideracions per solidificar el seu pensar.

Com que el corpus dels mitjans de comunicació està dominat pel marxisme-leninisme, del tot contrari al liberalisme i amics de tot milenarisme determinista com ara l'islam, ha agafat com a un dels seus papus el judaisme o sionisme, convertint-lo en el blanc dels seus dards antiliberals i antidemocràtics.

Poc els importa que per aconseguir això hagin de lloar el feudalisme islàmic i el seu subseqüent radicalisme. Poc els importa que hagin de parlar bé dels mitjans emprats per l'islamisme per portar a terme els seus objectius, ans al contrari, les tàctiques d'aquests totalitaris casen perfectament amb el seu ideari.

Allò que és important per a ells és presentar la única democràcia de tot l'Orient Mitjà com un país on, de manera sistemàtica, es vulneren les llibertats civils dels àrabs, quan la realitat ens indica que, paradoxalment per a ells, a Israel és el país de la zona on els àrabs gaudeixen de més drets.

Qual gota malaia, les informacions Goebbelianes de la premsa orgànica van calant entre la població mesella, aquella que mai es qüestiona res del que li diuen els mitjans, i els periodistes, fills del maig dels 68 -aquells que es pensaven que el comunisme era la solució a tots els problemes del món sense pensar que aquesta ideologia els hagués arrasat i deportat els supervivents al Gulag-, demostrant una ignorància que ratlla el mal gust, participen d'aquesta orgia parcial, esbiaixada i desinformativa, per a major glòria dels qui, amatents, esperen la menor errada del petit estat jueu per anihilar-lo...


Thursday, May 22, 2008

LAG BAOMER


Lag Baomer, una festa menor, dia 18 d'Iar -enguany 23 de maig-, és el dia 33 del compte de l'Omer [període de mig dol en memòria de la plaga que va flagel·lar els deixebles del Rabí Akiva (segle II ec). El compte de l'Omer va des de Pessakh fins a Shavuot; set setmanes senceres en què es commemora que no s'està redimit de l'esclavatge (Pèssakh) fins que es rep la Torà (Shavuot)].

Es considera un dia d'alegria en què s'aixequen les restriccions del dol i se celebren festes i casaments. Es commemora la fi de la plaga que va flagel·ar els deixebles del Rabí Akiva durant la revolta de Bar Kokhbà (132-135 ec). És també l'aniversari de la mort del Rabi Shimon bar Iokhai, savi i místic, deixeble d'Akiva, que va voler ser recordat amb alegria.

També es commemora que la plaga entre els deixebles del Rabi Akiva es va propagar “perquè no actuaven respectuosament l'un amb l'altre"; el dia de Lag Baomer es va aturar la mort. Així doncs, aquest dia és també un dia d'amor i respecte al pròxim.

A Israel s'acostuma a celebrar, des de fa generacions, amb festes a la tomba de Bar Iokhai a Meron. Al vespre de la vigília s'encenen fogueres per tot el país.

només 15 segons

tenen la gent de Sderot per posar-se a cobert.


I tu, dóna't quinze segons més per signar i donar suport a la població de Sderot. Hamàs no juga; tampoc nosaltres hem de creure que és un joc. Signa la petició per encoratjar el govern d'Israel a fer alguna cosa per aturar els míssils ara.

Wednesday, May 21, 2008

AIGUA!!!!!!!

Ja ha plogut i plourà més encara. Així quedarà en evidència la mala voluntat de fer servir la sequera per gestionar la ineptitud per buscar aigua per a una població que va augmentant dia a dia. Barcelona i el seu entorn estan molt poblats, i fins al moment de la sequera extrema no s'han adonat que la gent necessita aigua. I la necessitaran encara que plogui; per això, ni parlar-ne d'aturar el trasvassament, ai, no! la interconnexió de xarxes. Que ja arriba el primer vaixell d'aigua... ja podeu omplir piscines! Que no, que l'alcalde de Tarragona i el de Reus s'enfaden, doncs, no ompliu, que no volen donar-los més aigua! doncs cada dia surten a la TV els barcos carregats. Que l'aigua és dels pous del Camp de Tarragona i no de l'Ebre, doncs no, l'empresa que carrega els barcos s'ha equivocat i l'ha barrejada amb la de l'Ebre... Que no som trasvassistes, que sí que ho som, que jo sí i que aquell no...








