Thursday, April 3, 2008

a la Gisela se li barregen les idees

Aquesta discussió del bloc del Jaume me la volia guardar i li he presa, per saber on la tinc si em convé:

Gisela
| dijous, 3 d'abril de 2008 | 15:23h

Benvolgut Santiago,

El problema ve quan el senyor Renyer, utilitza els seus càrrecs d'influència per reforçar econòmicament l'Estat d'Israel, tal i com explica el mateix senyor Renyer en aquest enllaç http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/85603

Sincerament, crec que qualsevol Estat que estigui ocupant militarment un poble, sigui el poble que sigui, no se li pot donar un tracte de favor, al contrari, cal pressionar-lo perquè rectifiqui.

Salutacions,

Gisela

Ocupar "militarment" pobles

Ariel Serra | dijous, 3 d'abril de 2008 | 17:16h

Primer de tot la senyora Gisela hauria de precisar què significa "ocupar militarment un poble". Si vol dir alguna cosa aproximada a ocupar militarment un territori que no és propi del poble que sustenta l'estat ocupant (perquè allò que s'ocupa són territoris, no pas pobles), li he de fer notar que aquest no és en absolut el cas de l'Estat d'Israel.

L'Estat d'Israel posseeix un territori que li és propi per raons històriques comprovades i reconegudes. En un 70 per cent, aquest territori és reconegut per l'ONU. Pel que fa a l'altiplà del Golan, fou annexat legítimament per Israel fa més d'un quart de Segle; les transaccions entre Mandats (britànic i francès) que el van afectar no són jurídicament vàlides i, per tant, l'apropiació siriana posterior, tampoc, i cal fer constar que Israel necessita aquest territori per protegir-se de l'agressió siriana, que es va donar intensament entre 1948 i 1967, data del seu alliberament, i que la meitat de la població d'aquest territori és jueva i que la resta, àrab de religió drusa, vol continuar essent ciutadana d'Israel (tan sols una part conserva la ciutadania siriana a fi d'evitar represàlies de l'espantosa dictadura de Síria contra els seus parents que han de continuar vivint a Síria). Israel necessita aquest territori a fi de protegir les vides dels seus ciutadans, jueus o no, que viuen a la Galilea, molt més que no pas el Regne Unit necessita Gibraltar per protegir el lliure tràfic marítim a l'estret del seu nom. Encara més, el Golan és històricament una part d'Israel com el Rosselló és històricament una part de Catalunya, i ha estat en mans d'Israel molt més temps que en mans de la dictadura baasista que governa Síria.

Pel que fa als territoris de Judea, Samaria i Jerusalem, no tan sols són el centre històric d'Israel i el cor de la nació, sinó que hi vivim més de sis-cents mil jueus, Jerusalem és el centre religiós del judaisme (i no ho és del cristianisme ni de l'islam), i ha estat declarada capital eterna i indivisible del meu país, Israel. La declaració 242 de l'ONU NO obliga PAS Israel a retornar cap d'aquests territoris sota cap concepte, i les forçades intervencions internacionals dels darrers quaranta anys tan sols han provocat el manteniment sine die del seu estatus legal internacional, que és de "territoris en disputa". Cal dir que la gran majoria d'aquest territori és propietat de jueus o de l'Estat d'Israel, com ho són les terres del Gush Katif o Kfar Darom a la Costa de Gaza, per no dir els terrenys i els edificis del centre d'aquesta darrera ciutat que foren sinagogues (avui destruïdes) o d'altres institucions jueves.

Com que la intervenció internacional desmesurada i sense consciència ni ètica, amb dispendi brutal de mentides sistemàtiques, fa que els jihadistes es pensin que poden actuar impunement davant l'aplaudiment general, el cap de govern Ariel Sharon va cedir a les pressions foranes i va acceptar convertir la Costa de Gaza en una regió Judenrein (sense jueus: vocable alemany usat pels nazis), com volen els jihadistes que sigui tot estat àrab creat a la zona --objectiu aconseguit, per ara. De manera que del que es tracta és de fer estats musulmans que no s'adiguin amb les polítiques internacionals generals que se suposa que han de prevaler i ser defensades a Europa. El resultat en el cas de la Costa d'Aza (nom hebreu de Gaza) és que ara s'ha convertit en una base jihadista d'abast mundial, amb presència de totes les organitzacions islamofeixistes creades (i algunes en procés de creació). Israel proveeix Aza del setanta per cent de l'electricitat, i del combustible que produeix la resta, i de més del vuitanta per cent de l'aigua, de tot el gas i tot el menjar, i sense cobrar un cèntim a canvi, només perquè es troba assetjat per les organitzacions "humanitàries" que pretenen l'enquistament de la situació actual i perquè l'ètica jueva impedeix de deixar la gent, ni que siguin enemics jurats, sense menjar i sense els mínims necessaris (cosa que no pensaven pas els vencedors de la Segona Guerra Mundial, i menys els qui avui més criden si es tracta d'Israel).

