Jo també espero Guilad Xalit


Thursday, July 16, 2009

LOS MOSSOS DE L'ESQUADRA (3)

Entra en escena el Carrasclet:

El Carrasclet a Reus, per la Festa major


Puix per bons i braus que sien
fins a avui han arribat,
contades tenen les hores,
demà no en restarà cap.

A fer-ne perdre la mena
venir avui ha jurat
Carrasclet amb cinc-cents homens
que són mig homens mig cans.

Tots són bandolers d'ofici,
la flor de cada veïnat;
als bons minyons de la colla
se'ls podria arreu penjar.

Ells ans de ventar ses cendres,
vol donar als llops sa carn,
i de la sang dels Vecianes
vol abeurar-ne els cavalls.

I ho farà, puix és per fer-ho,
i no fa un jurament fals;
Més que més si en colls de nobles
son sabre pot amussar.

¿Què és això que lluenteja
de Vallmoll al camí ral?
¡Són ells! ¡Minyons d'en Veciana,
Déu vos haja perdonat!

Vallmoll:








(és llarg, és llarg... i en falta!...)

Sunday, July 12, 2009

LOS MOSSOS DE L'ESQUADRA (2)

Valls, l'ajuntament:



/.../
Los lladres vos ho dirien,
los lladres del camí ral,
qui no poden traure l'urpa
sens veure's emmanillats.

D'ençà que els Mossos les guarden,
en les cases no hi ha clau,
i els marxants van per les fires
amb los diners a les mans.

Demaneu-los-ho i amb llàgrimes
la resposta us donaran,
que els vius encara ja els ploren
com si fos pels funerals.

(seguirà, seguirà...)
____________________



Les claus de les cases d'ans, com la de casa meva fins fa trenta anys, feien més d'un pam, i les deixàvem darrera la gatonera quan marxàvem de casa.


Tuesday, July 7, 2009

Romeu y el antisemitismo



Us copio i subscric la carta que la Núria Guasch Vidal ha enviat a El País en relació al desencertat acudit d'en Romeu. Esperem que li publiquin. Ho faran?

Mi carta se remite a la viñeta satírica de Romeu del 30/06/09.

Me resulta curioso que el filo de su pluma, apelando la libertad de expresión, solo apunte a un único objetivo: el criminal régimen israelí. No obstante, extraño en su sección la repulsa de al menos una de las atrocidades que se hacen en nombre del Islam.

En ese caso, es interesante recordar lo ocurrido con las famosas ilustraciones de Mahoma en la prensa danesa. Por ello, le propongo que compare las reacciones de ambos pueblos afectados. Por una parte, ante las caricaturas de Mahoma, en numerosos países musulmanes hubo manifestaciones violentas, se quemaron embajadas y sedes de ayuda humanitaria, se inició un boicot económico por parte de Irán, por no mencionar las amenazas de muerte de los responsables de la publicación. Por otra parte, la sátira de Romeu se incluye en un sinfín de injurias al pueblo judío, cuya única respuesta se materializa en meras declaraciones o cartas como la mía, quejas legítimas en un marco democrático.

Desearía que el autor no se escude en el hecho que ambas caricaturas no son comparables. En este sentido, la sátira de Mahoma cuyo turbante era una bomba pretendía mostrar la violencia del Islam. Así pues, Romeu no se limita a atacar a Israel, sino que también veja directamente al judío como comprador del silencio internacional y como violador de todas las leyes humanas e internacionales. Ciertamente, su crítica al judaísmo emana del más retrógrado antisemitismo de la Edad Media que pervive aún hoy en pleno siglo XXI en los Romeu de ciertos sectores de la sociedad española.

Nurit G Vidal


Sunday, July 5, 2009

LOS MOSSOS DE L'ESQUADRA (1)



D'obligació podria ser aprendre aquest poema de Mn. Cinto per a tots aquells que volen arribar a ser Mossos de l'esquadra. A fi i efecte de desfer malentesos:

Si voleu valents de mena,
anau amb los catalans,
sobretot los de l'Esquadra,
sobretot los xics de Valls.