Un es fa un garbuix d'idees després de llegir diaris i mirar la TV3. Aquí teniu el BALL DE L'AIGUA AMB TITULARS, a veure qui no s'embolica:



La Generalitat aixecarà divendres les restriccions per regar jardins i omplir piscines
Montilla desautoritza Baltasar i es manté la prohibició d'omplir piscines i regar

De la Vega s'afegeix a l'embolic semàntic del transvasament
La vicepresidenta primera del govern central, María Teresa Fernández de la Vega, s'ha afegit aquest tarda a l'embolic semàntic sobre l'operació –transvasament, minitransvasament, interconexió o captació– que ha de portar aigua a Barcelona

L'Ex-conseller xavier Sabaté diu: "S'ha de portar aigua d'on sigui i si és de l'Ebre no passa res"
Cap conseller d'ERC està en contra del trasvassament
Josep Fèlix Ballesteros ha ordenat que els vaixells que porten aigua cap a Barcelona deixin d'omplir-se amb aigua del Camp de Tarragona
Las obras del trasvase se pararán si los pantanos se recuperan
Els vaixells de l'aigua faran un mínim de 160 viatges
Baltasar destaca l'encert del Govern sobre la sequera
La gestió de Baltasar indigna les terres de l'Ebre
El govern tripartit proclama que és antitrasvasista
Hereu exigeix el trasvassament encara que plogui
El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre defensa la canonada de la interconnexió de xarxes com una mesura 'conjuntural'
El govern espanyol avisa que podria aturar el transvasament si continua plovent mentre Iceta ho veu precipitat i CiU 'frívol'
Tarragona tornarà a enviar aigua


Monday, May 19, 2008

ofendre l'islam


Un dibuixant holandès empresonat per aquest acudit.

Les autoritats holandeses han detingut el dibuixant Gregorius Nekscho. Fou detingut pel delicte de "publicació de caricatures en les que es discrimina els musulmans i les persones de pell fosca". Neckscho era amic del cineasta Theo Van Gogh assassinat el 2004. Actualment amagava la seva identitat amb un seudònim per tal "d'evitar riscos innecessaris". A la policía li va costar tres anys descobrir la seva identitat, arran d'una denúncia que li va fer l'any 2005 un holandès convertit a l'Islam, l'imam Abdul Jabbar van de Ven.

Friday, May 16, 2008

SI ELS CATALANS FÓSSIM ELS JUEUS

Nihil obstat

A Catalunya, una gran part de l’opinió pública coneguda, especialment els joves independentistes, és anti-israeliana. S’identifiquen amb la causa nacional palestina i estableixen un paral.lelisme entre l’Estat d’Israel i l’Estat Espanyol. El raonament que fan és tan simple com fals: l’Estat jueu oprimeix els palestins i els nega el dret a un estat independent de la mateixa manera que l’Estat espanyol oprimeix els catalans i ens nega el dret a la independència. No m’entretindré en demostrar la falsedat d’aquesta equivalència per respecte a la intel.ligència dels meus lectors. Em limitaré, pel contrari, a mostrar com canviarien aquestes opinions si els protagonistes de la història enlloc de jueus fóssin catalans. Permeteu-me, doncs, un exercici literari en el que conviuran la realitat dels fets històrics amb la ficció dels seus personatges.

Imaginem-nos que Catalunya fós la Palestina romana i els catalans els jueus. Imaginem-nos que, uns segles després, una vegada derrotats els musulmans i culminada la reconquesta de la Península Ibèrica, el Reis Catòlics haugéssin expulsat els catalans per usurers i per ser els responsables de la mort de Jesucrist.

Milers de catalans haurien buscat refugi al Nord d’Àfrica o al centre i a l’est d’Europa. Molts d’ells s’haurien integrat en les societats on van anar a parar, però haurien conservat la seva llengua, les seves tradicions i, sobre tot, l’esperança de retornar un dia a Catalunya. Per això, aquells catalans acabaven sempre les seves oracions dient: “L’any vinent a Barcelona”.



