Friday, February 8, 2008

Israel, la societat



Que n'és de bo i agradable viure tots junts els germans!
És com la rosada de l'Hermon que s'escampa per les muntanyes de Sió.

(Salm 133, 1.3)

En termes d'història i religió, els jueus són un poble. Però com a resultat de la dispersió dels jueus per tot el món, s'han produït al llarg dels segles significatives diferències en els costums i maneres de viure. Es pot dividir la societat jueva en tres grans grups:

Askenasites
Jueus procedents de l'Europa central i oriental. Membres d'aquestes comunitats que emigraren en grans quantitats a finals del segle XIX i primers anys del XX, conformaren la primera generació de líders israelians.

Sefardites
Són els descendents dels jueus que, expulsats d'Espanya, marxaren principalment cap a Holanda, Itàlia, Bulgària, Grècia i Turquia.

Orientals
Són els originaris d'antigues comunitats jueves dels països islàmics. La gran afluència va arribar a Israel a la dècada dels 50, inclosa la comunitat jueva del Iemen. Uns 30.000 jueus van ser trets del Iemen en dues operacions-llamp: la Moises (1984) i la Salomó (1991).

La societat jueva d'avui està formada pels jueus observants -en més o menys grau- i per laics. Entre els observants es poden fer les següents distincions:

Ultra-ortodoxos
Segueixen estrictament la llei rabínica, la halakhà, amb la creença que la sobirania jueva sobre la Terra d'Israel només podrà ser restablerta quan arribi el Messies. Viuen apartats de la resta de la societat, d'una manera molt tancada, i tenen les seves pròpies escoles. Dins d'aquest  grup es poden distingir dos grans corrents, a la vegada amb subdivisions: Un petit grup que no reconeix l'Estat d'Israel  i que viu completament aïllat; un altre que, tot i compartir la mateixa doctrina ideològica que l'anterior, participa de la vida política de l'Estat.

Nacional-religiosos i Tradicionalistes
Els primers mantenen una estricta observància de la halakhà, però consideren l'Estat d'Israel com un primer pas cap a l'arribada del Messies i, per tant, de la redempció. Participen completament de la vida econòmica, política i cultural.
Els segons constitueixen una considerable proporció. La majoria compleixenles lleis i rituals religiosos en major o menor mesura. Altres estan afiliats als corrents liberals del judaïsme: conservadors, progressistes o reformistes. Els conservadors, masoratiím, adapten la llei a les exigències de la vida moderna. Els altres posen més èmfasi en els aspectes ètics del judaïsme i en  el dret de cada individu a escollir el seu camí dins dels preceptes de la llei.

Caraítes i Samaritans
Els Caraïtes són uns secta jueva que es remunta al segle VIII, i que professa una estricta observància de la Torà, com única font de llei religiosa. Són considerats una facció del judaisme, no una comunitat separada. Tenen els seus propis tribunals religiosos, i tendeixen a l'endogàmia. A Israel n'hi viuen uns 15.000, principalment a les ciutats de Ramle, Asdot i Beer-Sheva.
Els samaritans es consideren a sí mateixos com els veritables jueus. Només són fidels a la Torà i al llibre de Josuè. Diuen que són els descenndents de la tribu de Josep i dels seus fills, Manasses i Efraïm. El seu lloc sagrat és el Mont Guerisim, a Samària. Hi ha dues comunitats de samaritans, cadascuna d'elles d'uns 300 membres, una a Jolon i l'altra a Siquem (Nablús), i sembla que són els únics del món. Parlen l'àrab, però utilitzen una forma molt arcaica de l'hebreu en la litúrgia.

Aproximadament un 18% de la població d'Israel no és jueva. Les comunitats minoritàries més nombroses són:

Àrabs
Definits col·lectivament com àrabs-israelians, formen grups diferents, majoritàriament de parla àrab, però amb característiques, costums i tradicions diferents. La majoria són musulmans sunites, i constitueixenaproximadament el 80% de la població no jueva. Més de la meitat viuen a la Galilea.

Beduins
Constitueixen el 10% de la població àrab musulmana, s'agrupen en unes 30 tribus que viuen escampades per una àmplia zona del sud. En el passat eren nòmades. Ara estan passant un procés de transició cap a una societat sedentària. Aproximadament el 40% dels que viuen al sud i el 85% dels que viuen al nord ho fa en assentaments permanents, i integrats en la societat laboral del país.

Drusos
Els drusos són una secta que gaudeix d'autonomia cultural, social i religiosa. La religió drusa és inaccessible als estranys, encara que una part coneguda n'és la takiyye, la total lleialtat al govern del país on viuen. A Israel hi ha uns 72.000 drussos escampats en 22 poblacions. La resta d'aquesta comunitat religiosa viu al sud del líban i de Síria.

Cristians
El 90% de la comunitat cristiana d'Israel són àrabs. Pertanyen a les esglésies catòlica grega (42%), grega ortodoxa (32%) i catòlica romana (16%). La meitat de la població de Natzaret o el 60% de la de Haifa -per posar dos exemples- la conformen àrabs cristians.

(R. Ll. i O. Quadern de viatge, "Grup Rambam", agost 1999)

Follow by Email