Tuesday, November 25, 2008

No sóc jo fill de Benjamí, la més minsa de les tribus d’Israel...?



Aquest recambró em té robat el cor, res més ni res menys que l’estança del Primer Ministre, res més ni res menys que tota l’alcova de David Ben-Gurion.

Espurnegen les llàgrimes, quan la humilitat t’estova, i la fortitud d’Israel s’encarna en aquestes escasses i modestes pertenences. En aquest recambró de Sde Boker, a la vall del Zin en el desert del Nèguev, hi ha, probablement, l’emoció més colpidora d’Israel: la seva essència.

Al llibre de Samuel, 29,1, hi ha recollides les paraules que Saül va pronunciar quan el profeta li anuncia la seva elecció com a primer rei d’Israel: No sóc jo fill de Benjamí, la més minsa de les tribus d’Israel...? La mateixa humilitat i grandesa en els fets de David Gruen, enterrat juntament amb Paula, la seva muller, de fit a fit amb el repte: el desert, el futur nu i despullat que s’albira en la netedat del Zin, de fit a fit amb l’estel del matí, l’Ayalat Hashamar.

Amb la mateixa robustesa descarnada, escriu les seves darreres paraules com a Primer Ministre:

Senyor, no ha estat orgullós el meu cor, ni són altius els meus ulls; no m’he decantat per les grandeses o les proeses superiors a mi.
(Salms - Llibre IV - 131, 1)

Ignasi Carnicer Barrufet
_________________________

The Ben-Gurion House in Tel Aviv was built in 1930-31, when the first workers` neighbourhood was established on Keren Kayemet Le`Israel (The Jewish National Fund) land. Like all other houses built in that neighbourhood, it was a one-family house, planned by the late engineer David Tuvia. The price of the house, 350 Palestinian Pounds, was paid by instalments, by Paula and David Ben-Gurion. The building was enlarged in 1946 and again renovated in 1960.

It was Paula and David Ben-Gurion's permanent home until they settled in Sde-Boker. Later on, they lived alternately here and in their "tsriff" in Sde-Boker, until Ben-Gurion's death in 1973.

Follow by Email