Thursday, May 15, 2008

Wednesday, May 14, 2008

60è aniversari d'Israel


"Beneiré els qui et beneeixin i maleiré els qui et maleeixin; i en tu seran beneïdes totes les nacions de la terra (Gènesi  12,3)"


Del text de benvinguda de la 1a Trobada d'internautes amics d'Israel: 

"Per tot això i no obstant això, cal que no oblidem mai les paraules que ressonen cada any des d’un cim en el desert de Judea, damunt del Mar Mort: Massada no tornarà a caure."

Sunday, May 11, 2008

La paradoja del judío

Por Ehud Manor
Ph. D, Facultad de Historia, Oranim
College (Universidad de Haifa)


En un mundo lleno de paradojas, la paradoja del judío moderno podría ser considerada otra de ellas. Es un mundo en el que la democracia más veterana no tiene constitución, un mundo en el cual la república de origen musulmán más importante en Oriente Medio tiene al ejército como vanguardia de la democracia; un mundo en el que el país con mayor desarrollo económico tiene un sistema oficial definido como “comunista”. Es un mundo en el que un pueblo tan remoto que mantiene su idioma tan particular pertenece al grupo reducido de países tan ricos como igualitarios, insertos en el mundo globalizado y a la vez ofreciendo a sus ciudadanos los mejores servicios jamás ofrecidos en la historia humana.
En relación con Gran Bretaña, Turquía, China y Finlandia, se podría decir que las paradojas que caracterizan el Estado de Israel son particulares pero no en una forma inesperada, sino simplemente por la anatomía, fisonomía y mentalidad del mundo moderno, que alienta el individualismo cuando el mundo cada día se hace más socializado; que fomenta la libertad particular mientras ajusta cada vez más los aparatos políticos.
Antes de la Revolución Francesa de 1789, y en la mayoría de los casos por los siguientes 100 años, los judíos fueron un grupo social sin ningún derecho político. Un grupo de judíos podría haber vivido en Bulgaria, en Marruecos o en Inglaterra desde la época de los romanos, pero autoconsiderarse como “extranjeros”. Los árabes que llegaron en el séptimo siglo al norte de África, por ejemplo, tuvieron el poder de aceptar la existencia judía o expulsarlos de un día para el otro. Esta falta total de derechos políticos tenía también su impacto a nivel interno. Los que manejaban la vida comunitaria –la elite económica a través de los rabinos–sirvieron como el nexo con el mundo exterior.
Todo eso comenzó a variar a partir de 1789. El cambio apareció paralelamente en ambos niveles: los desafíos exteriores influyen en el desarrollo de la política judía interna, que a su vez enfrenta a dichos desafíos. La Revolución Francesa en sí era el primero. Allí se encuentra la cuna de la política judía moderna, cuya última expresión es el Estado de Israel. El momento clave fue la decisión tomada por la Asamblea Nacional de Francia, en setiembre de 1791, de que cualquier judío que viviera en Francia era ciudadano francés. De allí en adelante, los judíos en Francia –y luego en cualquiera de los países que optaron por la emancipación y la democracia– deberían enfrentar la “cuestión judía”: ¿Acaso es posible mantener el judaísmo mientras se participa activamente en la sociedad? 
Por supuesto: si bien era una “cuestión judía”, era y sigue siendo la pregunta fundamental del mundo moderno. Cambiandola palabra “judío” o “judaísmo” por la palabra “árabe” o “musulmán”, por ejemplo, parece que el desafío no pertenece ni caracteriza exclusivamente a los judíos.

