Tuesday, July 15, 2008

Merneptah, l’estela d’Israel



Una de les esteles més famoses que es conserven al Museu Egipci del Caire és l’anomeda estela d’Israel o, també, de Merneptah, trobada a l’antiga capital de Tebes. Un fragment d’una còpia de la mateixa estela fou trobada, també, a Karnak

Merneptah fou el rei que va succeir a Ramsès II, el faraò de l’Èxode amb molta probabilitat. Com era de costum, el monarca feia deixar constància de les seves proeses militars que es recollien a les parets dels temples i, també, en esteles. Una d’aquestes esteles relata les campanyes vicitorioses front els seus enemics i, per primera vegada, es menciona, entre aquests, el nom d’Israel en una font extra-bíblica, d’aquí la importància extraordinària que ha adquirit aquesta peça arqueològica.

La traducció, lliure, d’aquesta estela, en la part que ens interessa, és:

Els prínceps, prostrats, demanant: clemència!
Ningú no alça el seu cap al llarg dels Nou Arcs. (1)
Líbia està assolada, Heth pacificada,
Canà és captiva i del tot abatuda,
Ascaló conquerida, Guèzer doblegada,
Ianoam no sembla que existís,
Isriar (2) està esfondrat, escarit d’estirp,
Síria ha esdevingut una vídua per a Egipte.
Totes les terres romanen unides i pacífiques!


(1) Nou Arcs: Països estrangers
(2): Isriar: Israel

El regnat de Merneptah fou curt, del 1213 al 1203 bce, segons les fonts més esteses, tanmateix l’estela heretada ha generat tota mena de pistes i de debats al voltant de la menció Isriar (Israel) i de l’any de la seva datació.

En altres materials egipcis anteriors hi ha diverses mencions als hapiru, que podrien ben bé tenir relació amb els ‘ibrî, tot i que l’opinió majoritària és la d’atribuir una condició social a aquest grup, més que no ètnica, al menys en els seus orígens. Tanmateix, en l’estela de Merneptah es menciona inequívocament Israel, hi ha, per tant, la confirmació d’una entitat social que habita a Canà, no a Egipte. Aquesta entitat, alhora, és significada com a poble, com a grup semi-nòmada, sense un territori, una ciutat-estat, com estan definits els altres pobles de l’estela.

Aquesta dada encaixaira en l’època dels Jutges i de la conquesta de Canà per part dels israelites i correspondria a l’Israel sortit d’Egipte que sofreix la campanya militar del faraò Merneptah en unes terres de Canà a on encara no disposa de ciutats assentades.

Juntament amb aquesta dada sobre el component semi-nòmada que dóna l’estela d’Israel, hi ha una informació no menys important que és la datació. Els fets descrits passen a finals del segle XII i, per tant, l’Èxode és anterior però no tan lluny com l’any 1438, s. XV, com es despren literalment del càlcul bíblic, 1 Reis 6:1 (480 anys abans del quart any de Salomó, circa 958). Si fos així, l’època de l’Èxode seria en el regnat de Tutmosis III i s’obririen tota mena de conjectures sobre el rei de Kadesh, hitita, que fou vençut pels egipcis a Meggido i, també, sobre l’erupció del volcà Santorini que va arrassar Creta (1450 bce) i que podria relacionar-se amb les plagues d’Egipte i el pas del Mar Roig.

Tanmateix, els estudis bíblics acostumem a atribuir, simbòlicament, 40 anys a cada generació, per ser aquesta pràctica també comuna entre els fenicis i els cartaginesos, i els 480 anys equivalen, exactament, a 12 generacions; però si s’aplica un decalatge de 25 anys reals per generació (l’edat del pare en el naixement del primer fill) el còmput total seria d’uns 300 anys i la datació de l’Èxode cap a la meitat del segle XII, en el regnat del faraò Ramsès II en el qual els estudiosos atribueixen, amb més versemblança, l’època de la fugida d’Egipte.

La fotografia final que ens donaria l’estela de Merneptah, el faraò fill de Ramsès II, és la d’un grup que comença a prendre suficient identitat pròpia per a ser singularitzat com a tal pels egipcis, diferenciada dels hapiru anteriors tot i que no s’hi descarten connexions, i que, alhora, no té encara una base territorial assentada, i d’ací el caràcter semi-nòmada propi de l’època dels Jutges i propera, en el temps, a l’Èxode d’Egipte ocorregut, segons l’opinió del major nombre d’experts, en l’època del faraò Ramsès II, segle XIII.

Amb l’estela anomenada, també, de la Victòria, Israel té la primera carta de presentació inequívoca en la Història, una història històricament ininterrompuda des de fa més de 3.200 anys.

ignasi carnicer barrufet

Follow by Email