No sé si convindreu amb mi que el
Registre Civil és una manera segura i indiscutible d'acreditar les relacions socials de les persones; una funció administrativa, depenent del Ministeri de Justícia, que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatius a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin: els naixements, la filiació, el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions; les defuncions reals o presumptes; els antecedents penals; la pàtria potestat, les guardes i els matrimonis.
Les dades relatives a l'estat civil de les persones cal que siguin recollides i custodiades de manera fidedigna i en arxius oficials. Això en benefici de l'interessat, de l'Estat i de tercers. El Registre Civil únic, així, en majúscules, no va existir fins al 1870. Els qui en saben la història expliquen el que va costar al llarg dels segles tenir un Registre Civil únic com a part del procés de separació de l'Església i l'Estat i del seu procés de secularització.
A hores d'ara, jo diria que hi ha una confusió generalitzada de registres. Com que la paraula "civil" es fa servir per tot, hom es pensa que qualsevol registre que s'inventa un ajuntament, sigui de parelles de fet, o de criatures que neixen al poble té la vàlua de Registre Civil.
Quan un hom va a enregistrar una criatura que ha nascut al Registre Civil, ja vol dir que li són reconeguts els drets de ciutadà; no cal que els ajuntaments facin despesa inútil duplicant la feina que ja fa el Ministeri de Justícia als jutjats, apuntant-ho en una llibreteta de disseny exclusiu municipal. Si els pares volen fer una festa, no els ho impedeix ningú, la facin amb capellans o amb sense, convidant l'alcalde, regidors o qui vulguin, però que pagui cadascú la seva.
Pel que fa als matrimonis, la cosa encara es complica més. Els ajuntaments, amb l'invent dels registres de parelles de fet, també creen despesa inútil, i confusió ciutadana. Enregistrar-se com a parella de fet en un ajuntament es pot fer simultàniament a tots els ajuntaments que vulguis, avui et pots enregistrar amb una parella a Reus i demà fer-ho amb una altra a Riudoms, i anar fent. Se n'hi dui poligàmia això de tenir diferents parelles reconegudes? o poli el que vulgueu. Les parelles de fet, aviat voldran els mateixos drets que els matrimonis, i ja tenim l'embolic fet. És un pas enrere devaluar el Registre Civil únic i anar repartint drets sense cap ni peus. Quan arribin les vídues musulmanes de marits polígams a reclamar pensions de viduetat, direm que no, que la poligàmia no és permesa; però quan els vidus de parelles de fet reclamin pensions? què haurem de dir?
El cas de l'Església Catòlica també clama al Cel. Ells tenen signat amb l'Estat que a la vegada que fan un matrimoni religiós, faciliten la feina als contraients i ells mateixos ja enregistren el matrimoni al Registre Civil. He sentit casos de capellans que ofereixen a parelles de vidus de casar-los només pel ritus religiós i així estan bé als ulls de Déu i no perden la paga de viduetat. Se n'hi diu estafa a això?