Ells són la flor de la terra
que no s'hi cria un covard,
i d'entre la flor encara
ne són triats gra a gra.

Los desnerits són cunyeres,
los curts passen de nou pams,
lo més sonso de la colla
faria cara a un gegant.

(seguirà... tenim tot l'estiu pel davant)

Saturday, June 27, 2009

I jo no m'ho creia!



Als matins, just abans de les 9, a Catalunya Informació fan una publicitat de Fecsa-Endesa. Diuen que si participes en un concurs de Catradio.cat, pots obtenir una bicicleta solar per gentilesa de Fecsa-Endesa. Dos dies seguits ho he sentit a la ràdio del cotxe i, és clar, no he pogut rebobinar i això és el que m'ha semblat que deien. Jo, perplexa i imaginant-me què pot ser una bicicleta solar. Potser no cal que pedalis cara avall? I... no estic adormida, he sortit de casa havent-me pres un cafè fort per començar el dia. I li dono tombs i penso que no ho dec haver sentit bé o que visc en una època que no em toca.

Finalment, surto de dubtes i ho pregunto al Google:
- Catradio.cat bicicleta solar?
I respon en un tres i no res:

No m'ho podia creure!

Thursday, June 25, 2009

Tres anys de captiveri

Una israelí pide la liberación de Guilad Shalit en el paso frizo de Erez.

Tuesday, June 23, 2009

Dry Bones, una altra vegada:


- Explotarà, això?
- Qui ho sap?
- És un element totalment nou i inestable!
- Se n'hi dui iràniun!
___________
A new and unstable element? The whole world is watching the Iranian post-election street demonstrations and I, certainly, am not willing to go out on a limb and make any prediction. But maybe you're braver than I am.

So what's your prediction about how the situation in Iran will develop? Will it reach "critical mass"?
Nu?
____________
Un element nou i inestable? El món sencer està mirant l'Iran després de les eleccions i les manifestacions de carrer; jo, sens dubte, no estic disposat a sortir i fer qualsevol predicció. Però potser vosaltres sou més valents que no pas jo.

Així doncs, quina és la vostra predicció sobre com es desenvoluparà la situació a l'Iran? Assolirà la "massa crítica"?
I?
__________

Sunday, June 21, 2009

Raskayú - Bonet de Sanpedro

Sunday, June 14, 2009

Me dedicaré a observar nius


Aqueix era a casa. Un niu de merles.

Abans, quan tenia un altre ordinador, en teoria no tan potent com el que tinc ara, m'hi passava hores davant llegint, una idea em portava a una altra i s'anaven obrint pàgines i nous coneixements. Ara, tinc un ordinador més potent i millor; què passa a casa? màgia. Un minut per carregar una pàgina, com a mínim. Quan hi arribo ja no sé què m'interessava. Mirar el correu del dia? Això fa un temps eren cinc minuts. Ara, amb un quart d'hora no he aconseguit encara llegir res! Ni responc a ningú. Penjar una foto al bloc? Vaig a fer una truita i torno.
Fins aviat amics. Tinc un problema.

Monday, June 8, 2009

Registre Civil únic



No sé si convindreu amb mi que el Registre Civil és una manera segura i indiscutible d'acreditar les relacions socials de les persones; una funció administrativa, depenent del Ministeri de Justícia, que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatius a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin: els naixements, la filiació, el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions; les defuncions reals o presumptes; els antecedents penals; la pàtria potestat, les guardes i els matrimonis.
Les dades relatives a l'estat civil de les persones cal que siguin recollides i custodiades de manera fidedigna i en arxius oficials. Això en benefici de l'interessat, de l'Estat i de tercers. El Registre Civil únic, així, en majúscules, no va existir fins al 1870. Els qui en saben la història expliquen el que va costar al llarg dels segles tenir un Registre Civil únic com a part del procés de separació de l'Església i l'Estat i del seu procés de secularització.

