Tuesday, July 8, 2008

Amaniu-ho amb nexes

i el que calgui.

Quan una reunió, presentació, xerrada o conferència em resulta incomprensible, inintel·ligible, o simplement avorrida, enlloc de dibuixar, em poso a escriure, sense pressa i amb cal·ligrafia acceptable, les paraules que vaig sentint. Així, mantinc un mínim d'atenció, no m'adormo i no faig cap ridícul. Avui ha estat un dia d'aquests. Era la presentació de la "Zona educativa de Reus" que feia el Departament d'Educació. Hi havia director territorial, director general (de no sé què), regidora i alcalde. Ara que tinc bloc, li puc trobar més utilitat als apunts presos i els reprodueixo pels que passeu per aquí, que a casa ja no m'escolten si els parlo de la magnitud de la tragèdia:

Parlem d'autonomia, de confiança amb centres i municipis, de corresponsabilitat, de millora de l'atenció als centres, de millora de resultats i de cohesió social. Planificació estratègica per millorar projectes de centres, construir confiances... compromís d'acompanyament. Autonomia més rendiment de comptes. Total: Un reprsentant de l'administració a la zona (un que li devien deure un càrrec). Mentrestant, el que parla, el director territorial, tracta  l'auditori de "vostès", cosa que ja m'ennerva; creient-lo un tractament més formal, no sap que comporta un distanciament del receptor i redueix la importància de la relació personal entre tots dos. Segueixo:
El paper de l'ajuntament en els projectes comuns. Espais de benvinguda educativa. Reus és un exemple a seguir de zona educativa. Estem en un moment de canvi i d'incerteses i no es valora prou la feina que es fa. L'educació és el pal de paller (això ja ho deia el Jordi Pujol, va i li copien!) Les solucions burocràtiques, les individuals, no solucionen res. Cal treballar en xarxa, en equip. Reus com a pilotatge de la descentralització de la gestió. Necessitat de col·laborar entre administracions. Generositat i intel·ligència de gestió de l'Ajuntament de Reus.
Autonomia de centres igual a pla de zona experimental. No envair competències, es tracta de potenciar. Servir millor els centres per donar millors serveis. Cal que els centres es corresponsabilitzin, fer equip, no competir, avançar en la col·laboració entre els centres, deixar fer, tenir ideari propi (com que no en té cap el Govern, juguem a dir als centres que cadascú se l'inventi) i plena autonomia. Exercici de reflexió pròpia de gestió del sistema. No volem carregar-vos de més feina (ara ja parla un altre que ens tracta de vosaltres).
En resum, es veu que hi ha d'haver un FAR que guia: 
1.- Millorar els resultats educatius
2.- Equitat
3.- Xarxa de centres (fer xarxa)
Arriba l'alcalde i s'interromp tot per deixar-lo seure en lloc preeminent.
Reforçar àmbits de treball, processos d'escolarització, partir del diàleg, de l'entesa, no visualitzar la imposició (fa lleig).
No volem fer un tràmit burocràtic més. Hem d'afegir coneixement, suport a la inspecció. Projecte educatiu de ciutat (jo que em pensava que ja ho havíem enllestit fa deu anys, fins i tot van fer la cloenda i moltes coses... doncs ara, tornem-hi!) Plans d'entorn (que ben bé ningú no sap què són però que hi ha una gentada lliberada de l'aula que dóna tombs per la ciutat dedicant-s'hi i alliçonant).
En aquest sentit, hem d'avançar i molt. El director de zona ha de potenciar els lideratges.
4.- (Que fa de paraigua) L'eficiència en la gestió de recursos, que són insuficients i s'han de millorar.

I aquí he parat, he agafat el ventall i m'he anat ventant!
Les demés intervencions en la mateixa línea. L'alcalde ha resumit:

Un nou PARADIGMA PER UN NOU ENFOC (tres d'aquí, dos d'allà i anar tirant!)

I el curs que ve, ja tindrem director de zona, un despatx i una gentada treballant en encara no sé ben bé què. Al sortir,  hi havia una directora d'escola concertada que diu que li és igual, que el seu problema és que no es troben mestres i que quan en té un de baixa n'hi passen cinc per a substituir-lo i que els pares treuen foc pels queixals i que què farem...

Follow by Email