Tuesday, March 11, 2008

Així de senzill

Mira que aquest noi del Salvador Sostres hi ha vegades que es distingeix per la pocasolta en dir les coses i m'és desagradable. Però la gent té sorpreses. He d'aprendre a valorar. Aquest escrit d'aquí és un escrit planer, intel.ligible per tota mena de receptors. De vegades, quan llegeixo sobre aquest tema penso que són missatges massa intel.lectuals, de vocabulari dirigit a un públic d'un nivell cultural alt; ens convé explicar-ho de manera planera i, heus ací que el Sostres ho ha fet com ho hauria volgut fer jo:

És radicalment falsa la idea que Israel massacra Palestina. És mentida, propaganda. Israel vol viure en pau. Israel és una civilització, una democràcia. Vol viure en pau i a casa. No és res que no vulgui qualsevol poble de qualsevol lloc del món. Des de la partició que Israel no ha fet res més que defensar-se. Què és un mur si no és una defensa? Israel no és un poble sanguinari, però ja s’ha vessat prou sang jueva perquè al final hagin entès que cal defensar-se. Israel és el poble del dolor i de la llibertat. El poble que més dolor ha sofert de la història de la humanitat i el poble que qualsevol totalitarisme ha volgut sempre eliminar-lo. Deixar-se dur per la duresa d’unes imatges a la tele és una debilitat que no demostra cap intel·ligència. Que els palestins i els seus còmplices deixin de matar i s’haurà acabat el problema. És així de simple. Que deixin de matar unes hores, uns dies, i tot acord serà possible a l’instant. Israel no vol cap guerra, ha patit totes les del món, podria col·leccionar-les. Israel no vol matar nens palestins, perquè prou bé que coneix el dolor que li matin els fills. Israel vol viure en pau, sense ser constantment agredida, sense que la seva existència es vegi sempre amenaçada, i això fins ara ha estat impossible perquè l’única obsessió de Hamàs i de la majoria de la resta de veïns ha estat exterminar-la. Israel no és un poble violent, encara que hagi hagut d’armar-se fins a les dents per protegir-se de la violència. La carraca, la vella carraca dels nens palestins morts és una manera com una altra de seguir ignorant el patiment i l’angoixa del poble entre els pobles, elit de la humanitat. Quants jueus més han de caure, digues, quants més? Quina altra atrocitat ha de suportar Israel perquè et semblin víctimes i no botxins? No creus que ja han patit prou? En quin moment, en quin sol moment de la història no hi ha hagut algú decidit a exterminar els jueus i Israel? Què faries si els teus veïns tinguessin l’únic objectiu d’exterminar-te? Què faries, digues? Els convidaries a berenar? Els cediries part del teu armament perquè la batalla fos més equilibrada. Si els palestins volen la pau, que no matin. Que no llencin coets. Que es comprometin a viure com persones decents i no com a criminals. La pau depèn només d’un gest. D’aquest gest. I la violència prové de l’absència d’aquest gest, i tota la resta és propaganda. Naturalment que és terrible que morin nens, naturalment. És horrible. Però no és Israel qui genera aquest drama, no és Israel qui té cap interès a continuar-lo. Que els palestins deixin de matar. I la pau, de tan immediata, semblarà un miracle.

Follow by Email