A hores d'ara, jo diria que hi ha una confusió generalitzada de registres. Com que la paraula "civil" es fa servir per tot, hom es pensa que qualsevol registre que s'inventa un ajuntament, sigui de parelles de fet, o de criatures que neixen al poble té la vàlua de Registre Civil.  

Quan un hom va a enregistrar una criatura que ha nascut al Registre Civil, ja vol dir que li són reconeguts els drets de ciutadà; no cal que els ajuntaments facin despesa inútil duplicant la feina que ja fa el Ministeri de Justícia als jutjats, apuntant-ho en una llibreteta de disseny exclusiu municipal. Si els pares volen fer una festa, no els ho impedeix ningú, la facin amb capellans o amb sense, convidant l'alcalde, regidors o qui vulguin, però que pagui cadascú la seva.

Pel que fa als matrimonis, la cosa encara es complica més. Els ajuntaments, amb l'invent dels registres de parelles de fet, també creen despesa inútil, i confusió ciutadana. Enregistrar-se com a parella de fet en un ajuntament es pot fer simultàniament a tots els ajuntaments que vulguis, avui et pots enregistrar amb una parella a Reus i demà fer-ho amb una altra a Riudoms, i anar fent. Se n'hi dui poligàmia això de tenir diferents parelles reconegudes? o poli el que vulgueu. Les parelles de fet, aviat voldran els mateixos drets que els matrimonis, i ja tenim l'embolic fet. És un pas enrere devaluar el Registre Civil únic i anar repartint drets sense cap ni peus. Quan arribin les vídues musulmanes de marits polígams a reclamar pensions de viduetat, direm que no, que la poligàmia no és permesa; però quan els vidus de parelles de fet reclamin pensions? què haurem de dir?

El cas de l'Església Catòlica també clama al Cel. Ells tenen signat amb l'Estat que a la vegada que fan un matrimoni religiós, faciliten la feina als contraients i ells mateixos ja enregistren el matrimoni al Registre Civil. He sentit casos de capellans que ofereixen a parelles de vidus de casar-los només pel ritus religiós i així estan bé als ulls de Déu i no perden la paga de viduetat. Se n'hi diu estafa a això?


Wednesday, June 3, 2009

Ja tenim culpable!


Ho he sentit a les 9 per Catalunya Informació a la ràdio del cotxe. Ara mateix ho sento per la Televisió. Ja hi ha culpable: el cànnabis. Quan a l'informe PISA sortim a la cua de tot, no caldrà pensar-hi més: el cànnabis. Aquests adolescents fumen massa. I pilotes fora! Ni pares, ni mestres, ni governs... el cànnabis! que la majoria de gent no sap ni que vol dir la paraula, que si no dius porro o droga, ve-t'ho a saber amb què ho deuen associar.


Monday, June 1, 2009

Babe


Babe, el cerdito valiente és la història del porquet que volia ser gos d'atura. I ho va aconseguir. No es va resignar a tenir una vida de porc i acabar aviat a l'escorxador. Es va esforçar i va trobar l'ambient propici per arribar on volia. Una pel·lícula infantil, diuen. Jo diria que els grans hi disfrutem més, hi copsem tots els detalls, els sentits figurats, les ironies... Una pel·lícula recomanable per a totes les edats. Dolça, de lectura lenta i de somriure continuat. Amb moments de tendra sensibilitat.
El tema és aquest: Som capaços d'arribar a aconseguir el que volem malgrat el que ens està predestinat, malgrat les convencions socials, els estereotips que dirigeixen la nostra vida?
És clar! ens diu el porquet.