Liderazgo judío moderno
De todas maneras, y después de casi un siglo de respuestas semipolíticas –como por ejemplo la del movimiento reformista–, apareció un liderazgo judío moderno que entendió que en un mundo tan complejo y paradójico no había forma de evitar el camino político último: el nacionalismo. Esto fue formulado en Basilea (Suiza), en 1897, declarando que “la meta del sionismo es el establecimiento de un hogar nacional, para el pueblo judío, en Eretz (Tierra) Israel, internacionalmente reconocido”.
Estas palabras supuestamente inocentes fueron, por un lado, una definición de una nueva organización, es decir, su credo. Por el otro, son la síntesis de una larga discusión interna que tuvieron los judíos durante todo el siglo XIX, acerca de la cuestión judía: “hogar nacional” judío propio, en contra de la opción de ser solamente ciudadanos de otros países. “Para el pueblo judío”, en contra de aquellos que tomaban el judaísmo como una confesión más. “Pueblo judío”, o sea, de todos los judíos: orientales, occidentales, ricos, pobres, socialistas, neoliberales, fundamentalistas, fascistas, religiosos, laicos. “En Eretz Israel”, por ser el lugar histórico de los judíos, un hecho reconocido mundial e históricamente, que incluso negándolo se reafirma. Sin embargo, se dijo “En” Eretz Israel y no en “toda”, ya que esta tierra no está ni estaba vacía. 
El territorio judío puede ser negociable, siempre y cuando los vecinos reconozcan el derecho histórico y natural del judío de construir su hogar nacional en su tierra. Por último aparece “internacionalmente reconocido”, como símbolo del retorno del pueblo judío a la familia de las naciones. Familia que no es nada “normal”, pero una familia al fin. 
Y claro: en un mundo de paradojas, la respuesta tan política del sionismo puso al judío moderno en una situación desconocida por él en su existencia milenaria: la responsabilidad. No sólo del pueblo judío en todo el mundo, sino también a la coexistencia de la nación judía, a través del Estado de Israel, con sus vecinos, que también enfrentan un desafío parecido, buscando el mejor camino para alcanzar la responsabilidad política y geopolítica.

Publicat a LA VOZ DEL INTERIOR - Córdoba, Argentina

Jihad

They tried to make me go to Jihad
I said, no, no, no
They said here's your back pack
I gave it right backSaid, whoa, whoa, whoa
Allah says it's time
But I am young and in my prime
They tried to make me go to Jihad
I said, no, no, no
Id like to live to reach old age
I guess those virgin girls can wait
And Osama...Osama's been trying to reach me
He called twice last week
And three times yesterday
I didn't show up for car bomb class
Because I was in my cave
Downloading Lindsay Lohan's ass
They tried to make me go to Jihad
I said, no, no, no
I'd make a huge mess
With this dynamite vest
So, no, no, no
I might miss my mom
And I'm not a human bomb
They tried to make me go to Jihad
I won't go, go, go

Funny Rehab

Friday, May 9, 2008

Laila khaled, UNA TERRORISTA QUE SEGRESTAVA AVIONS

Llocs a la xarxa on ja es parla de l'aterrament d'aquesta terrorista a Barcelona:http://boards2.melodysoft.com/mossosdesquadra/acte-terrorista-pagat-per-les-administracions-65610.htmlhttp://latafanera.cat/historia/jnc-barcelona-expressa-presidenta-cjb-seu-malestar-jornades-palestina-http://elterratdelguim.blogspot.com/2008/05/terrorisme-amb-el-suport-de-les-nostres.htmlhttp://amics-israel.blogspot.com/2008/05/vergonys.htmlhttp://vigilantlentorn.blogspot.com/2008/05/terroristes-casa-nostra.html
http://sielmonestanformos.blogspot.com/2008/05/ignorants-no-ho-sn.html
http://www.e-noticies.com/actualitat/el-consell-de-la-joventut-convida-una-exterrorista-38338.html
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050800_6_264471__Catalunya-Leila-khaled-segrestadora-invitada-oficial
http://meneame.net/story/terrorista-invitada-acto-apoyado-generalitat-cataluna-ayto-barcelona
http://unitat.superforos.com/viewtopic.php?t=9832
http://www.pilarrahola.com/1_3/ARTICLES/detall.cfm?ID=00000005S7&IDIOMA_ID=1

ignorants no ho són

Els qui paguen terroristes, no són ignorants, saben a qui donen els diners. Que els donin a qui vulguin, no tenen solució. Ara bé, nosaltres, ciutadans, tenim el dret de fer saber a tothom que les nostres institucions (Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación) paguen TERRORISTES.

