Wednesday, May 7, 2008

Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (6)


Mossèn Cinto surt de Jerusalem per anar cap a Natzaret. Jerusalem no deix indiferent ningú:

Natzaret, 7 de maig

.../... La Tomba dels Reis, que es troba més ençà, consisteix en un fosso quadrat i immens que, segons fra Lievin, serví de pedrera a Jerusalem molts anys .../... Des de la Tomba dels Reis se camina un bon tros per una via romana, s'atravessa la vall de Josafat, que acaba un xic més amunt.
Muntanya Scopus. On lo gran sacerdot Jaddo sortí a l'encontre d'Alexandre, que s'anava a apoderar de Jerusalem.
Des d'una altura, al despedir-nos de la Ciutat Santa, resàrem, com és costum, lo psalm:

14. Vora els rius de Babilònia ens assèiem i ploràvem d'enyorança de Sió; teníem penjades les lires als salzes d'aquella ciutat.  Sl 136 (137), 1-2

I mirant segurament per darrera vegada a Jerusalem, coronada encara d'hermosos murs, li diguérem amb lo rei profeta:

15. Si mai t'oblidava, Jerusalem, que caigui en oblit la meva dreta. Que se m'encasti la llengua al paladar, si deixés d'evocar el teu record.  Sl 136(137), 5-6

Cap ciutat del món fa aqueixa impressió al deixar-la, un no sap si és amor, odi o compassió lo que sent per ella, o si sent d'una a una eixes passions, segons se recorda de la ciutat que fou arca de la llei, imatge de la Jerusalem celestial, predilecta de l'Altíssim, o de la vila ingrata, cruel, deïcida.

Follow by Email