Per què avui aquesta pel·lícula? El gall de la granja (o l'ànec, ja no me'n recordo) està molt cofoi del seu paper de despertador cada matí en sortir el sol. No us imagineu el tropell que passa quan arriba a la granja un nou enginy que li pot fer perillar la vida i el pot fer arribar a la taula de Nadal: El despertador! Engega una lliuta sense treva per fer-lo desaparèixer!
És com la pobra Nicoletta dels dibuixos que us poso aquí sota. Ella em va fer pensar en Babe:


- A casa nostra som completament autosuficients.
- Conreem tota la fruita i la verdura que ens fa falta.
- Fem servir l'aigua de la pluja per cuinar i pel bany.
- Les plaques solars ens aporten energia per a la calefacció i el llum.
- L'Henrietta ens proveeix d'ous i quan ja no pongui, ens la menajerm.
A la botiga:
- Què Henrietta, t'emportes una altra dotzena d'ous?

Saturday, May 30, 2009

C'est dans le mois de mai...


C'est dans le mois de mai, en montant la rivière
C'est dans le mois de mai, que les filles sont belles
Que les filles sont belles, oh gai!
Que les filles sont belles.

Et que tous les amants, en montant la rivière
Et que tous les amants, y changent leurs maîtresses
Y changent leurs maîtresses, oh gai!
Y changent leurs maîtresses.

Mais moi ne changerai pas, en montant la rivière
Mais moi ne changerai pas, car la mienne est trop belle
Car la mienne est trop belle, oh gai!
Car la mienne est trop belle.


(Records de joventut, dels meus vint anys. Trobar la cançó al YouTube i poder-la compartir al cap dels anys és un plaer!)

Monday, May 25, 2009

CAMPANYES ELECTORALS


No m'agraden les campanyes electorals dels qui es dediquen a parlar dels altres partits en lloc d'explicar el seu projecte per als propers quatre anys; és una clara mostra de falta de projecte i d'idees.
Campanyes de les de malparlar els oponents o fer servir les seves imatges per estructurar el propi missatge, que poca cosa diu, porten a comparacions com les que us poso aquí sota; que té la seva gràcia, però que tots plegats ens distraiem  del que realment importa a Europa. Quasibé ni se'n parla. 
(Traductor a la dreta!)

Thursday, May 21, 2009

Beatriz (Una palabra enorme)


Tot recordant el Mario Benedetti (la rosa és de casa)