S'ha enviat a institucions, partits polítics i mitjans de comunicació la següent nota :

Benvolguts senyors,

La propera setmana, en concret els dies 14 i dia 17 del present mes de Maig diverses entitats encapçalades pel Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) han organitzat un seguit d’actes de solidaritat amb Palestina que entrarien en el desenvolupament democràtic i la llibertat d’expressió d’una societat com la nostra. Poden trobar tota la informació en el seu blog:


Aquest fet no tindria res de transcendental si no fos que ens els actes polítics del dia 14 hi trobem anunciada a Leila Khaled, presidenta de la Unió General de Dones Palestines, membre del Consell Nacional Palestí i del Frente Popular para la Liberación de Palestina (FPLP). Aquesta persona és una coneguda terrorista com es pot veure a http://en.wikipedia.org/wiki/Leila_Khaled que pertany al FPLP organització ilegal a la UE i que està en el llistat de Bandes Terroristes vigent també a Espanya com poden vuere a
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/site/en/oj/2005/l_340/l_34020051223en00640066.pdf Si volen saber més coses de la relació d’aquesta destacada terrorista Leila Khaled i la banda criminal islàmico-palestina FPLP ho poden també veure a http://es.wikipedia.org/wiki/Frente_Popular_para_la_Liberación_de_Palestina

A banda del fet de que s’anuncïi públicament i amb impunitat actes públics amb representació d’organitzacions que tenen el caràcter de terrorista també al nostre país, l’acte té el suport entre d’altres de les administracions de govern: l’Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación com es pot veure en el triptic de l’organització http://www.palestina.cat/images//triptic_naqba.pdf . Hem de creure que es tracta d’un error.

Hem comunicat aquesta situació a les entitats socials i polítiques del país, administracions implicades, mitjans de comunicació i autoritats governatives per a que n’esbrinin les responsabilitats. No ens podem imaginar el que passaria si el mateix es fes amb membres i citant una organització terrorista com ETA també present al mateix llistat que el FPLP. No ens agradaria pensar que en aquest país algú encara distingeix el terrorisme per quina mena de morts fa.

Thursday, May 8, 2008

IOM HAAZMAÜT

Per molts anys a l'Estat d'Israel i als israelians!


Extret del missatge del Primer Ministre d'Israel a tots els nens i nenes de la Diàspora:

"Us convido a convertir-vos en part d'Israel; a aprendre la nostra història compartida i la nostra llengua; i a venir a visitar-nos. Necessitem un de l'altre per a assegurar-nos el nostre futur, com a poble i com a país, i us convido a desenvolupar un paper important en aquesta missió." (del bloc del moré)

Wednesday, May 7, 2008

Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (6)


Mossèn Cinto surt de Jerusalem per anar cap a Natzaret. Jerusalem no deix indiferent ningú:

Natzaret, 7 de maig

.../... La Tomba dels Reis, que es troba més ençà, consisteix en un fosso quadrat i immens que, segons fra Lievin, serví de pedrera a Jerusalem molts anys .../... Des de la Tomba dels Reis se camina un bon tros per una via romana, s'atravessa la vall de Josafat, que acaba un xic més amunt.
Muntanya Scopus. On lo gran sacerdot Jaddo sortí a l'encontre d'Alexandre, que s'anava a apoderar de Jerusalem.
Des d'una altura, al despedir-nos de la Ciutat Santa, resàrem, com és costum, lo psalm:

14. Vora els rius de Babilònia ens assèiem i ploràvem d'enyorança de Sió; teníem penjades les lires als salzes d'aquella ciutat.  Sl 136 (137), 1-2

I mirant segurament per darrera vegada a Jerusalem, coronada encara d'hermosos murs, li diguérem amb lo rei profeta:

15. Si mai t'oblidava, Jerusalem, que caigui en oblit la meva dreta. Que se m'encasti la llengua al paladar, si deixés d'evocar el teu record.  Sl 136(137), 5-6

Cap ciutat del món fa aqueixa impressió al deixar-la, un no sap si és amor, odi o compassió lo que sent per ella, o si sent d'una a una eixes passions, segons se recorda de la ciutat que fou arca de la llei, imatge de la Jerusalem celestial, predilecta de l'Altíssim, o de la vila ingrata, cruel, deïcida.