Quan Israel tornarà a ocupar aquest territori de la Costa d'Aza, el tornarà als seus propietaris legítims i hi desarmarà tots els elements jihadistes, probablement la senyora Gisela tornarà a protestar des de la comoditat del seu aplaudiment.

Existeixen al món vint-i-un estats àrabs, cap dels quals no és una democràcia, i no pas per culpa de les seves poblacions. Quan esdevindran democràcies, tots, un darrere l'altre, tindran en Israel el seu germà més estimat. La llengua àrab, que és una de les llengües jueves perquè els jueus hem escrit en àrab més que ningú, és llengua oficial d'Israel, al costat de la llengua nacional, que és l'hebreu.

Finalment, la qüestió personal que motiva aquesta meva resposta: el senyor Jaume Renyer no té cap càrrec d'influència ni pot reforçar econòmicament ningú. Ni tan sols pot actuar com a advocat privat, perquè és un alt funcionari de l'Ajuntament de la ciutat de Reus. I no ocupa cap lloc de poder al seu partit. Però va venir a Israel convidat per l'Estat d'Israel perquè Israel va tenir la deferència de convidar els municipis catalans, i potser era una de les poques persones de la llarga colla de catalans a qui el meu país, Israel, va pagar l'estada, que sabia fer bona cara quan anava pel carrer, pels bonics carrers de la meva ciutat de Jerusalem. Voldria estar ben equivocat i que haguessin estat les institucions catalanes, és a dir, la Federació de Municipis de Catalunya, qui hagués pagat TOTS els comptes, com pertoca quan es va pel món i es representa una gent tan magnífica i important com la catalana, però tinc dubtes seriosos que els catalans, en general, sàpiguen anar pel món com pertoca, i encara menys enviar representats educats pel món.

No és el cas, com dic, del senyor Jaume Renyer. A mi i a la meva muller ens va convidar, al popular i històric restaurant Rimon, després de passar tot un dia junts, en què li vam mostrar alguns dels molts de llocs de Jerusalem relacionats amb Catalunya, com la Montserrat House o els Mixkenot Xamanaïm, a Iemín Moixè, on Pau Casals va tocar l'últim concert de la seva vida. Amb ell i una seva companya vam pujar al campus del Mount Scopus de la Universitat Hebrea de Jerusalem i hi vam dinar (pagant jo) a la cafeteria Frank Sinatra, on al juliol de 2002 un terrorista va posar-hi una bomba que va matar nou estudiants i treballadors i en va ferir vuitanta. Vam seure al costat d'una finestra intocada, com a record d'aquell dia. Vaig veure l'emoció del senyor Jaume Renyer quan li vaig mostrar el monument, al jardí, al costat d'un arbre tombat convertit en escultura, a les víctimes mortes en aquell atemptat, perquè a Israel totes les víctimes tenen nom i cognom. El terrorista, davant la policia, a la pregunta "Per què vas posar la bomba damunt d'una taula?" va contestar: "Per desfer-los les cares."

Una emoció, la del senyor Jaume Renyer, només depassada en veure, al despatx de la meva muller, que hi fa classes de llengua i literatura catalanes, en aquesta Universitat Hebrea de Jerusalem fundada per Albert Einstein, el mapa de Catalunya sencera i el diccionari Alcover-Moll. I el nom de Catalunya a la porta, amb el nom català de la meva muller en lletres hebrees.

Voldria que la targeta de crèdit amb què el senyor Jaume Renyer ens va pagar el sopar, a la meva muller i a mi, anés a càrrec de l'Ajuntament de Reus i no pas de la seva butxaca. No és pas cada dia que la ciutat de Reus té el gran honor de pagar un sopar (caixèr) a l'única família de llengua catalana d'Israel. Si no és així, vull pregar inconcussament al municipi de Reus i, en primer lloc, als seus edil que en representen el poble i en reben el sou que cobren, que demani al senyor Jaume Renyer la factura d'aquell sopar i que la pagui, en honor a tots els catalans que saben comportar-se senyorívolament, educadament i eficientment quan visiten els amics, i en reconeixement del bon fer del senyor Jaume Renyer quan representa la ciutat de Reus i Catalunya en els seus viatges. I vull ampliar aquest prec demanant als edils i d'altres representants de la insigne ciutat de Reus, de la resta del Camp de Tarragona i de la resta del país del qual a casa nostra parlem la llengua que repeteixin viatges com el del senyor Jaume Renyer i que vinguin a veure'ns i a convidar-nos a Israel. No tan sols perquè deixaran el nom de Catalunya en el lloc que li pertoca per dret, sinó perquè totes les nacions es beneeixen en funció de com tracten els fills d'Israel, tal com diu, en bon àrab, l'Alcorà.

Per tenir un país i una terra lliures cal tenir primer persones lliures, senyora Gisela. I vostè, li ho puc assegurar, no ho és gens ni mica.

Ariel Serra
Israel
27 del segon mes d'Adar. 5768.

Follow by Email