Libertad es una palabra enorme. Por ejemplo, cuando terminan las clases, se dice que una está en libertad. Mientras dura la libertad, una pasea, una juega, una no tiene por qué estudiar. Se dice que un país es libre cuando una mujer cualquiera o un hombre cualquiera hace lo que se le antoja. Pero hasta los países libres tienen cosas muy prohibidas. Por ejemplo, matar. Eso sí, se pueden matar mosquitos y cucarachas, y también vacas para hacer churrascos. Por ejemplo, está prohibido robar, aunque no es grave que una se quede con algún vuelto cuando Graciela, que es mi mami, me encarga alguna compra. Por ejemplo está prohibido llegar tarde a la escuela, aunque en ese caso hay que hacer una cartita, mejor dicho, la tiene que hacer Graciela, justificando por qué. Así dice la maestra: justificando.
Libertad quiere decir muchas cosas. Por ejemplo, si una no está presa, se dice que está en libertad. Pero mi papá está preso y sin embargo está en Libertad, porque así se llama la cárcel donde está hace ya muchos años. A eso el tío Rolando lo llama qué sarcasmo. Un día le conté a mi amiga Angélica que la cárcel en que está mi papá se llama Libertad y que el tío Rolando había dicho qué sarcasmo y a mi amiga Angélica le gustó tanto la palabra que cuando su padrino le regaló un perrito le puso de nombre Sarcasmo. Mi papá es un preso pero no porque haya matado o robado o llegado tarde a la escuela. Graciela dice que mi papá está en Libertad, o sea está preso, por sus ideas. Parece que mi papá era famoso por sus ideas. Yo también a veces tengo ideas, pero todavía no soy famosa. Por eso no estoy en Libertad, o sea que no estoy presa.
Si yo estuviera presa, me gustaría que dos de mis muñecas, la Toti y la Mónica, fueran también presas políticas. Porque a mí me gusta dormirme abrazada por lo menos a la Toti. A la Mónica no tanto, porque es muy gruñona. Yo nunca le pego, sobretodo para darle ese buen ejemplo a Graciela.
Ella me ha pegado pocas veces, pero cuando lo hace yo quisiera tener muchísima libertad. Cuando me pega o me rezonga yo le digo Ella, porque a ella no le gusta que la llame así. Es claro que tengo que estar muy alunada para llamarla Ella. Si por ejemplo viene mi abuelo y me pregunta dónde está tu madre, y yo le contesto Ella está en la cocina, ya todo el mundo sabe que estoy alunada, porque si no estoy alunada digo solamente Graciela está en la cocina. Mi abuelo siempre dice que yo salí la más alunada de la familia y eso a mí me deja muy contenta. A Graciela tampoco le gusta demasiado que yo la llame Graciela, pero yo la llamo así porque es un nombre lindo. Sólo cuando la quiero muchísimo, cuando la adoro y la beso y la estrujo y ella me dice ay chiquilina no me estrujes así, entonces sí la llamo mamá o mami, y Graciela se conmueve y se pone muy tiernita y me acaricia el pelo, y eso no sería así ni sería tan bueno si yo le dijera mamá o mami por cualquier pavada, 0 sea que la libertad es una palabra enorme. Graciela dice que ser un preso político como mi papá no es ninguna vergüenza. Que casi es un orgullo. ¿Por qué casi? Es orgullo o es vergüenza. ¿le gustaría que yo dijera que es casi vergüenza? Yo estoy orgullosa, no casi orgullosa, de mi papá, porque tuvo muchísimas ideas, tantas y tantísimas que lo metieron preso por ellas. Yo creo que ahora mi papá seguirá teniendo ideas, tremendas ideas, pero es casi seguro que no se las dice a nadie, porque si las dice, cuando salga de Libertad para vivir en libertad, lo pueden meter otra vez en Libertad. ¿Ven como es enorme?

MARIO BENEDETTI
Primavera con una esquina rota

Monday, May 18, 2009

Llengua, gènere i sexe



Article publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 21 de març del 2009
I que m'ha arribat a mi a través de InfoMigjorn.


Gabriel Bibiloni
Llengua, gènere i sexe (I). Introducció

El procés d'igualació d'homes i dones a la societat occidental ha dut propostes de nous usos lingüístics que poden ser perfectament lògiques i raonables, però també, a partir de postures indocumentades en matèria lingüística, hi ha qui ha emprès una croada contra la denominada —sovint precipitadament— discriminació sexista del llenguatge, que pretén una operació d'alta enginyeria orientada a la utopia de canviar aspectes essencials de l'estructura de la llengua. L'inici de l'operació es localitza en la societat anglòfona i afecta una llengua sense gènere, per la qual cosa tal operació tenia uns aires de racionalitat i es limitava a revisar l'ús de coses com els pronoms he i she o els possessius his i her. Però quan el material de campanya passa a les llengües romàniques, en què el gènere és un component fonamental, aquí la cosa surt de mare. L'ús no sexista del llenguatge, cosa en principi desitjable, s'ha convertit en un gran despropòsit que afecta i desorienta col·lectius sensibles a les idees d'igualtat, en particular els ensenyants. Un exèrcit de militants s'ha aplicat intensament a la tasca i ha produït un arsenal de textos, recomanacions i tot tipus de catecismes, sovint involucrant algunes institucions, que, desorientades, s'han deixat arrossegar tristament per la torrentada. El resultat, però, no és cap canvi en les estructures lingüístiques essencials, perquè és impossible i perquè la majoria de la gent no segueix aquestes recomanacions. El resultat és només —a part de desorientació de molts i sentiments de culpabilitat d'alguns— la generalització d'uns usos emblemàtics —els ciutadans i les ciutadanes— i la producció d'uns textos, com alguns de naturalesa jurídica o administrativa, escrits en un llenguatge de laboratori, completament divorciat de la llengua real i natural. Parlaré d'aquest tema a partir d'avui en mitja dotzena d'articles, pensats sobretot per a donar arguments i seguretat als qui parlen de manera normal —els militants no els convencerem—, perquè no sentin per aquest fet cap complex ni incomoditat.