Tuesday, May 6, 2008

COMPRENSIÓ ORAL


Darrerament, me les tinc amb la comprensió lectora. L'altre dia me les vaig tenir amb la comprensió oral i de la imatge. Endormiscada davant de la TV, de cop i volta sento que una discoteca anomenada METRO, de les terres de l'EBRE, feia com una mena de suport a la campanya de propaganda institucional per evitar accidents a les carreteres. "Bé", vaig pensar, i em poso a mirar i, mentre anava parlant l'amo del local anaven passant gots i gots plens de líquid per la pantalla. I jo, "ànima de càntir", no em passa altra cosa pel cap que pensar : "Mira, l'única discoteca al món que no serveixen alcohol". Doncs, no, evidentment, se serveix més alcohol encara, però els amos posen a disposició dels clients autocars i taxis per portar la gent ben carregadeta cap a casa.  Però, de veritat, el reportatge el feia el canal 33, si no em vaig malfixar, i el to era clarament el que he dit al principi: SUPORT A LA PROPAGANDA INSTITUCIONAL.

Oh, i l'amo com si fes una obra de caritat i tothom donant-li les gràcies...

Que sí, que sí, que darrerament em costa la comprensió!

Sunday, May 4, 2008

repartir el premi


"La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blogaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc. Que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades."

Pensant, pensant, n'he trobat quatre que encara no els havien donat el premi i que em semblava que jo els l'havia de fer arribar. Heus aquí les raons per les quals vull compartir-lo amb ells:

Boker Tov, Catalunya, perquè va ser el primer bloc en llengua catalana que vaig descobrir que compartíem el mateix interès per Israel i pel judaisme. I que fins fa una setmana no sabia qui era. (No crec que ell sàpiga qui sóc jo.)

Jaume Renyer, perquè em meravella el seu patriotisme que ha sabut mantenir malgrat el pas dels anys. I, sobretot, per la seva manera de valorar l'amistat.

Flanders, my best friend in the net, que de Wisconsin estant m'ha ensenyat a valorar i estimar la cultura americana. You are "The Last Teacher".

Vigilant l'entorn, pel seu sentit comú en temes d'actualitat i per l'afany per aprendre que li conec, en els seus  vint-i-un anys viscuts.

Friday, May 2, 2008

m'han donat un premi

Premi "DARDO 2008"- Best Blogs Darts Thinker

L'Espiadimonis m'ha donat un premi! Ara no tinc paraules, m'ho he de pensar, i com que no és en directe, ja ho aniré explicant. De moment, mireu-lo. I gràcies, és clar.

Thursday, May 1, 2008

TROBADA D'INTERNAUTES AMICS D'ISRAEL


Ahir al vespre, entre tots, un centenar de persones, vam fer possible una celebració inoblidable. No vau veure com la gent estava contenta? se'ls veia als ulls les ganes de compartir tots els motius pels quals, com deia el Jordi Argelaguet al començar, ens havíem trobat. Vam passar uns mals moments per raons alienes a l'organització, però del tot compensats per la paciència, la comprensió i les ganes de ser-hi de tots els assistents. 
Jo diria que ho vam fer tot donant el que teníem de nosaltres mateixos i que podem estar contents del resultat.

Extret de les paraules de benvinguda:

Però, en tot cas, és segur que tots nosaltres, amb èmfasis diferents, compartim tres motius fonamentals per ser aquí.

- L’estat d’Israel com a estat jueu. Més enllà que siguem o no jueus, és important –d’acord amb el funcionament del món i, de fet, perquè el món evoluciona com ho ha fet- que hi hagi almenys un estat al món en el qual la identitat del poble jueu estigui el màxim de protegida possible. Això no vol dir que hagi de ser l’únic lloc al món, al contrari, on això passi, però sí que és fonamental que existeixi un estat amb aquestes característiques. Al capdavall, la mera existència de l’estat jueu facilita la vida a les persones que viuen la seva judeïtat arreu del món, amb independència que aquesta vivència sigui compatible amb la lleialtat a la comunitat nacional on viuen, treballen i en formen part sense matisos.

