Friday, March 21, 2008

Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (3)


Divendres Sant. .../...
Plaça dels plors dels jueus. Aquesta tarda hem aprofitat un moment vagatiu, després de dinar, per anar-hi. Més que una plaça és un corredor de dotze metres de llarg per quatre d'ample, davant l'única paret que resta del temple de Salomó. Les pedres són molt ben escairades i enormes en los primers rengles, mes van minvant de dimensió cap amunt, acabant amb un tros fet a l'època musulmana.
Per una escaiença que sembla talment providencial, tots los divendres de l'any menos un, a la tarda, los jueus més fervorosos de la ciutat van a llegir-hi, rellevant-se uns a altres, les lamentacions de Jeremies i els Psalms de David. Llegeixen drets o arrupits a terra, brandant la testa com solen los orientals. n'he vistos llagrimejant i gemegant sense dir un mot, amb lo cap sobre les pedres nues i ficant les mans convulsives entre ses juntures com per abraçar i cobrir de besades i de llàgrimes aquell tros de mur ... /...

I llegim fins aquí. Bonica descripció del Kotel com era abans del 1967 i de l'ambient que encara s'hi respira ara quan comença el Xabat. I, de fet, quasi cada dia.

Follow by Email