Comencem pel principi: unes precisions imprescindibles. Què és el gènere? El gènere és una propietat que tenen els substantius, que els parlants coneixen perfectament i que afecta els fenòmens gramaticals de marcatge i concordança. En virtut d'aquesta propietat, en català els substantius es divideixen en dues categories: masculins i femenins, si bé en altres llengües n'hi ha més. Els termes tradicionals de masculí i femení per al gènere gramatical són conseqüència de l'ús d'aquests mateixos mots per a designar els dos sexes, atesa la (relativa) connexió que hi ha entre gènere i sexe. Però, d'acord amb enfocaments de la gramàtica moderna, seria perfectament vàlid —pel que diré després sobre la noció de terme marcat— veure la categoria del gènere com una oposició entre femení i no femení, una oposició paral·lela a altres d'usuals avui en lingüística, com animat i no animat o comptable i no comptable. Si s'hagués usat tradicionalment aquesta nomenclatura, ara potser no seríem allà on som.

La relació del gènere amb el sexe és parcial i relativa. En els mots que designen éssers no sexuats o de sexe irrellevant per als humans el gènere és un fet històric i una pura arbitrarietat (llibre, desig i dragó són masculins, mentre que intel·ligència, paret i mosca són femenins). En els noms que es refereixen a persones o animals de sexe rellevant hi ha una correspondència en general (però no absoluta) entre gènere i sexe. Entre aquests noms distingim un grup reduït de paraules que associen el contingut semàntic de masculí i femení a lexemes diferents (home, dona, bou, vaca, pare, mare) i les paraules flectives (amb flexió de gènere), com nin-nina o escriptor-escriptora. Hi ha paraules de forma invariable però amb gènere implícit, com artista o internauta, que a efectes de concordança (un artista, una artista) es comporten igual que les flectives. I encara hem d'esmentar les paraules epicenes, que són paraules no flectives, amb gènere assignat arbitràriament (persona, membre, víctima), referides indistintament a mascles i femelles i en què es palesa la manca de relació entre gènere i sexe.

En català la majoria de noms femenins acaben en –a, però no és això el que determina la condició de femenins, sinó que aquesta es lliga a un coneixement previ que té el parlant (sort és femení i trauma és masculí malgrat les terminacions). En els noms flectius (nin, cuiner) el femení porta una marca morfològica de femení (el morfema a) mentre que el masculí generalment no porta cap marca. D'aquest punt de vista, el femení és el gènere marcat. Un cop assumit pels parlants el gènere dels substantius, aquests es fan concordar amb els seus acompanyants (articles, adjectius, etc.). Si un nom és femení, els seus acompanyants han de portar la marca de femení (una sort immensa), llevat que siguin invariables (vulgar, jove). Dit altrament, sort és femení per se, mentre que una i immensa són femenins perquè porten la marca de femení exigida per concordança. En canvi, en un port immens, no hi ha cap marca de gènere, perquè el masculí és el gènere morfològicament no marcat. Continuarà: només som al principi.