- L’estat d’Israel com a expressió política de les aspiracions nacionals del poble jueu. Com molts altres pobles del món, el poble jueu ha aconseguit bastir el seu propi estat, on es pot garantir no només la pervivència de la seva religió, sinó també el seu caràcter nacional. L’èxit del sionisme, acreditat amb la recuperació, l’assoliment i la pervivència d’un estat propi per al poble jueu, pot servir de guia per altres pobles la identitat dels quals estigui compromesa pel simple fet que no tenen un estat seu al darrere. Per exemple, el miracle de la revitalizació de la llengua hebrea, que ha esdevingut la llengua normal i comuna d’Israel, evidencia que sempre hi ha lloc per a l’esperança.

- L’estat d’Israel com a democràcia, això és, el govern del poble, pel poble i per al poble. Una de les contribucions fonamentals d’Israel al món, més enllà de la cultura entesa en el sentit més ampli possible, ha estat la de demostrar que fins i tot en condicions més que dures, la millor manera de sobreviure com a Estat és a través d’un règim democràtic. Per aquest motiu, i per ser on és, Israel ha esdevingut un baluard contra el totalitarisme, fins al punt que si Israel caigués (cosa altament improbable), la nostra civilització tindria els dies comptats.

IOM HASHOÀ VEHAGEVURÀ

A la Trobada d'Internautes d'ahir al vespre, vam fer la cerimònia del record, que consisteix en l'encesa de 6 llumeneres, una per cada milió de morts...  habitualment dita en hebreu però que ahir es va dir en català amb les paraules  portades de l'hebreu per Jaim Grau i llegides per tot un munt de gent en representació de tots els que hi erem i els que hi haurien volgut ser, i  que reprodueixo aquí: 

Seder (Ordre) per a Iom HaShoà ve HaGevurà

La paraula Shoà (assolament, devastació, catàstrofe, ruïna, hecatombe, destrucció, eixorcament) és la paraula en hebreu que traduïm al català com a l'Holocaust. És el nom que li hem donat a la denigració, persecució, eliminació i matança soferta pel poble jueu durant el nazisme a Europa. El Tanakh esmenta sis vegades aquesta paraula (en la seva grafia completa). Aquestes cites ens serveixen per donar una visió del que va succeir a Europa des de l’ascens de la barbàrie fins el 1945.

Al començament de les restriccions legals anti-jueves; les democràcies i els països que es definien com a “neutrals” de tot el món van tancar les seves portes per al rescat dels jueus:

"Què fareu el dia del càstig i de la devastació (Shoà) que vindrà des de lluny? On fugireu a demanar auxili, i on deixareu la vostra glòria?" (Ieshaiau / Isaïes 10:3)

S'encen la primera llumenera.

Un milió de jueus quedaven compromesos amb l’horror de la mort. Era el futur i, amb ell, el milió i mig llarg de nenes i nens que serien morts en la barbàrie.

Quan començaven les persecucions; hi ha qui ens explica que res no es va poder fer o procurar per a escapar-se de la maldat nazi; de la devastació que era impensable als ulls del món i que per més que els jueus ja patien, s’escapava, doncs es considerava Hitler com un boig solitari, un xarlatà de fira... Gran error que podem cometre altra vegada!:

"Vindrà damunt teu un mal que no sabràs com allunyar . Caurà damunt teu una ruïna que no podràs evitar amb rescat. De cop i volta esdevindrà damunt teu una devastació (Shoà) que no t'imagines." (Ieshaiau / Isaïes 47:11)

S'encen la segona llumenera.

Dos milions de jueus quedaven presos en la barbàrie. De res no servia el que tenien. La seva vida quedava ennegrida per la desconsideració del Món davant tota la por del nazisme.

I amb la mirada perduda del Món i l’oblit dels jueus, malgrat les creixents veus de les Comunitats arreu del Món; arriba l'amuntegament en guetos; els camps de la mort; l’anul·lació total i absoluta de la persona:

"Aquell serà dia d’ira, dia d’angoixa i d'aflicció, dia de desolació (Shoà) i de devastació (meShoà), dia de tenebres i de foscor, dia de núvols i de densa boira" (Zefonià / Sefonïes 1,15 )

Encenem la tercera llumenera.

