Monday, March 17, 2008

Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1)

Mossèn Cinto va viatjar a Terra Santa per Setmana Santa de l'any 1886. Des d'aquí anirem comentant paràgrafs del seu Dietari, que és bonic de llegir per la descripció que fa d'aquelles terres i d'aquella gent; però, abans que res hem de veure  amb quins ulls mirava Mossèn Cinto els jueus i els musulmans:

16 d'abril

.../... i encara que no fos una veritat de les escrites en lo Coran, fou acceptada per unanimitat sense sospita; los àrabs no sospiten. Llur fe és cega, tan cega que no hi volen veure, i accepta de la mateixa manera lo que té raó de ser com lo que és contra tota raó.
Quan Mahoma los prohibí la discussió amb los cristians sobre matèries de religió, sabia lo que es feia; com home de gran talent i previsió, devia conèixer que no era prou forta l'obra que fundava per posar-la en perill: lo mahometisme, com certs aucells que fugen de la claror, necessita la it d'ignorància per viure, és una boira que es desfaria i s'evaporaria si s'exposàs a la llum del sol de Jesucrist.

Emaús, 26 d'abril

.../... Nosaltres no tinguérem la fortuna de trobar-hi a Jesucrist, sinó a una rua de nois del poble veí que ens seguí amorosament demanant-nos bakxix, i veient que no els en donàvem tants com ells ne volien, deixant de tractar-nos a la bona, nos enviaren un raig de pedres, acompanyades amb vocables secs i guturals, que per sort no enteníem, mes que devien valer quiscun com per dues o tres pedres. Jo, francament, ho prenguí per joguina o entretemaliadura d'infants, més que per odi. Hi ha més odi en la mirada temorenca i hipòcrita, mes quimeruda, dels jueus, que en los colps de pedra dels noiets mahometans.
_______________
Primer pedres, que no fan res; després coets casolans, que són com a focs d'artifici. Però ja Mossèn Cinto l'any 1886 no mesurava amb la mateixa vara jueus i musulmans.

Follow by Email