Si us interessa el tema, feu clic aquí per llegir tots els articles (fins a VI)

Saturday, May 16, 2009

les bicicletes



Compartir taula amb amics, sobretot l'estona després d'haver menjat, a l'hora del cafè, quan l'ambient ja no és tan encarcarat com al començament i tothom hi vol dir la seva, és dels plaers que sempre m'ha agradat més asssaborir. En el darrer sopar d'aquestes característices, un amic va explicar l'anècdota que aquí refereixo:

"L'amic JM va néixer a principis dels anys cinquanta en un poble petit del Camp de Tarragona, a la part de muntanya. En aquella època van començar a arribar els primers andalusos, castellans, n'hi dèiem, als pobles del Camp. Resulta que la major part del castellans del poble treballaven en unes mines de la vora i hi anaven amb bicicleta; la qual cosa feia que ell associés castellà amb anar amb bicicleta (pensem que en aquella època, als pobles, de cotxes, un o dos, bicicletes, fins llavors, poques; tot el que vèiem eren carros i mules). La primera vegada que va sentir parlar de l'existència de la ciutat de Madrid i que allí tots parlaven en castellà, l'associació va ser fàcil: "A Madrid tots van amb bicicleta".
I encara ara, no ho pot evitar, sempre associa Madrid amb gent dalt de la bicicleta."

I per associacions d'idees, la que m'ha vingut al cap pensant amb l'anècdota del JM: La pel·lícula "Ladron de bicicletas". Devia tenir setze o disset anys que la vaig veure; a l'època que pels pobles feien "Cine-fòrums". Em va impressionar molt. Jo diria que és de les primeres pel·lícules en les que vaig tenir consciència que podia tenir criteri propi davant una obra d'art ( ? alça frase!).
Com que de l'argument i cant de l'obra no me'n recordo --a mi només em queden les sensacions i recordo que era trista i feia patir, i que eren un pare i un fill i una bicicleta en una època de crisi--,  li ho pregunto al Google: 

I aquesta imatge? Què me'n dieu? l'expressió del nen mirant el pare, amb una cara entre preocupat i trist, d'amor i d'admiració cap a son pare. I el pare? Ràbia continguda, desesperació, impotència... Realment, l'arribada de la fotografia i del cinema va representar un canvi radical en la comunicació. El que fins llavors s'havia comunicat amb paraules, ara només calia un bon cop d'ull i un clic per expressar-ho. I és que els temps canvien!

Thursday, May 14, 2009

Tens Facebook?

Uneix-te a aquest grup: http://www.facebook.com/group.php?gid=38697069983
CONTRA LA NEGACIÓ DE L'HOLOCAUST AL FACEBOOK

Tuesday, May 12, 2009

Contra Hugo Chávez i per la llibertat i la democàcia


Això dels premis ja sembla la "repartidora" com deien els que temien l'arribada del comunisme, tant abans de la Guerra Civil com en els darrers anys de la dictadura de Franco.

Bromes a part, gràcies, Irene Adler, una vegada més, per tenir-me amb tanta consideració. A mi no m'ho havia semblat pas que lluités tant contra tantes causes i que anés a favor de tantes altres en aquest bloc. 

Miro de posar-hi les coses amb les que em sento a gust i de crear un espai a la meva mida i en el que molts us hi pugueu sentir còmodes.

De totes maneres, sí que vull enllaçar amb qui va crear aquest premi: Alexis Marrero. Un bloc contra la política d'Hugo Chávez a Venezuela, que val la pena visitar. Doneu-vos per premiats tots els que hi aneu i us agradi.

Monday, May 11, 2009

Més Qassams



Mentre aquí se succeeixen les mostres d'antisionisme, israelofòbia, judeofòbia  i antisemitisme per part d'associacions pro terroristes, a Israel segueixen caient Qassams:


I és que l'estat d'Israel protegeix els seus habitants de la barbàrie terrorista. 
________________________________

PS: Reprodueixo aquí, a la vista, el comentari de la Júlia, val la pena:


D'u t'escolti!