El rostre de HaShem s’oculta al Món. El mal campa arreu i la mort s'estén. Hi ha persones que ja entenen que el Món està malalt mentre la ruïna del nazisme destrueix inexorablement el poble jueu: Tres milions de jueus tenen ja compromesa la seva existència. Els justos de les nacions fan veure també la seva llum.

"Per la misèria i la fam estan anèmics; roseguen el desert, la terra erma (Shoà) i desolada (meShoà)." (Iov / Job 30,3)

Encenem la quarta llumenera.

Com Iov pregunten per què? I la resposta no arriba. Com renyar aquells d’aquella generació que salvant-se del desastre, havent-ho pedut tot, digueren: “Ja no creiem en res.” Què els podem dir? Son ja quatre milions els qui fumegen davant la desesperació dels qui quedaren morts en vida.

I malgrat tot, midà kenegued midà (la resposta correspon a l’acte, en justícia plena), la justa retribució d’Hashem caurà sobre els perseguidors però més sobre els qui s’hi oposaren, i els Justos de les Nacions alenen sobre la barbàrie:

"Arribi la destrucció damunt qui no s’ho imagina, i caigui en la xarxa que ell mateix va amagar. Caigui ell mateix en la destrucció (Shoà)." (Tehilim / Salm 35:8)

Encenem la cinquena llumenera.


I de l’ombra a la llum. I en la llum, ni en aquest Món ni en el següent, se salven els maleïts assassins de la justícia d’HaShem. Són cinc els milions que cauen mentre el món no reacciona, però la llum és cada vegada més gran.

"Els qui busquen la meva ànima per a destruir-la (Shoà) cauran a les profunditats de la terra."
(Tehilim / Salm 63:10)


Encenem la sisena llumenera.

I quan la persona coneix la possibilitat de ser ja un no res, de ser anul·lada, solament llavors s’adona que aquest dia, Iom HaShoà veHaGevurà es un día commemoratiu de la memòria d’aquells que van ser assassinats i torturats en la Shoà. Per això diem “HaGevurà”, i de l’heroisme, de la força. Malgrat tot, de la força de ser, de seguir sent. La força de tornar a creure que quan HaShem amaga el seu rostre, som nosaltres com part de la seva creació els qui en fem llum. Com les sis llumeneres que hem encès. Sis que són set, quan es fan una. Set per a tots els no jueus que patiren també el nazisme, una per a la unitat de tots nosaltres que recordem amb voluntat de ser.

Avui és potser el dia de l’any per a enfortir la confiança en què solament ens queda actuar correctament, en què l’exemple de la conducta elevada pot arrelar en tota la humanitat. Si no ho fem nosaltres qui ho farà? I les sis llumeneres que són set, esdevenen unitat foragitant del Món qualsevol possibilitat de noves matances i discriminacions.

És el moment de prendre consciència , i d’actuar amb lògica, amb fermesa contra tot totalitarisme, contra tota ideologia i pràctica que vindica la humiliació (eliminació) d’aquells que són diferents.
De poc serveix repetir l’eslògan: "Mai més", si no sabem fer-lo realitat. Com hem dit, per alguna cosa el nom sencer d’aquesta commemoració inclou la "Guevurà", l’heroisme. Un heroisme, una força B”H necessària per a superar-se i seguir sent “llum per a les nacions”. AMEN SELÀ .

El Rabi David Libersohn va recitar “El Malé Merrakhamim...”

Barcelona, 26 de Nissan de 5768. 30-1 Abril/Maig de 2008

IOM HASHOÀ A ISRAEL


Acabo de rebre un correu de la meva amiga i m'explica com van celebrar Iom Hashoà:

Hola:
Te mando un par de fotos, bastante malas, por cierto, de la ceremonia del colegio del Yom Hashoáh, día del Holocausto, "liskor ve lo lishkoaj"o "recordar y no olvidar" q ha tenido lugar a las 10, después de escuchar la sirena en todo Israel. Einav ha cerrado la ceremonia.

Follow by Email